Les Filipines demanen ajuda al món

The New York Times / Cebu (filipines)Després de tocar terra divendres a les illes centrals de les Filipines, un dels tifons més forts que s'han registrat mai ha devastat ciutats i poblets de pescadors i ha deixat un rastre de mort al seu pas. Escombrant platges plenes de palmeres i arrasant els precaris habitatges amb una força que segons algunes estimacions s'acostava a la d'un tornado -i escampant-se sobre una zona immensa de l'arxipèlag-, el tifó Haiyan ha destrossat la meitat del país. Els saquejos i desordres durant tot el cap de setmana han agreujat la destrucció.

El president Benigno Aquino III ha declarat "l'estat de calamitat" i ha promès fons extraordinaris per atendre els damnificats. Però els recursos de l'estat estan esgotats després que les Filipines hagin patit aquest any diversos desastres naturals, entre els quals un terratrèmol de 7,2 graus de magnitud que va afectar el centre del país fa quatre setmanes.

La primera ciutat a reclamar ajuda va ser Tacloban, a l'illa de Leyte, una de les primeres on va arribar el tifó, que les autoritats locals van anomenar Yolanda . En moltes ciutats al llarg del recorregut de la tempesta es van tallar totes les comunicacions.

El tifó va deixar Tacloban en runes, amb els carrers inundats i la destrucció total o parcial de la majoria de cases d'aquesta ciutat de 220.000 habitants. John S. Lim, administrador de la ciutat, va declarar que s'havien recuperat més de 300 cossos, però que la xifra de víctimes mortals podria arribar a 10.000 només en aquesta població.

Aquino va arribar diumenge a Tacloban per coordinar les tasques de rescat i desenrunament. El seu secretari de Defensa, Voltaire Gazmin, va descriure una escena caòtica: "No hi ha electricitat ni aigua, no hi ha res. La gent està desesperada. Han començat els saquejos".

Lynette Lim, portaveu de l'ONG Save the Children, explicava que fins i tot les escoles que el govern havia convertit en refugis no havien pogut resistir els forts vents. "Van volar sostres i finestres, i alguns edificis es van ensorrar", va descriure en una trucada des de Manila.

Als barris pobres la situació era especialment difícil: tot ha quedat arrasat, excepte algunes institucions oficials. Dissabte van començar els saquejos i no hi havia ni rastre de la policia. "Tot el que es podia robar ha sigut saquejat -recordava Lim-, també les farmàcies i les botigues d'aliments". Les autoritats no poden fer una estimació precisa de víctimes mortals a Tacloban, perquè el personal municipal tampoc es va salvar de la tempesta. L'alcalde, Alfred S. Romualdez, va sobreviure al tifó "aferrat al sostre de casa seva fins que el van rescatar", segons explicava el Philippine Daily Inquirer.

El tifó va avançar ahir cap al Vietnam, on es va evacuar més de mig milió de persones, tot i que els meteoròlegs asseguraven que la tempesta s'havia començat a afeblir. En acostar-se al continent va girar cap al nord, vorejant la costa vietnamita.

Tot i que les agències internacionals i diversos governs han començat a mobilitzar l'ajuda, és molt difícil accedir als damnificats, tant per la magnitud de la devastació com per l'estat de les carreteres i els sistemes de comunicacions.

Robert S. Ziegler, director general del Centre Internacional de Recerca sobre l'Arròs, a Los Baños, prop de Manila, es va mostrar molt preocupat pel silenci sobre l'estat de les comunitats de pescadors que viuen a la costa. "Les zones costaneres poden ser molt vulnerables. Amb una maror tan forta com la que hem vist, hi ha comunitats de pescadors que poden haver estat directament esborrades del mapa. El que més em preocupa són els llocs d'on no tenim cap notícia: les zones aïllades poden estar molt afectades", va dir.

"Va ser com un tren"

Els veïns de Cebu, una de les ciutats més grans del país, expliquen que moltes carreteres al nord de l'illa continuen tallades. Els testimonis recorden el so de la força del vent: "Va ser molt fort, com un tren", explicava Ranulfo L. Manatad, un vigilant nocturn en un mercat de carrer de la perifèria. A Mabolo, un altre poble als afores de la ciutat, el vent va tombar un arbre que era conegut per haver resistit tots els tifons des de fa més d'un segle. A l'illa de Samar, a l'altra banda del mar de les Filipines, s'han identificat fins ara almenys 300 morts i les autoritats alerten que hi ha dos mil desapareguts.

La magnitud de les destrosses i el nombre creixent de morts fan presagiar que aquesta ha estat la pitjor tempesta de la història de les Filipines. Fins ara la més greu havia estat la Thelma , que va inundar la ciutat d'Ormoc, a l'illa de Leyte, el 5 de novembre del 1991 i va matar més de cinc mil persones. Segons les estimacions que han difós les autoritats filipines, el Haiyan ha afectat 4,28 milions de persones en 270 localitats del centre de les Filipines.