22 textos literaris que donen testimoni de l'entrada dels nacionals a Barcelona

BarcelonaEl dia que es compleixen els 75 anys de l'entrada dels nacionals de Barcelona, que marcaria la fi de la Guerra Civil amb la derrota republicana i la victòria de Franco, recollim 22 fragments de textos de testimonis dels dos bàndols –des de Maria Aurèlia Capmany fins a Ramon Serrano Suñer– que reconstrueixen l'atmosfera d'aquells dies.

1. "Ara que Catalunya ha caigut, trencada, esclafada, vençuda per la força; ara que volen esborrar el seu nom de la geografia, el seu idioma de la literatura, el seu amor dels cors; ara que Catalunya sembla que es desfaci i desaparegui en el clot negre de la persecució i de l'odi; ara que centenars de milers de catalans han de sortir de la pàtria envaïda pels vells enemics i per enemics nous; ara que és una hora de dolor i d'amargor, el meu pensament nacional s'afirma amb més vigoria. Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà. No em descoratjo, no renuncio, no deserto. I somnio en la més gran Catalunya, la més gran pel territori, la més gran per la llibertat, la més gran per la civilització"

Antoni Rovira i Virgili

-------

2. "Érem en un pis alt, del carrer Provença, a prop de Muntaner, i, tot sovint, algú de nosaltres, mut i trist, com qui s'apropa a un llit d'un moribund, miràvem la ciutat de Barcelona per entre les persianes del balcó, com cercant una esperança. Res, però, donava mostres de cap canvi que ens pogués reanimar. El quadre era, realment, agònic: armes llençades per tots els indrets; llibres i papers cremats al mig dels carrers; homes corrent espaordits, mig vestits per haver llençat els uniformes que els comprometien...! Quan un de nosaltres havia vist tot això no li quedaven ganes de tornar al balcó"

Otília Castellví

-------

3. "Abans de ficar-me al llit vaig escriure a la família del meu marit donant-los les noves i l'adreça on podien escriure des de l'endemà. Sabia que enviarien diners per a continuar la nostra vida. L'endemà vaig arreglar els petits amb tota cura i vaig contemplar amb un cert orgull maternal el goig que feien les dues grans malgrat la magror de les seves cares. Durant el curt viatge estiguérem atents que els nois no s'embrutessin, de manera que arribàrem a Ceret presentables"

Josefa Armengué

-------

4. "L'aspecte de la ciutat [Figueres] és tot altre que ahir. La corrua de cotxes i de camions s'ha fet més densa. Els grups de soldats són més espessos. Les colles de gent que fuig sovintegen el doble. No és encara la fugida en massa, però sí el preludi. A l'ajuntament trobo uns diputats del Parlament i del de la República. Tinc la impressió que ningú sap exactament què cal fer, però que tothom té pressa interiorment per arribar a la frontera. No hi ha cap contacte entre dirigents i dirigits: ningú no mana, ningú no disposa"(24 de gener)"

Josep Pous i Pagès

-------

5. "A tres quarts d'una la ràdio de Burgos diu que els nacionals eren dalt del Tibidabo. Més tard ens avisen que a les dues les tropes són a la plaça de Catalunya. Es veia venir després de l'avançada vertiginosa dels darrers dies, però no semblava que anés tan de pressa. Entesa? Fugida? Qui sap. El govern sembla que sí que havia fugit cap a la part de Girona. Ifora del govern, la població, que després de tan patir desitjava l'alliberament, haurà respirat i els extremistes, plens de pànic, hauran fugit. Barcelona és presa. Oh, Barcelona!"

