De gran vull ser Nick Lowe, un clàssic del pop atemporal

Amb un Teatre Zorrilla que feia goig de veure, Nick Lowe va encetar una nova edició del festival Blues & Ritmes amb una actuació per emmarcar. Lowe, que ho ha sigut tot en la música pop (pub rocker, precursor delpunk, figura clau de la New Wave britànica, productor prestigiós d'artistes com Elvis Costello i Pretenders, cantant de country versionat per Johnny Cash...), va regalar una carretada de cançons de tres minuts que són la quadratura del cercle.

I no li cal basar el repertori en el seu únic èxit massiu, Cruel to be kind , la no menys enganxosa (What's so funny 'bout) Peace, love and understanding i l'emblemàtica Alison de Costello (que també van sonar). Nick Lowe, de 64 anys, en té prou amb una guitarra acústica i un micro per fer-nos creure que les peces del seu últim treball, The old magic (2011), són composicions clàssiques, eternes, estàndards del pop pre-Beatles escrits amb un ofici d'una altra era. Cançons com House for sale , Sensitive man i I read a lot vandesarmar per la seva aparent senzillesa, amb lletres que són dianes i una execució a pèl que va sonar a glòria.

Més a prop d'un gentleman amb sentit de l'humor que d'una vulgar exestrella del rock, Lowe va seduir una parròquia tan granadeta com entusiasta. I és que, amb referents com aquest, fer-se gran no fa cap por. Al contrari. Molts, durant l'hora i escaig d'un concert que va passar com una exhalació, vam fantasiejar amb la idea d'arribar a la tercera edat amb la meitat de classe i encant d'aquest mestre de la cançó.