LA GESTIÓ DE L’ÈXIT

Regular el turisme, un repte d’escala mundial

J. MASDEU / A. SANS / I. LLUCH/ S.BUXADERAS / Q. ARANDA

NOVA YORK.  Llei anti-Airbnb: multes als propietaris

Nova York viu un boom turístic aparentment imparable. El desembre passat, l’alcalde, Bill de Blasio, va presentar satisfet les dades que acreditaven un nou rècord: més de 60 milions de visitants durant el 2016. “El 2016 no només ha portat el nombre més elevat de visitants de la història de Nova York -va afirmar l’alcalde- sinó que també corona set anys de creixement turístic i 15.000 nous llocs de treball per als novaiorquesos”. Entre els visitants, el 80% són nord-americans. De la resta, els britànics són els més nombrosos i els espanyols ocupen el desè lloc, amb 400.000 visitants anuals.

Un dels objectius de l’Ajuntament és evitar que els visitants es concentrin només als llocs habituals, com el centre de Manhattan i Central Park, i potenciar altres destinacions a Manhattan mateix i en barris veïns, com Queens i Brooklyn. Una de les zones que més ha notat l’augment de visitants és la part baixa de Manhattan. La Zona Zero, allà on fa 15 anys hi havia les Torres Bessones, s’ha recuperat de l’11-S i gaudeix avui de gran vitalitat, fins al punt que es fa difícil caminar per unes voreres on es creuen executius de Wall Street, veïns del barri, passatgers en trànsit i els pals dels selfies dels turistes que van al Memorial de l’11-S o al One World Trade Center.

Una de les raons de l’augment del turisme a Nova York és que fa molts anys que es va convertir en una ciutat més segura i més accessible. Els estudis realitzats pel NYU Furman Center indiquen una correlació entre la caiguda dels nivells de criminalitat i l’augment del preu de l’habitatge i del nombre de visitants. Un procés lligat a la gentrificació que està canviant radicalment la fesomia i la població de molts barris, com determinades zones de Harlem, del sud de Manhattan i molt especialment Williamsburg, a Brooklyn, antiga zona de classe treballadora ara reconvertida en Meca dels hipsters, amb habitatges a preus elevadíssims.

Nova York també és una gran oportunitat per a plataformes com Airbnb, que ha fet de la ciutat el seu principal mercat als Estats Units, amb més de 400.000 visitants el 2015, que van generar 632 milions de dòlars d’ingressos, segons dades d’Airbnb. A la ciutat hi coincideixen la demanda, pels molts visitants que té, amb l’oferta, pels molts propietaris obligats a buscar ingressos addicionals per fer front als elevats preus de l’habitatge.

Beneficis per a Airbnb, però també enfrontaments amb les autoritats que van fer que a l’octubre l’estat de Nova York prohibís la publicació d’ofertes de lloguer per a períodes inferiors a 30 dies d’apartaments on no visqui el propietari. I aquesta mateixa setmana han caigut les primeres sancions, 17 multes de 1.000 dòlars a dos propietaris en aplicació de la llei anti-Airbnb.

PARÍS.  Capital mundial dels lloguers d’Airbnb

Si bé París no és una ciutat coneguda per atraure turisme de borratxera, sí que s’emporta el títol de la capital mundial dels lloguers Airbnb. El gegant americà, que va aterrar a França fa cinc anys, té una oferta de més de 50.000 apartaments, lluny dels 4.000 que oferia el 2012. Les xifres confirmen aquest fenomen cada vegada menys emergent, que competeix amb les 80.000 habitacions amb què compten els hotels de la capital francesa. Davant de les reiterades queixes d’aquest lobi, que acusa de competència deslleial aquest tipus d’allotjament entre particulars, l’Ajuntament de París cobra automàticament des de l’octubre del 2015 la taxa turística (0,83 euros per nit/persona) que s’aplica a les plataformes en línia.

Fins llavors, era responsabilitat del llogater recol·lectar-la i dur-la a l’Ajuntament, un mecanisme que propiciava el frau. Així, l’Ajuntament de París ja s’ha pogut embutxacar 5,5 milions d’euros en el primer exercici. A més, des del setembre passat -i emparant-se en la llei numèrica-, les persones que lloguen el seu apartament només ho poden fer 120 dies a l’any i han de registrar-se a l’Ajuntament, una altra manera d’evitar subarrendaments il·legals.

La contesa entre París i Airbnb és com un Je t’aime... moi non plus. La municipalitat assegura que no té res en contra dels que volen guanyar diners extres llogant el seu habitatge uns quants dies, però confessa que hi ha un problema amb els multipropietaris que compren pisos amb la finalitat de tenir lloguers turístics. “A París, s’han perdut 20.000 habitatges d’un total d’uns 1,2 milions”, estima Ian Brossat, responsable d’habitatge al consistori. “Abans hi vivien parisencs, ara estan llogats als turistes”, assegura a Le Parisien.

Conseqüència? La gentrificació turística d’alguns barris de la capital. Precisament, els més buscats no són els més turístics sinó aquells on hi ha més parisencs. Els turistes busquen autenticitat. Els districtes estrella el 2015 eren, segons el director d’Airbnb França, Nicolas Ferrary, el 10, l’11 i el 18 , uns barris que ja han viscut o viuen un renaixement.

