10 rànquings que t'ajudaran a triar carrera

Vocació o feina assegurada? La medicina es manté com una de les professions predilectes. Les enginyeries estan més ben pagades i es troba feina abans

Alumnes als passadissos del campus de la UAB / CRISTINA CALDERER

Quina carrera estudio? Hi ha alumnes que ho tenen clar des de ben petits. Però la vocació no sempre apareix en edats primerenques. De vegades ni tan sols apareix. Aquests 10 rànquings poden ajudar els futurs universitaris a decidir-se. Quines carreres agraden més? Quines tenen menys abandonament el primer any? O preguntes més prosaiques: en quines carreres es cobra més? En quines es troba feina abans? El 6 de juny arrenca el procés de preinscripció universitària.  Medicina o infermeria semblen carreres fetes per als romàntics. Exigeixen molt de sacrifici però els estudiants coincideixen que l'esforç paga la pena. En canvi, si el que volem és trobar una feina ben pagada, segurament serà millor decantar-nos per una enginyeria. Són els que cobren més i troben feina abans. Les llistes també reflecteixen el grau d'excel·lència dels alumnes que escullen alguna de les dobles titulacions que ofereix el sistema universitari.

Les dades proporcionades per la secretaria d' Universitats i Recerca estan agregades per tipus de graus. Són, per tant, una mitjana de tots els centres que ofereixen el mateix grau. La seva anàlisi per separat segurament donaria resultats molt diferents en funció de la universitat. 

Física i mates, l'accés més difícil

Notes de tall i places universitàries

La nota de tall és la nota que ha obtingut l’últim estudiant que ha aconseguit entrar a uns estudis i és un reflex de la correspondència entre oferta i demanda. Com més demanda i menys places ofertades, òbviament, més alta és la nota de tall. El rànquing de les carreres més 'difícils' l’encapçala el doble grau de física/matemàtiques de la UAB.

"Vull ser metge"

Les carreres més demanades

La medicina, una carrera exigent que requereix d’anys d’estudi i un MIR posterior, encapçala el rànquing dels estudis més demanats, juntament amb la infermeria. La segueixen de prop administració i direcció d’empreses. Psicologia i dret tanquen el rànquing dels cinc primers.

Infermeria, dret i fisioteràpia, les més plenes

Les carreres amb més cobertura

Educació primària; ciències de l’activitat física i de l’esport; biologia, i cinema i mitjans audiovisuals encapçalen la llista de les carreres amb un grau de cobertura més alt. Els primers són graus amb poca oferta. Però en el rànquing dels 60 primers, hi ha graus amb moltes places com infermeria (1.855), dret, (1.300) o fisioteràpia (1.215). Al llistat es mostren les agrupacions de graus –independentment de la universitat– amb una cobertura superior o igual al 105%. Representen un 22% del total de places. S’han exclòs aquells estudis que tenen menys de 20 places, que són bàsicament estudis dobles.

Els graus amb menys desertors

Els graus amb la taxa d’abandonament a primer curs més baixa

Hi ha quatre graus que durant el primer curs no hi va haver cap baixa: cap alumne va decidir deixar-los. Són enginyeria de tecnologia i disseny tèxtil, el doble grau en matemàtiques i enginyeria física, tecnologia i gestió alimentària, i pilot d’avió comercial i operacions aèries. Són graus amb poques places i és més fàcil que l’abandonament sigui zero. Si busquem graus més concorreguts trobem en una posició destacada educació infantil (1.225 places de nou accés), medicina (1.062) o fisioteràpia (1.094). La mitjana d’abandonament a primer curs del total de graus és del 17%. Al rànquing es mostren els graus que tenen una matrícula de nou accés superior a 10 alumnes (183) i d’aquests, els que a primer curs tenen una taxa d’abandonament inferior al 10%.

L’estil d’aprenentatge, els antecedents escolars, la motivació, la maduresa vocacional, la percepció dels cursos oferts o dels currículums són temes que tenen una especial incidència en l’abandonament de les carreres universitàries, segons diversos estudis. És un tema que preocupa el conjunt de països de la Unió Europea perquè s'ha comprovat que, com més s'estén l'ensenyament superior al conjunt de la població, més s'incrementa l'abandonament universitari. Sens dubte, l’impacte econòmic és preocupant: quan un estudiant no completa els seus estudis, la inversió en formació –amb fons familiars, propis o públics– resulta menys rendible.

Dobles graus d'excel·lència

Les carreres amb més aprovats

La taxa de rendiment indica el nombre de crèdits aprovats en un conjunt d’assignatures respecte dels crèdits corresponents als estudiants matriculats. Sis graus aconsegueixen que tots els alumnes aprovin totes les assignatures. Els primers llocs els ocupen dobles titulacions d’enginyeria.

