Quatre problemes clau del sector del llibre infantil i juvenil

Anna Maria Macià, presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil

“Si no paguem pels llibres, tot el sector se’n ressent”

La socialització i reutilització dels llibres a les aules ha caigut com una bomba en el món de la literatura infantil i juvenil. Mentre que per als pares i mares de moltes escoles és un estalvi econòmic, per al sector suposa menys ingressos i més dificultats per crear lectors.

Quin és l’impacte d’aquesta pràctica al sector?

És un factor clau. Amb la reutilització dels llibres, els nens no tenen títols per construir la seva pròpia biblioteca. També té un impacte econòmic. Es venen menys llibres i els autors ho noten, perquè deixen de tenir aquests ingressos.

¿És una conseqüència directa de la crisi econòmica?

Sí, perquè l’escola ha patit moltes retallades i els mestres viuen el dia a dia dels alumnes i les famílies. Saben que en molts casos tenen pocs recursos i ho passen malament. Però és una idea que ha triomfat molt, també en escoles concertades i privades. No s’entén el llibre com a objecte personal. El foment de la lectura va molt lligat a estimar el teu propi llibre. Això crea lectors.

Però les escoles no faran marxa enrere. Quina solució proposeu per corregir el fenomen?

Sí, el llibre socialitzat ha vingut per quedar-se. Una alternativa seria que, en comptes de comprar 30 llibres iguals per a una aula, se’n compressin quatre o cinc de diferents. També cal fer més pedagogia a les aules. Cada vegada més, es demana que els escriptors interactuïn amb les escoles. Però, en alguns casos, conviden els autors a parlar i després els nens llegeixen els llibres amb fotocòpies. Cal vincular més la lectura a les famílies. Si no paguem pels llibres, tot el sector se’n ressent.

La literatura infantil i juvenil es vol fer gran

Lara Reyes, mestra

“La literatura no té cabuda en les escoles innovadores”

L’escola comparteix, amb la família, la responsabilitat directa de crear lectors. Tot i això, el sector critica la pèrdua de centralitat de la literatura en l’educació i demana mestres més formats en aquesta qüestió.

Quin és el rol actual de la literatura a les escoles?

Té un paper residual. Les converses espontànies d’alumnes sobre la lectura són poc habituals. Les tendències innovadores i els projectes interdisciplinaris que estan adoptant les escoles són molt interessants, però on queda la literatura? Totes aquestes iniciatives s’enfoquen cap a les ciències socials i naturals, no hi té cabuda la literatura.

Per què la literatura té aquest paper secundari?

Perquè els mestres no estem avesats a parlar de literatura infantil i juvenil. No estem al dia de les novetats i no sabem quins autors s’estan comprant. La majoria de centres no adquireixen les novetats a través de les llibreries especialitzades, sinó des de les editorials, que les ofereixen directament a l’escola. Això fa que es perdi el circuit social del llibre i que els segells petits en quedin fora. Hem relegat la compra de llibres al comercial que ve a l’escola.

¿L’escola ha de ser una fàbrica de lectors?

L’escola no es pot desentendre de la lectura. A les cases on és habitual, els nens tenen el doble de possibilitats de ser lectors. Però hi ha moltes famílies amb poc context lletrat. Per a aquestes, l’escola és l’única oportunitat d’acostar-se a la lectura. Així es poden compensar les desigualtats socials. Per això cal que els centres tinguin un compromís global a formar lectors. Si no ho fa l’escola, no ho farà ningú.

Amàlia Ramoneda, bibliotecària de Rosa Sensat

“El concepte de biblioteca escolar és del segle XIX”

Escriptors, il·lustradors i editors veuen en les biblioteques escolars un dels grans esculls del sector. Les dades parlen per si soles: del total d’alumnes que accedeixen a la biblioteca escolar, només un 36,4% ho fan per agafar llibres en préstec.

Com es pot garantir un fons de qualitat en les biblioteques escolars?

A través de la bibliotecària. Ha de ser algú que conegui el fons i les necessitats educatives dels alumnes, estigui al cas de les novetats i hagi participat en l’elaboració del projecte de lectura del centre. En molts casos se n’encarrega una mestra durant dues hores a la setmana. No n’hi ha prou. Cal destinar-hi una persona que tingui prou temps, l’espai adequat i una bona dotació.

Quina és la situació dels bibliotecaris en termes de formació?

La formació de base és nul·la. Molts d’ells fan un esforç i s’apunten voluntàriament a màsters i cursos per posar-se al dia. Això facilita la feina, però hi hauria d’haver una formació de base. El concepte de la biblioteca escolar és del segle XIX. Avui dia el bibliotecari necessita una formació que engloba molts àmbits: ha de donar resposta a entorns diferents de lectura, encomanar l’hàbit lector a infants, pares i mares i respondre a les necessitats lectores de l’escola, que són molt variables.

Com influeix el pressupost en la situació de les biblioteques?

No tot passa per comprar, i algunes escoles tenen un pressupost important per a la biblioteca. Cada centre decideix els diners que hi vol destinar. Hi hauria d’haver una dotació mínima per garantir material actualitzat, incorporar les novetats editorials, canviar els llibres de lectures a l’aula i reforçar el fons amb títols de coneixements.

Ricard Ruiz Garzón, escriptor

“Els premis no garanteixen les vendes ni sortir als mitjans”

La queixa més estesa entre els autors és intrínseca a la seva economia. Malgrat que es consideren escriptors de vocació, també admeten que no s’hi poden dedicar professionalment en la seva totalitat.

De què viu un escriptor?

El nombre d’escriptors que es guanyen la vida amb els seus llibres ha disminuït molt. Abans hi havia entre 200 i 300 autors que vivien de les seves obres amb petits complements, com ara traduccions i articles. Ara no arriben a la cinquantena. Molts compaginen l’escriptura amb l’ensenyament, d’altres amb la crítica i el periodisme. Però viure només dels llibres és impossible.

Quina afectació té ser present a les escoles en l’economia d’un autor?

Fins ara els meus llibres no han estat al circuit escolar, però és evident que, amb la socialització dels llibres a les aules, l’impacte ha baixat dràsticament. Suposa un complement molt inferior que fa 15 anys.

I, pel que fa als premis, quin impacte tenen?

Les dotacions són més petites en comparació amb els premis d’adults, però els resultats són millors. Els premis et permeten tenir més impacte i prestigi. Fan que l’atenció sobre el llibre es multipliqui. Tot i això, no garanteixen un mínim de vendes. Tampoc és garantia de sortir als mitjans. Depenem del boca-orella, de les xarxes...

¿Creus que en un futur els autors podreu viure només dels llibres?

Ho dono per impossible. Però em nego a acceptar aquesta desincentivació de la literatura infantil i juvenil. En algun moment hi haurà una reacció, tot i que encara estem lluny i podem tocar més fons.