Tornen a Catalunya documents privats requisats pels franquistes el 1939

Nou capítol del procés de devolució dels 'papers de Salamanca' que va començar fa vint anys

2 min
Àlbum de fotografies de Socors Roig Internaiconal

BarcelonaEl retorn dels papers de Salamanca, la documentació requisada per l'exèrcit franquista el 1939, es fa amb comptagotes. El procés de devolució, que va començar fa dues dècades, sumarà la setmana vinent un nou capítol amb el retorn de 27 fons documentals (8 d’entitats i associacions, 9 de particulars i empreses, i 10 de partits i sindicats) i 68 agrupacions documentals de menys entitat que en total es corresponen a un volum de 25.602 imatges digitals. Entre la documentació que tornarà hi ha la de famílies com els Amell Pretel i personals, corresponents a 38 homes i dones, entre els quals destaca la d’un dels principals referents històrics de l’anarcosindicalisme, Ángel Pestaña Núñez. Els franquistes van entrar al pis de Pestaña, que va morir el 1937, i se'n van endur totes les cartes, dietaris i informació personal.

Com en anteriors ocasions, aconseguir aquesta tramesa no ha sigut gens fàcil, i es produeix setmanes després que la Comissió per la Dignitat anunciés un requeriment previ per inactivitat administrativa del ministeri de Cultura. El requeriment, que s'havia de fer la setmana vinent, denunciava el ministeri de Cultura per incompliment de l’obligació de lliurar els documents que retenia d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem del juliol del 2019. L’Arxiu Provincial dels Jesuïtes, que és una de les entitats que han de rebre la restitució, s'havia adherit a la reclamació. "Vam anunciar el requeriment després que s'enviessin desenes de cartes al ministeri reclamant aquesta restitució i que no obtinguéssim resposta. Tot plegat demostra que no donen importància a la memòria ni creuen en la reparació, la justícia i la veritat", diu el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.

Sindicats, cooperatives i ordes religiosos

Alguns dels documents aniran destinats a entitats i persones que anteriorment ja havien rebut transferències, com la CNT, la UGT, l’Associació d'Amics de la Unió Soviètica de Catalunya (AUS), el Socors Roig Internacional (SRI) i el conseller de Sanitat del Govern de la Generalitat entre el 1931 i el 1932, Josep Jové i Sarroca. També hi ha organitzacions professionals i sindicats i cooperatives d’arreu del país que recobraran, per primera vegada, la documentació requisada, com l’Associació de Professionals de Faquins Bastaixos del Peix, la Societat d’Obrers Calderers en Coure de Barcelona, la Societat de Picapedrers de Tarragona i la Cooperativa Popular Lleidatana. Pel que fa a entitats socials i polítiques destaca la documentació recuperada del Centre Israelita Agudad Ahim de Barcelona, el Centre Republicà d’Esquerra de Rosselló (Segrià) i el Casino Foment Rapitenc. Així mateix, també es restitueix documentació d’entitats assistencials i religioses.

Tot el procés de devolució d'aquests documents ha sigut un constant estira-i-arronsa esquitxat de sentències, reclamacions i promeses. De fet, aquesta última tramesa es produeix després que la sala tercera contenciosa administrativa del Tribunal Suprem confirmés la sentència de l'Audiència Nacional i ratifiqués que l'Estat havia d'entregar aquests documents a la Generalitat. L'Estat no havia accedit a entregar-los argumentant que es tractava de documents de persones jurídiques suprimides o desaparegudes, com Socors Roig Internacional, la Unión Patriótica i Solidaridad Antifascista, i, per tant, al·legava que no era possible que els propietaris originals o els seus successors els poguessin recuperar. La sentència favorable a la Generalitat és del juliol del 2019, però fins ara cap camió amb caixes i documents havia sortit de Salamanca.

stats