Carreres que 'molen'

Graduats que tornarien a fer la mateixa carrera

Un 94% dels metges tornarien a fer la mateixa carrera. El llistat mostra els estudis en què un 80% o més dels titulats responen que tornarien a fer el mateix estudi. Creuant les dades amb les de la taxa d’ocupació podem deduir on hi ha graus de vocació més alts.

Carreres amb feina

Els graus amb més sortida laboral

Un 97% dels alumnes diplomats en teràpia ocupacional tenen feina. A la llista es mostren els estudis que tenen una taxa d’ocupació igual o superior al 90%. Al rànquing també hi ha electrònica, informàtica, telecomunicacions, medicina o farmàcia.

Treballar del que vols: missió no tan impossible

Graduats que treballen del que van estudiar

No és el mateix tenir feina que tenir una feina vinculada amb els teus estudis. En aquesta llista es mostren els estudis en què les funcions pròpies de la titulació representen un 66% o més dels requisits per al lloc de treball. Encapçala la llista podologia.

Quan un terç dels graduats cobren més de 40.000 euros

El grau d'organització industrial i el aeronàutica, els més ben pagats 

Un terç dels graduats en organització industrial cobren més de 40.000 euros. I un de cada cinc d'electrònica, també. Al rànquing es mostren els estudis en què el 50% o més de titulats tenen un salari brut igual o superior a 24.000 euros. Són dades de la promoció del 2010.

El gràfic anterior constata que en alguns estudis hi ha una bretxa important entre el sou dels graduats. Si ens fixem només en el percentatge d'estudiants que cobren més de 24.000 euros, trobem que són els llicenciats en ciències actuarials i financeres els que encapçalen el rànquing. 

Graduats amb feina 'exprès'

Estudis en què es triga menys temps a trobar feina

Mostrem aquells estudis en què el 90% o més dels titulats tenen un temps fins a la primera inserció de 6 mesos o menys.

Un estudi de Pimec constata que un 44% dels ocupats catalans són universitaris, però les oportunitats que els dóna el mercat laboral català són només un 23% de les feines. És una proporció fins i tot superior que a països de l'entorn. Això fa que molts universitaris acabin fent feines menys qualificades. La conclusió és que falten graduats de FP i en sobren de grau superior. En els països avançats hi ha un percentatge molt més alt de treballadors amb formació professional. A Catalunya, un 20% de la població activa acredita aquest nivell mitjà de formació, mentre que als països de l'entorn el percentatge és de més del doble (44%).

Radiografia de l'estudiant universitari

La classe alta encara predomina als campus

Qui aconsegueix arribar a la universitat? Els diners o la procedència social són un obstacle? La foto fixa ens diu que encara ara la classe alta predomina a la universitat. Però també és cert que la situació ha millorat respecte de les generacions anteriors: un 60% dels pares dels universitaris actuals no tenen estudis superiors. La universitat cada cop és més equitativa, però encara té camp per córrer per aconseguir la igualtat.

Un 43% dels estudiants de grau i un 45% dels estudiants de màster provenen de la classe alta, segons l’ enquesta que la Fundació Bofill i la Xarxa Vives d’Universitats han fet a 20.500 estudiants de 19 universitats de parla catalana. Si ens fixem en el nombre d’estudiants de classe baixa, el percentatge cau fins al 29% en el cas dels alumnes de grau i al 31% en el cas dels màsters.

A més, els alumnes universitaris tenen pares amb un nivell d'ocupació superior a la mitjana. Un 36% de les mares dels estudiants enquestats tenen ocupacions d'un nivell alt –directors o tècnics qualificats–. Al conjunt de la societat, les dones amb nivells d'ocupació alts cau fins al 26%. Pel que fa als pares dels universitaris, un 48% tenen nivells d'ocupació alts, mentre que al conjunt de la societat el percentatge cau al 28%.

 

És evident, però, que la universitat ha generat mobilitat social ascendent. Un 40% dels estudiants enquestats prové d'un entorn familiar amb nivell formatiu baix. Encara més, els pares del 60% dels alumnes enquestats no havien anat a la universitat.

 

Són els pares, de fet, els que paguen els estudis dels fills. Un 52% dels enquestats viuen a casa els pares. L’esforç per democratitzar l’ensenyament superior no ha esborrat les desigualtats socials, que continuen perdurant i són un llast que ha arrossegat problemes polítics, econòmics, d’organització dels estudis –sobretot pel que fa a la selecció dels estudiants de nou ingrés–, d’inflació i d’oferta i contraoferta des dels centres d’ensenyament superior.

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça