BARCELONAMai ningú ha defensat tant i tan bé Salvador Espriu a l'escenari com ho va fer Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009). Fundador, amb Maria Aurèlia Capmany, de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) el 1960, després de les seves estades a Alemanya, on es va contagiar del virus de Brecht, va tornar amb ganes d'aplicar aquest nou teatre a una companyia professional, de mirada oberta i moderna. I va trobar en Salvador Espriu, a qui havia conegut una dècada abans, l'autor de capçalera, tutor, mentor i amic. "A la Barcelona quieta del 1960 l'Escola va moure molt soroll", havia dit Capmany. L'EADAG i Salvat van ser el pal de paller en què s'apilaven alumnes com Benet i Jornet, Fabià Puigserver, Josep Montanyès, Albert Boadella, Julià de Jòdar, Ventura Pons, Feliu Formosa, Montserrat Roig...
El primer espectacle que van representar va ser una lectura de poemes d'Espriu en francès. A finals del 1960 una dotzena d'actors van fer la trencadora posada en escena de La pell de brau , que s'havia publicat aquell mateix any, a la cúpula del Coliseum. Després Salvat ja es va decidir a dirigir la lírica i esperpèntica Primera història d'Esther (1948), un experiment lingüístic prodigiós que només Jordi Sarsanedas s'havia atrevit a fer al Palau el 1957. Es va estrenar el 27 de setembre del 1962 al Teatre Romea i va ser considerada una fita tan brillant com incomprensible, satírica i misteriosa.
Animats per l'èxit, per celebrar els 50 anys de l'autor, Salvat i Capmany van decidir estrenar Antígona -escrita el 1939 i estrenada el 1957, i en què parla de la Guerra Civil a partir del mite clàssic- i Gent de Sinera , que partia del Llibre de Sinera . Van tornar a fer soroll. Per això l'expectativa davant de l'adaptació de textos d'Espriu que va fer Salvat titulat Ronda de mort a Sinera (1965) va ser enorme. La resposta, "apoteòsica", segons Agustí Pons. Es va veure a Madrid, París i Venècia. El director va arribar a fer fins a cinc versions de l'obra, l'última al Teatre Lliure el 2002, amb Lloll Beltran, Enric Majó, Teresa Gimpera, Abel Folk, Oriol Broggi i Imma Colomer, entre d'altres. Ell creia que s'havia de fer cada cinc anys, tot i que no se'n va sortir de convertir l'obra del seu admirat autor en teatre de repertori.
Reivindicar Espriu, avui
Malgrat això, altres directors també han begut del teatre espriuà, de fort contingut simbòlic. Lluís Pasqual va dirigir el 1978 Una altra Fedra, sisplau , que el poeta havia escrit per insistència de Núria Espert, que la va protagonitzar. Pasqual, el 1982, també va posar en escena al Teatre Lliure Primera història d'Esther ,i després hi va tornar al TNC, el 2007, Oriol Broggi, en un espectacle que s'allunyava del cànon de Salvat.
Joan Ollé es va ocupar de rescatar Antígona el 1987 -amb Sílvia Munt de protagonista i música d'Ovidi Montllor- i fer-la en castellà, i el novembre del 2009, amb motiu de l'aniversari de la mort del poeta, va reivindicar tot el seu imaginari a El jardí dels cinc arbres , a partir de la seva obra poètica i narrativa.
