“Hi ha cops que li costa arribar i molts d’altres que la veus feliç”

BarcelonaAbandonada per la seva família biològica, els educadors de l’orfenat van trobar la Maria -nom fictici- entre contenidors. Quan la van recollir no sabien ni quants anys tenia. A causa de les condicions en què va viure, té un retard maduratiu general i una minusvalidesa del 75%.

Després de provar diferents centres, la seva família adoptiva va decidir portar-la a l’Escola Barrufet (Sants, Barcelona). Escola inclusiva des de la seva fundació, fa 49 anys, pràcticament té un alumne amb necessitats educatives especials a cada classe. Tenen retards a nivell cognitiu, motriu i de socialització, entre d’altres. Per poder seguir aquest model, l’escola compta amb més professionals especialitzats. Lluny de rebutjar-ho, els altres nens ho viuen amb total normalitat.

“La Maria es porta molt bé amb nosaltres: ens fa moltes abraçades i molts petons”, expressa l’Ada -nom fictici-, que assegura que tota la classe l’estima molt. La Núria -nom fictici- apunta que els companys que seuen al costat de la Maria sempre l’ajuden quan no sap fer els exercicis. “Procurem que totes les activitats que es facin a classe ella les pugui seguir d’alguna manera”, explica la seva tutora, la Montse, que té una caixa amb material manipulatiu i fitxes adaptades per a ella. “Hi ha moments que notes que li costa arribar-hi, però en molts d’altres la veus molt contenta i feliç”, insisteix.

Tot i que la majoria del temps el passa amb els nens del seu curs, hi ha estones que va amb cursos inferiors per fer activitats que l’ajuden en el seu desenvolupament. Els nens diuen que a l’estona del pati també juguen amb ella. “Si als menuts amb dificultats els costa seguir les normes de joc, els altres nens no s’enfaden”, explica la directora, Montserrat Roig, que afegeix que “segueixen jugant sense problemes”.

Un cas similar al de la Maria és el de l’Enric -nom fictici-, que també té necessitats educatives especials. “L’Enric té dificultats i a vegades no sap expressar bé les coses i fa coses que no vol fer”, apunta la seva companya de classe, la Paula -nom fictici-, que es mostra convençuda que ell, en realitat, no vol fer mai “mal”. El mateix opinen la majoria de companys de classe, que celebren que aquest any l’Enric ha “aconseguit avançar molt”. “S’esforça per estar molt més tranquil”, insisteixen.

Segons apunten, l’any passat hi havia companys que l’incitaven a posar-se nerviós perquè li sortís la seva part més violenta. “Ara aquests nens ja no hi són i l’Enric està molt millor, ens n’alegrem molt”, expressen els alumnes, que noten una gran millora en el nen.

La seva tutora, la Lourdes, apunta que els nens estan “molt acostumats” a la presència de l’Enric i afegeix que tenen molt clar què és el que li poden demanar. “Quan fan un treball en grup són molt conscients que no li poden exigir el mateix que als altres”, explica la Lourdes, que assegura que li encarreguen les tasques més senzilles.

Tot i així, admet que hi ha moments en què es genera certa tensió. La tutora afirma que s’han de preparar feines adaptades als diferents “ritmes i nivells” de la classe. “Has d’adaptar el material i alhora has d’intentar que els alumnes no notin que aquest material és diferent”, explica la Lourdes. Segons reflexiona, com més grans són els alumnes, més es noten les diferències.

La directora de l’Escola Barrufet recorda que no es tracta “de fer-li la feina” a l’alumne, sinó d’intentar “trobar la manera perquè pugui ser autònom”. “Hi ha 25 nens a cada classe i tots ells són diferents, tinguin necessitats especials o no”, apunta Roig.

Des de la seva fundació, l’escola Barrufet compta amb nens amb necessitats educatives especials. “Ser una escola inclusiva vol dir que tots els nens puguin arribar a fer el mateix: que puguin anar a les mateixes sortides, que puguin participar en les mateixes extraescolars i que puguin quedar-se a dinar perquè hi ha prou personal que vetlli per tots els nens”, explica la seva directora. També recorda que els nens amb necessitats educatives “han d’estar socialitzats amb tots els nens” i que no és el més adequat “fer grups a part” per segregar-los.

Per respectar la diversitat i col·locar l’alumne al centre de l’aprenentatge, a l’Escola Barrufet -que forma part del Consorci d’Educació de Barcelona- intenten buscar estratègies perquè els alumnes condueixin la classe.

Volen més recursos

Des de la seva fundació fa gairebé 50 anys, l’Escola Barrufet implanta el que avui en dia es coneix com a educació innovadora. El projecte pedagògic estava inspirat en l’escola activa dels temps de la República i en les diferents línies que posaven l’alumne al centre, com Montessori, Decroly o Freinet. Des del començament treballen per projectes, barregen els alumnes per edats, desdoblen els grups sempre que poden i intenten incorporar dos mestres a l’aula.

“És l’única manera de poder treballar i incloure els alumnes amb necessitats especials”, explica la directora. L’escola forma part del programa d’innovació Xarxes pel Canvi, promogut pel Consorci, Escola Nova 21, l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Associació Rosa Sensat.

Pel que fa a la recent aprovació del decret d’escola inclusiva, Roig celebra les millores que es puguin produir, però apunta que els calen més recursos de tot tipus. Actualment a l’Escola Barrufet ja tenen una unitat de suport a l’educació especial (USEE), però recorda que amb la quantitat d’alumnat que tenen és “insuficient”. “Aboquem tots els recursos possibles i ens inventem tot el que podem, però ens en fan falta més”, conclou.