Manual del segle XXI per reprimir les protestes al carrer

Les lleis i les actuacions policials contra els manifestants s’endureixen a Europa

Cada cop més els governs i els estats estan reduint els conflictes socials i polítics a un problema d’ordre públic i la policia recorre a instruments cada cop més sofisticats i també agressius contra les mobilitzacions al carrer. L’arsenal repressiu -en forma de lleis i en l’actuació policial a les manifestacions- s’endureix, també en contextos democràtics.

Reconeixement facial i bases de dades

Fa anys que diversos cossos policials britànics acumulen bases de dades sobre la gent que es manifesta al Regne Unit, a la qual etiqueten d’“extremistes”. “No sabem exactament quina informació s’arxiva, però parlem d’una llista que ha tingut entre 2.000 i 9.000 persones, moltes de les quals hi són només per haver participat en les mobilitzacions contra el comerç d’armes, contra el fracking o per l’emergència climàtica”, explicava Kevin Bowe, investigador britànic, a les jornades sobre el dret a la protesta organitzades per Novact i Iridia la setmana passada a Barcelona. Les bases de dades contenen les imatges enregistrades per càmeres de seguretat instal·lades al carrer o bé per les càmeres que la policia porta a les manifestacions i que després són processades amb tecnologia de reconeixement facial.

Infiltració de telèfons mòbils de manifestants

Portar el mòbil a una manifestació no és una bona idea, almenys en alguns països, com al Regne Unit, on la policia fa servir la tecnologia IMSI (International Mobile Subscriber Identity). Es tracta d’uns aparells que infiltren tots els mòbils que hi ha en una zona, simulant ser una torre de telefonia. Això permet interceptar les trucades i els missatges, saber on ha estat el telèfon i seguir-lo. “Tampoc s’ha de pensar que quan un mòbil està apagat és segur: els manifestants detinguts han d’entregar els seus telèfons a la comissaria i aleshores és molt fàcil obtenir-ne totes les dades”, recorda Bowe.

Intel·ligència de vigilància de xarxes socials

Dictadures com la d’Egipte no són les úniques que destinen policies a la monitorització de les xarxes socials, com Facebook o Twitter. Segons denuncia Privacy International, “la intel·ligència de xarxes socials inclou la vigilància dels continguts, com missatges o imatges, i altres dades que tenen a veure amb les relacions entre persones, d’una persona amb un grup o entre grups, i que inclouen tant missatges públics com privats”. Aquesta informació sobre les relacions és sovint més valuosa per a la policia que la dels mateixos missatges, això sense comptar la infiltració de la policia amb perfils d’usuari falsos.

Granades explosives de gas i bombes de fragmentació

“A França, l’establiment de l’estat d’emergència després dels atemptats del novembre del 2015 va donar poders extraordinaris a les forces de seguretat. Després, la mobilització dels armilles grogues ha topat amb un ús excessiu de la força per part de la policia, que fins ara només s’havia vist en la repressió de protestes als suburbis”, explica Giada Negri, del European Civic Forum. S’ha criticat l’ús per part de les forces de l’ordre dels LBD40, una mena de pistoles que disparen munició de 40 mil·límetres de diferents tipus: bales de goma, de foam, ensordidores, lacrimògenes o de fum. Més polèmic és l’ús de granades explosives GLIF 4, carregades amb dinamita i un agressiu gas lacrimogen, que provoquen una explosió eixordadora i amb ona expansiva.

Al bressol de la democràcia moderna la policia també utilitza contra la multitud granades de dispersió, que llancen petits perdigons de goma a gran velocitat. Amb tot plegat, el balanç de gairebé un any d’ armilles grogues als carrers de les ciutats i pobles de França és contundent: fins al 21 de novembre s’han comptabilitzat 2.448 ferits, dels quals més de la meitat són policies o gendarmes. Cinc manifestants han perdut una mà, 25 un ull i 316 han patit ferides al cap, segons el periodista David Dufresne, que es dedica a documentar la repressió policial. Demà es commemorarà el primer aniversari de la mort de Zineb Redouane, una àvia octogenària de Marsella que va morir quan li va impactar a la cara un d’aquests projectils lacrimògens al balcó de casa seva, en un cinquè pis, quan intentava tancar la finestra perquè els gasos no li entressin a casa.

Prohibit manifestar-se sense autorització

De vegades els governs combaten les protestes amb mesures administratives. L’1 d’octubre del 2018 va entrar en vigor la nova llei del govern de Viktor Orbán a Hongria que faculta la policia a prohibir les manifestacions amb tota mena d’excuses: la seguretat, els drets dels que no es manifesten, la dignitat nacional o la protecció de líders internacionals, una mesura que es va estrenar amb la visita del president turc Recep Tayyip Erdogan, per a la qual només es van autoritzar les manifestacions que li eren favorables. “Els governs autoritaris solen acusar els que s’oposen a les seves mesures antidemocràtiques de no ser democràtics, perquè creuen que, com que van guanyar unes eleccions, la majoria té un poder il·limitat per decidir com es governa la societat”, alerta Orsolya Reich, del Civil Liberties Union for Europe.

Multes per pensar-s’ho abans de sortir al carrer

En temps de crisi, la repressió econòmica també és una eina útil en mans dels estats. A Itàlia, per exemple, el decret de seguretat de l’ultradretà Matteo Salvini que es va aprovar el juny passat preveu multes d’entre 2.000 i 6.000 euros i penes d’entre dos i tres anys de presó contra els manifestants que portin cascos o qualsevol altra cosa que impedeixi que se’ls vegi la cara. A Hongria, els manifestants s’exposen a la imposició de multes de trànsit pel sol fet de baixar de la vorera.

Més continguts de