Raimon d'Abadal i Calderó

--------

6. "Por delante de las cuevas cruzó una avanzadilla. Se oían disparos hacia el castillo de Montjuic... Preguntaron por los atajos y caminos. El Popeye los orientó. Su madre, luego, le sopló una hostia, por traidor"

Paco Candel

-------

7. "Fou una passejada militar. La gent va afalagar-los de seguida. Els carrers bruts; fusells, cartutxeres i uniformes dels darrers fugitius deixats a les cantonades i, sobretot, dins les entrades d'escales i magatzems. La gent feia dos dies, el dimecres i el dijous, que es dedicava a assaltar establiments, centres oficials, magatzems d'intendència, hospitals i cases d'assistència social. Qui més qui menys anava pel carrer portant un paquet o un sac d'alguna cosa. La tarda i la nit de l'entrada de les forces encara durava aquest estat de coses. Al carrer, les petites fumaroles indicaven el munt de paperassa cremat per por de comprometre's"

Anònim

-------

8. "Passà un sergent amb una petita bandera vermella i groga i alguns dels veïns que havien sortit a badar es posaren a aplaudir. A l'altra banda del carrer hi havia un home, ja gran, que plorava. Mai no he sabut si d'alegria o de tristesa. El 26 de gener ens vam ficar al llit molt aviat"

Joan Reventós

-------

9. "Mi padre, que no había pisado la calle desde hacía dos años, me sostenía en alto para que viera desfilar a la tropa. Mi madre gritaba el nombre de Franco con un entusiasmo que yo le vería manifestar en muy contadas ocasiones a lo largo de su vida, y siguió un buen trecho a los soldados sin dejar de vitorear y de aplaudir"

Esther Tusquets

-------

10. "Ni cínics ni desmoralitzats érem nosaltres quan, pels carrers d'Olot, enlairàvem tristes banderes cridant a resistir, a resistir, a resistir. Al Casal de la Joventut, ja s'hi respirava la desfeta: arxius cremats, llibres estripats, banderes plegades; però encara ens escoltaven noies d'ulls febrosos, enrabiades perquè tots fugien, sobretot els grans"

Teresa Pàmies

--------

11. "I us puc jurar, pel més sagrat, que tots nosaltres, en aquell instant, no acceptàrem aquells adéus. No poguérem respondre'ls. Cap adéu nostre fou modulat. Amb els llavis mossegant-nos els llavis, sentírem en el fons del fons de tot, una fúria més que rabiosa, dolça; una fúria lenta, una fúria gruixuda, que ens feia confegir amb pausa i en una veu tan baixa que havíem de cloure els ulls per copsar-la millor i fer-la duradora fins ara, fins sempre: A reveure! A reveure! A reveure! I algú, aleshores, enmig d'un silenci terrible, d'un silenci d'espant, algú, aleshores, s'agenollà i besà per darrera vegada el Pirineu nostre, aquest Pirineu que algun dia desplegarà a tots els vents la bandera, la bandera de la Catalunya Recobrada"

Francesc Trabal

--------

12. "En nom de la República i de la Generalitat de Catalunya, els dono les gràcies per tot el que han fet, des que vam passar l'Ebre, amb una vergonyosa sensació de victòria, fins ara, quan, com qui diu a la ratlla de França, ningú no pot dissimular que hem estat vençuts. Oficials i artillers ens saludem, fatigats, potser avergonyits, i la formació queda rompuda. Es formen grups. Parlen, discuteixen"

Lluís Ferran de Pol

---------

13. "Ja havíem arribat al final de la lluita i ens tocava emmotllar-nos resignadament –amb el silenci que a totes les guerres sol imposar-se als perdedors– a una altra manera de viure, fins i tot de pensar, sense proferir una sola queixa".

Francesc Grau i Viader

-----------

14. "Gent per terra embolicada amb flassades i matalassos. Els gendarmes cridaven: «Avancez». Nosaltres, com que estàvem vacunats, podíem passar. Vam dormir a la nit amb els Machado i tota la colleta en un vagó. En Machado estava desolat, pobre home. En Carles, per animar-lo, li va dir: «Ya lo ve usted, don Antonio, ya estamos en Francia», i ell li va contestar: «Hallarme en Francia y como un mendigo...»"

