Un viatge cap a la ceguesa, tot un ascens vers la llum

Barcelona“Sobretot no volia fer una cega que topa”. Míriam Islca deixa clar d’entrada que el monòleg Abans que es faci fosc, que interpreta a l’Espai Lliure de Montjuïc del 2 al 20 d’octubre, no és cap melodrama al voltant d’una dona que perd la visió. No. Més aviat és una reflexió sobre un “viatge interior”, sobre “la piga que som enmig de l’univers”. Va quedar tan embadalida per la història de Going dark, de l’escriptora britànica Hattie Naylor, que va decidir dur-la a escena. Per fer-ho va comptar amb la complicitat de Pep Pla, amb qui ja havia treballat anteriorment.També va decidir convertir el protagonista masculí del text original en una dona. “Li donava un gruix diferent i l’autora hi va estar d’acord”, explica l’actriu. De fet, Naylor, autora del celebrat Ivan i els gossos, programat al Lliure de Gràcia la temporada 2012-2013, va escriure’l per a un membre de la companyia experimental Sound & Fury i es va estrenar a Londres amb el títol Going dark. Ara arriba transformat al Lliure, on forma part de la branca Ciutat del Lliure, amb les obres Falaise, Càsting Giulietta i Flam i el MIRA Digital Arts Festival.

Més que un monòleg, Iscla va pensar en posar un món sencer sobre l’escenari que pren forma d’una semiesfera com un cosmos sense fi. La protagonista, l’Anna, és una astrònoma que treballa en un planetari i està fascinada per l’univers. La seva vida canvia quan li diagnostiquen una retinosi pigmentosa, una malaltia que redueix la visió lateral com en un túnel i que desemboca en una ceguesa. “L’obra és un crit a la vida perquè, malgrat patir aquesta malaltia, la protagonista no nega en absolut la ciència com a mitjà de saber, i també transmet la seva passió científica a la seva filla de sis anys”, opina Pep Pla. En aquest trànsit cap a la ceguesa que passa per diferents etapes -la negació, la depressió i l’acceptació-, l’Anna ha d’assumir que un dia oblidarà la cara de la seva filla. La nena és una veu gravada i és com la protagonista de petita. En aquest sentit, i seguint l’estela d’ Ivan i els gossos, l’obra també ressegueix una recerca de l’origen i la infantesa idealitzada.

La ciència és ben present en aquesta obra, que es va estrenar a la capital britànica en col·laboració amb el Museu de la Ciència. “No sabem d’on venim” és la primera frase del text. Com a astrònoma, l’Anna recorda als visitants la petitesa del nostre planeta enfront d’un univers infinit i una galàxia que es desplaça a una velocitat de més de mil quilòmetres per hora. La protagonista també fa un recorregut a cegues del treball a casa, concebent la casa com “el lloc del ser”.

Treball de camp

“Em vaig informar sobre la malaltia i també em vaig entrevistar amb moltes persones que la pateixen per entendre com es viu des de dins, com es recorden les formes i els colors”, diu Iscla, que també va passejar-se per Barcelona amb ulleres fosques, un bastó i els ulls embenats. “He entès que la foscor es converteix en una llum interna. Arriben altres sensacions, l’auditiva, la verbal... I si ets una persona dúctil, sempre hi ha un impuls que permet veure el costat positiu; aferrar-se i entrar en llocs d’incomprensió no és una actitud intel·ligent”, diu.

Abans que es faci fosc, que es va fer al juliol al Grec, va tenir una bona acollida per part d’espectadors invidents, que s’hi van sentir identificats, segons explica Iscla. Els dies 11 i 18 d’octubre es faran unes funcions amb audiodescripció per a persones invidents.