LA NOVA FRONTERA ÈTICA

Als embrions els manca una llei global

Els científics reclamen un marc legal internacional i clar
La manipulació d'embrions humans davant la llei

¿Seria possible que a Catalunya s’aprovés un projecte de recerca amb la tècnica CRISPR/Cas9 amb embrions, igual que al Regne Unit? La resposta és . “Tenim el marc legal per fer-ho”, afirma Núria Terribas, directora de la Fundació Grifols. La llei de reproducció assistida i la llei de recerca biomèdica estableixen el marc d’actuació i els mecanismes per avaluar les situacions que vagin sorgint. “La llei permet arribar al dia 14 de desenvolupament de l’embrió i estableix que aleshores cal aturar el procés”, explica Terribas. Precisament, la recerca que plantegen els investigadors del Regne Unit no va més enllà. “El que ara es vol fer és correcte sempre que es segueixin els requisits de seguretat que estableix la recerca, i aquí això es podria fer; una altra cosa és si arriba el moment que vulguin saltar a la clínica”, afegeix. És aleshores quan sorgeix la idea del disseny a la carta de nadons. “Ara per ara no ens hem d’avançar, això no ha arribat, i si arriba estem preparats per avaluar-ho, tenim una Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida”, diu Terribas.

Val a dir que no tan sols depèn de la llei, sinó també del govern que hi hagi en aquell moment. Un exemple és el llarg camí fins que a Espanya es va poder modificar la llei per autoritzar la recerca amb cèl·lules mare embrionàries. El govern d’Aznar va fer mans i mànigues per evitar-ho.

Recerca amb embrions

La recerca amb embrions va lligada a la reproducció assistida. Les parelles poden triar què fer amb els embrions que ja no volen: donar-los en adopció, destinar-los a la recerca o destruir-los. Cada cop són més parelles les que donen els seus embrions a la ciència, tot i que la manca de projectes fa que no es pugui donar sortida al desig de moltes d’aquestes persones i avui s’acumulin embrions congelats sense destí. El marc legal ha permès que les clíniques de reproducció assistida siguin ara a casa nostra un bon negoci. “El 50% dels cicles de reproducció assistida que es fan a Catalunya són per a parelles de fora”, explica Terribas. A Itàlia, per exemple, no està permesa cap tècnica si no es tracta de parelles casades, i tampoc el diagnòstic genètic preimplantacional. Igual que en aquest país, també aquí seria impensable la recerca amb embrions en general.

Marc internacional

Com que la reproducció assistida és un dels sectors que més es poden beneficiar d’aquesta tècnica, des de l’European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE), que agrupa representants de centres de reproducció assistida de tot Europa, s’ha elaborat un document amb els beneficis i els riscos del CRISPR/Cas9 en què demanen un marc regulador internacional clar, que signen experts del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), de l’Hospital Universitari Quiron Dexeus i de la Clínica Eugin.

“Si aquest tipus de recerca ens permet identificar els gens que intervenen en les primeres fases de desenvolupament embrionari haurem fet un gran pas, perquè transferim molts embrions però tan sols un 25% arriben a donar lloc a un naixement, un 75% no arriben a implantar-se i sovint no sabem ben bé per què”, afirma Anna Veiga, que signa aquest document i es troba al capdavant del Banc de Línies Cel·lulars del CMRB i de la direcció científica del servei de reproducció assistida de Dexeus. “El CRISP és una tècnica eficaç i barata que pensem que fins i tot ens permetria sanar un òvul abans d’implantar-lo en el cas de malalties mitocondrials destruint els gens anòmals que contingui abans de fecundar-lo”, explica Rita Vassena, directora científica de la Clínica Eugin.

Els més restrictius

El marc regulador de la recerca amb embrions i la reproducció assistida varien molt a tot el món. A Alemanya la llei és extremadament restrictiva, una sobrereacció que s’explica pels horrors que es van cometre durant el nazisme. La llei de protecció de l’embrió estableix que qualsevol persona que fertilitzi artificialment un òvul amb qualsevol finalitat diferent de la de l’embaràs de la mateixa dona que ha donat l’òvul pot ser processada. Tan sols en algunes circumstàncies està permès importar cèl·lules mare d’altres països per a projectes de recerca molt concrets.

Bèlgica, el Regne Unit i Espanya permeten l’ús de cèl·lules mare procedents d’embrions humans excedents de fecundacions in vitro els pares dels quals n’hagin autoritzat l’ús per a recerca. Àustria, Bulgària, Xipre, Irlanda, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia no tenen cap llei específica per a aquesta àrea.

La Unió Europea prepara per al maig un nou reglament sobre assaigs amb teràpia gènica que prohibirà tocar la línia germinal.

Als Estats Units va ser necessari un canvi de govern per autoritzar el finançament federal de la recerca amb embrions. Pel que fa a l’ús de les tècniques de selecció d’embrions a les clíniques privades existeix una alta permissivitat. Per exemple, parelles de tot el món viatgen a les clíniques dels Estats Units per poder triar el sexe del seu fill. Un estudi realitzat per Reprogenetics, una empresa especialitzada en la selecció d’embrions que treballa per a més de 150 de les 400 clíniques de reproducció assistida que hi ha als Estats Units, indica que la meitat dels diagnòstics genètics preimplantacionals que es van fer en aquests centres entre 2007 i 2008 van ser per triar el sexe del nadó. I un 5% eren parelles que hi havien viatjat des de l’estat espanyol.

D’altra banda, als països asiàtics també hi ha lleis que limiten la recerca amb embrions però sovint no són vinculants. La Xina ha sigut el primer país del món a aplicar el CRISP/Cas 9 a embrions humans. Entre els científics es rumoreja amb fonaments que a la Xina ja estan fent altres experiments amb l’edició d’embrions.

Més continguts de

El + vist

El + comentat