Literatura
Cultura 16/11/2021

"El deteriorament humà a Nigèria ha adquirit tal dimensió que requeria una novel·la"

El primer Nobel de literatura africà, Wole Soyinka, recupera la narrativa gairebé 50 anys després

3 min
L'escriptor nigerià Wole Soyinka, premi Nobel de Literatura el 1986, presentant a Madrid la seva última novel·la: 'Cròniques des del país de la gent més feliç de la Terra'

MadridWole Soyinka (Beokuta, Nigèria, 1934) no pot evitar seguir fent oposició política, encara que es vagi repetint a ell mateix que voldria una vida en l'anonimat. Manté que el premi Nobel de literatura de l'any 1986 –va ser el primer africà a rebre aquesta distinció– és una "arma de doble tall" perquè concedeix una certa "protecció", però alhora, "els que estan al poder tenen rancúnia". "Això representa un risc diari per a la teva existència", afirma durant la presentació de la seva última novel·la, Chronicles from the land of the happiest people on Earth (Crónicas desde el país de la gente más feliz de la Tierra en l'edició en castellà d'Alfaguara). El llibre retrata des de la ficció la crua realitat de Nigèria, coincidint amb el 60è aniversari de la independència del país. Feia 48 anys que no publicava narrativa, però el "deteriorament de la humanitat va adquirir tal dimensió que requeria un mitjà més bo per transmetre-ho", explica.

Aquest escriptor, dramaturg i poeta és també un dels activistes de més renom al seu país i no s'entén la primera faceta sense la segona. Va estar empresonat durant dos anys durant la guerra civil de finals de la dècada dels 60, a conseqüència d'un article en el qual defensava l'armistici. El 1994 es va exiliar als Estats Units, un any després que el dictador militar Sani Abacha arribés al poder. "Cada vegada que escrivia o feia declaracions, la meva sort s'anava desgastant. Vaig estudiar de prop aquest dictador, li hauria encantat anar-se'n a la tomba havent escrit al seu currículum que havia pogut penjar un guardonat amb un premi Nobel de literatura", rememora Soyinka. Davant aquesta amenaça, va fugir pel bosc de paquet d'una motocicleta. El seu col·lega i activista ecologista Ken Saro-Wiwa, juntament amb vuit persones més, van ser executats el 1995.

L'octubre de 1998 va tornar a Nigèria amb el canvi de govern –Abacha havia mort uns mesos abans– i les últimes dues dècades Soyinka ha observat amb preocupació els "fets tràgics" que ocorren al país. Són els que ell mateix reflecteix en la novel·la: corrupció política, divisió i pobresa social i fonamentalisme religiós. Tot plegat, en una trama que gira al voltant d'una investigació sobre una empresa anomenada Recursos Humans que trafica amb parts del cos per utilitzar-les en rituals i supersticions. De fons, els segrestos d'infants i les atrocitats de Boko Haram en nom d'un islam que l'autor repudia igual que el cristianisme si arriba a extrems com el del dirigent de l'LRA a Uganda, Joseph Kony, tal com explica en una entrevista a El País .

L'ús de la ironia

Diversos rànquings els últims anys han situat la nigeriana com una de les societats més felices del món, fet que sorprèn l'escriptor. I, d'aquí el títol irònic de la seva novel·la. Soyinka utilitza la sàtira a l'hora de qüestionar els dirigents polítics en aquestes cròniques "des del país de la gent més feliç de la Terra", amb l'objectiu de seduir els lectors. Si ha d'interpel·lar directament les persones que ocupen el poder, però, és partidari de ser "directe" i "brutal", un llenguatge que "gairebé no es pot publicar", diu. Amb tot, és clar a l'hora de referir-se a l'expresident dels Estats Units Donald Trump. "És un assassí de masses", assegura, atesa la seva permissivitat amb el coronavirus i l'assalt al Capitoli. Als 87 anys, Soyinka manté la seva lluita per un país que no reconeix però del qual no es pot desprendre.

Els grans premis literaris miren cap a l’Àfrica

La concessió, a principis d’octubre, del premi Nobel de Literatura 2021 a Abdulrazak Gurnah va marcar un canvi de tendència en els grans guardons internacionals atorgats durant la tardor. Gurnah, que retrata, sempre en anglès, la realitat de Tanzània, país on va néixer i créixer i del qual es va haver d’exiliar, va ser el primer de tres anuncis importants, que es van complementar amb el premi Goncourt al senegalès Mohamed Mbougar Sarr per la novel·la La memòria més secreta dels homes, que publicaran en català i castellà, respectivament, Més Llibres i Anagrama, i pel premi Booker a l’autor sudafricà Damon Galgut. The promise és una saga familiar que explica la complexa i convulsa segona meitat del segle XX a Pretòria.

stats