Història

12. La xarxa Sofindus a Barcelona

Capítol 12 de la sèrie 'Informes dels contraespies francesos a Barcelona'

La Sofindus (Sociedad Financiera Industrial) era un enorme grup que depenia del ministeri d’Economia del Reich, establert a Espanya i amb la complicitat del règim franquista, que tenia dues missions: l’econòmica i la d’intel·ligència. En l’econòmica, era la propietària de diverses empreses estratègiques (energètiques, agrícoles, minerals, tèxtils, de transports, financeres o químiques) que enviaven els seus recursos naturals a Alemanya durant la guerra (sobretot, el valuosíssim wolframi). La segona missió, la d’intel·ligència, feia la cobertura de desenes d’agents dels tres serveis d’informació alemanys en territori espanyol que, gràcies a aquesta tapadora, podien moure’s amb llibertat sense que les ambaixades aliades a Espanya poguessin fer cap altra cosa que mirar-s’ho des de la distància. Un cop es va esfondrar el Reich el 1945, els aliats van exigir a Franco el desmantellament de la Sofindus i van obligar-lo a bloquejar l’ingent capital alemany.

Informes dels contraespies francesos a la Barcelona dels anys 40

La Sofindus, amb un capital inicial de 2.500.000 pessetes, va ser fundada el setembre del 1938 a Salamanca per l’empresari alemany i membre del partit nazi Johannes Bernhardt i l’espanyol Fernando Carranza. Bernhardt i Carranza ja havien fundat, a l’inici de la Guerra Civil i sota els auspicis de la Junta de Defensa Nacional, la societat Hisma, a Tetuan, en què Bernhardt era el cap del NSDAP. L’objectiu d’Hisma era proveir Franco del material militar alemany necessari per combatre l’exèrcit de la República. El contrapunt empresarial a Alemanya del contracte el duia a terme l’empresa Rowak de Berlín. Gràcies a aquest consorci hispanoalemany, Franco va disposar del material militar que el va fer guanyar la Guerra Civil.

Acabada la Guerra Civil, Hisma va desaparèixer mentre que la nova Sofindus va néixer com la seva hereva, tant des del punt de vista del control com del finançament de les seves empreses. La Sofindus va esdevenir així l’agència oficial alemanya de compres a Espanya sota la direcció del Reich a Berlín i, a través de l’ambaixada alemanya a Madrid, els crèdits alemanys van tenir accés al clearing. Es calcula que, només el 1941, la Sofindus controlava a Espanya béns per un valor de 500 milions de pessetes, al marge dels crèdits del govern alemany. La Sofindus es va convertir en una societat ordinària: tant ella com les seves filials rebien comandes des d’Alemanya, feien amb els seus propis fons les compres necessàries, després tornaven a demanar el reemborsament als bancs alemanys a Espanya, els quals, pel seu compte, es feien cobrir, ja fos per la mateixa ambaixada alemanya, ja fos per les empreses alemanyes a les quals s'havia enviat la mercaderia. La major part de les societats de la Sofindus eren a Madrid, Bilbao o Salamanca, però a Barcelona també hi havia cinc seus o subseus:

Sociedad Exportadora de Pieles SA. Director: Beck. Diagonal, 408.

Bakumar SA (Baquera, Kusch & Martín). Director: G. Zilmann. Diagonal, 500.

Dietrich Propfe: Rosselló, 186.

Laboratorios Lemnia. Propietari: Juan Balcells Auter. Via Augusta, 4.

Orto SA. Gerent: Huertas (membre de Falange). Casp, 26.

* I en el capítol 13: Camuflatge i blocatge de capitals alemanys a Barcelona