FILOSOFIA

‘La voluntat de comprendre’, de Xavier Antich, amb l’ARA

“Qui diu que les idees no poden canviar el món? Qui és capaç de conjurar una tempesta quan algunes idees passen a ser de domini públic?”, escriu el filòsof Xavier Antich (la Seu d’Urgell, 1962). El filòsof recull a La voluntat de comprendre. Filosofia en minúscula (Arcàdia) noranta-sis articles que ha anat publicant cada diumenge a l’ARA durant dos anys sota l’epígraf d ’Idees de reüll. Als articles, Antich interpel·la el lector, l’intenta seduir perquè faci un pas més enllà i es qüestioni el món on viu.

Ho fa citant pensadors clàssics, escriptors i artistes però també recordant els herois anònims i les tragèdies que esquitxen l’actualitat i el passat. Parla de l’exili sirià i de l’exili republicà: “La multitud d’exiliats, conduïda militarment com un ramat amenaçador i perillós, hauria de provocar un udol indignat i ferit contra la indignitat del gest que tanca la porta. El gest de la inhumanitat en estat pur”, escriu.

Antich diu al pròleg del llibre que darrere de cada article hi ha moltes hores de reflexió. I s’ha decidit a publicar-los en forma de llibre per diversos motius: “M’hi reconec del tot -diu-, amb una sinceritat sense reserves, i aborden qüestions que em sembla intuir que ultrapassen la urgència informativa”.

Antich convida el lector a llegir el llibre tal com diu Steiner: “Llegir bé és contestar al text”. És a dir, assolir el sentit del que llegim: “Participar en el diàleg que tot text obre, inscriure’s en una reciprocitat basada en l’obertura a l’altre i en la generositat de la donació. Escriure a sobre del text llegit: el gest essencial de la lectura”.