Clementina Arderiu

---------

15. "Déu ha escoltat la pregària de tots aquells que li demanàvem una guspira de seny col·lectiu en aquesta hora suprema de l'inici de la nostra expiació. Ahir a primeres hores de la tarda, sense més víctimes, es lliurà Barcelona. Tant de bo que la fi de la guerra i el retorn del nostre fill i de tots els fills a casa siguin ben aviat!"

Josep M. López-Picó

---------

16. "El 26 de enero amaneció un día claro y frío de invierno. La incertidumbre era notoria. ¿Qué pasaría? Barcelona fue desplobándose y hacia primeras horas de la tarde, por la calle de Cruz Cubierta, comenzaron a aparecer los primeros soldados nacionales. Todo parecía haber renacido a la vida. El alumbrado lucía esplendido. Barcelona me pareció la ciudad mejor iluminada del mundo"

José Tarín-Iglesias

---------

17. "No vaig veure l'entrada dels feixistes a Barcelona, però vaig tenir temps de veure l'eufòria de la ciutat, les riuades de gent que es movia d'un cantó o l'altre cridant: "Fran-có, Fran-có, Fran-có". Exactament amb aquest ritme. Havies de triar, o quedar-te tancat a casa, amb les finestres tancades, o resistir aquella onada d'eufòria dels teus enemics. ¿Era possible que tota aquella gent fossin els teus enemics? Uns quants companys ens trobàvem sense saber què havíem de fer. Sortíem al carrer, ens afegíem a la riuada, cridant, però: Ca-bró, Ca-bró..."

Maria Aurèlia Capmany

--------

18. "On hi havia veritable gatzara va ser a la plaça de Catalunya. Que allà va ser un lloc de concentració de tropes. Perquè algú em va explicar que cap als volts de les cinc de la tarda ja hi havien arribat. L'exèrcit ocupant repartia cigarrets, repartia xocolata... A mi, el que més em va sorprendre va ser la gran quantitat de moros que hi havia"

J.C.

--------

19. "El Font i en González, la nit passada, van aconseguir una barraca feta amb peces de llauna. Caminem uns 2 km i portem moltes canyes per engrandir la barraca. Pesquem la quarta part d'un pa. González i el seu germà volen fer fora de la barraca un company, i ell no se'n vol anar a dormir al ras sense manta. Insisteixen i sóc jo el que se'n va. Se solidaritzen amb mi, i surten també Pich, Cuenca, Manolito i Garci. Tots cinc dormim al ras. La serena ha glaçat a la matinada. De les dues que passejo perquè no puc aguantar el fred"

Agustí Centelles

----------

20. "No nos hagamos ilusiones por la entusiasta acogida que recibimos: la población está enferma moral y políticamente. Barcelona será tratada al principio con todos los cuidados que merece un enfermo"

Ramón Serrano Suñer

--------

21. "En vam sortir a darrera hora, quan la ciutat era negra, glaçada per la imminència de la seva ocupació... Dues ambulàncies militars ens duien, un grup d'escriptors i d'universitaris catalans i castellans: el més il·lustre, Antonio Machado. Tota una nit i tot un dia per arribar al coll de Cervera, fent unes voltes inversemblants. A la frontera, una turba indistinta, presa del pànic, esperant el pas obstinada..."

Carles Riba

-------

22. "Cansat, deprimit, recordant, em vaig asseure en un marge. En Dionís Urgell s'enfilà dalt d'una roca i es quedà immòbil, mirant, com jo, enrere. "No es veu res, però hi és tot", va dir commogut... "Martí, tu que ja ets a França, em podries dir quan tornarem?" "No hi pensis a tornar, és una idea de vençut, aquesta" "Som alguna cosa més, nosaltres?" Ningú va respondre. Vam passar la frontera, banyats per la lluna, en silenci"

Xavier Benguerel