Lego es llança a la cursa armamentística

BarcelonaLa cursa armamentística mundial té la seva rèplica a Lego. Aquesta és, almenys, la conclusió d'un estudi de la Universitat de Canterbury (Nova Zelanda) publicat aquesta setmana. La investigació analitza científicament, entre altres coses, el nombre d'armes que contenen les capses de Lego i quantes n'hi ha que representin escenes de violència.

Les dades són reveladores: si al catàleg del 2001 la proporció de capses de Lego amb armes era del 5%, el percentatge es dispara al 30% el 2014. I el creixement del nombre de peces relacionades amb violència o armes, en relació amb el total de peces al mercat, és del 10% anual. Això en una companyia que és el primer fabricant de joguines del món.

La conclusió de l'estudi és clara: "La violència en els productes de Lego s'ha incrementat amb els anys, fins al punt que els productes de la companyia ja no són tan innocents com abans". Lego es defensa argumentant que jugar al conflicte és una part natural del desenvolupament infantil i que, allà on pot, utilitza l'humor per rebaixar la tensió.

Els mateixos autors de l'estudi admeten que l'augment de la proporció d'armes a Lego no vol dir que n'arribin més als nens, ja que la investigació no ho relaciona amb el nivell de vendes de cada producte, però sí que, quan es mira els catàlegs de la companyia publicats entre el 1973 i el 2015, la percepció d'escenes amb violència ha anat augmentant fins a arribar, ara mateix, al 40%.

El patró al revés

"El patró podríem dir que és al revés. No és que Lego incorpori més violència, és que la societat és cada cop més violenta i les joguines són el reflex de la societat", reflexiona Imma Marín, presidenta a Espanya de l'Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar (IPA).

"El joc és una representació de la realitat i, mentre hi hagi guerres al món, el joc violent continuarà. Aquest és el cercle viciós que hem de trencar", assegura Olívia Viader, una de les autores del llibre 'Mentes militarizadas'. "M'imagino uns nens i nenes jugant a construir ciutats i granges amb valors molt diferents dels que tindrem si el joc va sobre la guerra”, conclou Viader.

Lego va patir a principis del 2000 una greu crisi que gairebé l'arrossega a la fallida per la competència provinent, entre altres, dels videojocs. Va ser aleshores quan la companyia es va reinventar amb la venda de productes de grans produccions cinematogràfiques com 'Star Wars', 'Batman' o 'Harry Potter', amb un component més gran de violència, segons l'estudi. I els beneficis no han parat de créixer des d'aleshores.

"Però, atenció!, jo puc jugar tot el dia al Monopoly i això no em converteix en una capitalista despietada", reflexiona Imma Marín, que alerta que el fet que els nens "juguin a bons i dolents forma part de la infantesa, però que ho facin els adults també, això ja no tocaria".