UN ANY DE CRISI DE FRONTERES

Alemanya: “Ens en sortirem”, la frase de Merkel que va canviar un país

Berlín ha passat de les portes obertes a l’atiament de les pors

Cap frase ha canviat tant Alemanya des de la reunificació com la que va pronunciar Angela Merkel el 31 d’agost del 2015: “ Wir schaffen das ” (“Ens en sortirem”). Cap altre missatge de la cancellera en els seus gairebé onze anys de mandat ha sigut tan odiat o tan efusivament celebrat. El que per a uns va significar unes paraules de pura irresponsabilitat, per a d’altres va ser un gest cristià d’humanitat. Aquella frase va ser el preludi de la decisió més arriscada que mai ha pres Merkel. Entre el 4 i el 5 de setembre de l’any passat, quan milers de refugiats estaven encallats a Hongria, la cancellera alemanya va obrir-los les portes. Va ser com fer caure un segon Mur. De seguida van arribar a Alemanya gairebé 10.000 refugiats al dia, 1,1 milions durant tot el 2015.

Primer a l’estació de Munic i aviat arreu del país, voluntaris i ciutadans van recollir roba, queviures, productes de neteja i joguines per als nouvinguts. Va ser un dels moviments civils més grans de la història del país. Per a molts també va ser un posicionament polític, perquè pocs dies abans un grup de radicals de dreta havien atacat un centre d’acollida a Heidenau, Saxònia, i havia insultat Merkel. En molts punts del país l’entusiasme dels ciutadans compensava el desbordament de les autoritats. Aviat la decisió de Merkel, però, va desencadenar crítiques fins i tot en les pròpies files.

El novembre del 2015 la CSU bavaresa, agermanada amb la CDU de Merkel, va parlar per primer cop de posar un límit a l’arribada de refugiats. Al gener, el primer ministre bavarès, Horst Seehofer, fins i tot va amenaçar de presentar un recurs davant el Constitucional.

En plena crisi, però, es detecta una paradoxa entre la població: si bé entre els votants democratacristians Merkel perd força a les enquestes, electors que no són de la CDU es plantegen votar-la per reforçar-la en la decisió més valenta de la seva carrera política. Internacionalment, la cancellera és honorada per la revista Time com la Persona de l’Any del 2015. “La història donarà la raó a Merkel”, va aplaudir-la el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Els crims de Cap d’Any

El 2016 va començar, no obstant això, amb més controvèrsia. La nit de Cap d’Any a Colònia i altres ciutats alemanyes, en què es van registrar atacs sexuals massius a dones fets per grups de nord-africans, va atiar el debat sobre els refugiats. Merkel va reclamar un enduriment del dret a l’asil, però per a molts això no és suficient. Els populistes de dreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) aconsegueixen al març un ascens meteòric a les eleccions regionals de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt. L’anomenada ruta del Balcans es tanca, l’acord de la UE amb Turquia es posa en marxa: a Alemanya cada cop arriben menys persones. Al març 20.608 nouvinguts sol·liciten asil. Al gener se n’havien registrat més de 90.000.

La Gran Coalició de Berlín aprova la primera llei d’integració: promet ajutsi més ofertes per als refugiats, però alhora adverteix que si incompleixen les obligacions d’adaptació al país seran subjectes a sancions més fortes. Al juliol, els atemptats de Würzburg i d’Ansbach, perpetrats per dos joves que havien entrat a Alemanya com a refugiats, són reivindicats per l’Estat Islàmic. Les propostes per millorar la seguretat del país se succeeixen, si bé n’hi ha unes quantes d’inversemblants, com les de limitar l’ús del burca.

Mentrestant, el dia a dia és complex. Els instituts d’investigació econòmica calculen que els costos per refugiat i any són d’entre 12.000 i 20.000 euros, si bé també es pot veure com a inversions en força de treball futura per mantenir el creixement econòmic del país. La duresa de l’aprenentatge de l’idioma, la formació professional, la recerca d’habitatge i de feina provoca moltes decepcions entre els nouvinguts. Però en línies generals el país ha acreditat la seva determinació. Segurament li aniria encara millor sense que s’atiessin les pors.