'Vida oculta': Terrence Malick compon una maniquea oda a la fe i el sacrifici
El director retorna al cinema històric amb el 'biopic' d'un objector de consciència a l'Àustria nazi
BarcelonaDirecció: Terrence Malick. Guió: Terrence Malick. 174 min. Alemanya i els Estats Units (2019). Amb August Diehl, Valerie Pachner, Maria Simon i Bruno Ganz.
La realització de L’arbre de la vida va suposar per a Terrence Malick –un dels gran cineastes de culte de les darreres dècades– un curiós punt d’inflexió en la seva trajectòria. D’una banda, el film va esdevenir una indubtable fita fílmica, poètica i filosòfica. Tanmateix, l’audàcia d’aquella odissea intimista va portar Malick cap a un carreró sense sortida, un territori experimental on la seva investigació al voltant del desconcert moral de l’individu i el silenci de Déu –en films com To the wonder, Knight of cups i Song to song– va anar evidenciant un esgotament de la fórmula.
Ara, amb Vida oculta –un biopic de l’agricultor austríac Franz Jägerstätter, beatificat per l'Església catòlica per la seva objecció de consciència davant del règim nazi–, Malick planteja un gir cap a un cinema més específic en termes històrics i narratius. Un retorn als orígens que ens reconcilia parcialment amb un cineasta capaç d'il·luminar, amb una simfonia de diàlegs entretallats i escenes parcialment improvisades, qüestions de gran complexitat. En aquest cas, la manera com el populisme de caire feixista s'estén i corromp una comunitat. No obstant això, l'evident aura hagiogràfica del film acaba convertint el retrat de Jägerstätter en poc més que una excusa per compondre una maniquea oda a la grandesa de la fe i el sacrifici humà en temps de barbàrie.