París s’enfronta, però, a un altre repte. Des dels atemptats del 2015, la ciutat ha vist com el turisme es reduïa. Ha perdut al voltant d’1,5 milions de visitants. Una tasca d’equilibrista per a l’Ajuntament, que ha de sospesar la promoció del turisme perquè la ciutat continuï sent una de les més visitades del món alhora que es veu obligada a regular-lo perquè no traspassi els límits.

BERLÍN.  Veto als apartaments turístics

Berlín és, després de Londres i París, la tercera ciutat més visitada d’Europa. Tot i la crisi de refugiats, la d’Ucraïna i els atemptats terroristes, l’any passat van arribar més de 10,6 milions de turistes a la capital alemanya i s’hi van poder registrar 31 milions de pernoctacions en hotels i pensions, segons informa el portal oficial de turisme Visit Berlin. Aquesta plataforma apunta que entre 11.000 i 12.000 milions d’euros recaptats a Berlín sorgirien del turisme i deixarien 2.000 milions d’euros en impostos. A més, recorda que l’hostaleria, la restauració i el sector cultural creen molta ocupació.

¿Però quant de turisme pot suportar Berlín? ¿El turisme massiu està matant l’esperit de la capital alemanya? Aquestes són algunes de les preguntes que des de fa temps es fan l’opinió pública i les autoritats. El soroll nocturn i la brutícia van associats a determinats tipus de turistes que viatgen per anar de festa als barris de Friedrichshain-Kreuzberg, Neukölln, Pankow, Schöneberg i Mitte, que pateixen des de fa temps la gentrificació.

Berlín, que està pagant alguns errors del passat com ara haver autoritzat la construcció de diversos hostals en un mateix carrer i haver permès hostals amb 1.600 llits, ha de fer front a més a més a un altre problema que s’ha agreujat amb l’arribada massiva de turistes que pernocten en habitatges particulars. La capital alemanya creix a un ritme d’uns 40.000 habitants per any i els lloguers de pisos s’han apujat un 70% des del 2004. Hi ha una gran falta d’habitatge per als ciutadans locals, així que el govern de la ciutat ha procedit a implantar l’anomenada llei de prohibició de l’apartament funcional.

Amb aquesta reglamentació, posada en vigor l’1 de maig del 2014 i reforçada el 2016, els oferidors de pisos per fer vacances i els seus intermediaris no poden llogar més les seves propietats buides a turistes. Les autoritats, a més, fan crides als ciutadans a denunciar aquesta mena d’allotjaments il·legals. Milers de pisos oferts a turistes ja han desaparegut del mercat (també de portals com Airbnb), perquè els llogaters no volen arriscar-se a multes que poden arribar als 100.000 euros.

VENÈCIA.  Els turistes reemplacen els venecians

Venècia viu un autèntic èxode d’habitants, i el turisme en té bona part de la culpa. L’any 1952, els habitants del nucli històric de Venècia eren gairebé 175.000. Aquesta tardor, alarmats perquè ara han baixat dels 55.000, una quinzena d’associacions veïnals van agafar literalment les maletes i van sortir a protestar pels canals per la lenta mort d’una de les ciutats més boniques del món. Matteo Secchi, del grup Venessia.com, afirmava: “No podem continuar així. Una ciutat sense habitants no existeix: ja érem una mena de Disneyland i ara ens estem transformant en Pompeia: un bonic monument de pedra sense ningú dins. Falta la voluntat de frenar el problema”.

Luciana Colle, vicealcalde de Venècia, que també era a la manifestació, assegura que “el principal problema és la dificultat de trobar feina” i que caldria canviar lleis regionals i estatals. La majoria d’associacions pro Venècia, però, consideren que la causa principal de l’èxode és que cada cop hi ha menys lloguers estables disponibles, i són més cars. Als propietaris els surt molt més a compte llogar el pis a turistes, per dies o setmanes, que no pas cedir-lo a un venecià. Per ara no hi ha incentius perquè el fenomen canviï. Els joves que marxen de casa se n’han d’anar a viure als afores, i el casc històric està cada cop més envellit. “Ha vençut el monocultiu turístic”, proclama Itàlia Nostra. Amb el fenomen dels pisos turístics, també “tanquen moltes botigues de barri, excepte les que venen aliments”, i també “disminueixen altres activitats tradicionals”, afegeix. Amb tot, l’urbanista local Marino Folin reconeix que també hi ha artistes i literats estrangers, com l’escriptora Donna Leon, que compren una segona residència a Venècia i reactiven la vida local.

L’any passat van visitar Venècia 4,5 milions de turistes que es van quedar a dormir una mitjana de poc més de dues nits, però a més cal afegir-hi el milió i mig que baixa dels creuers unes hores i altres milions de persones que s’allotgen en els hotels molt més barats dels afores. En total visiten la ciutat 20 milions de turistes anuals.

Roma supera Venècia en nombre de visitants, però és una ciutat molt més gran que absorbeix una mica millor els turistes, i com que és la capital d’Itàlia i seu del Vaticà, té un mercat de lloguers diferent.

LONDRES.  Hotelers en contra d’una taxa turística

La falta d’autonomia política de la Greater London Authority (GLA), l’equivalent a l’Ajuntament, condiciona molt les possibilitats d’apaivagar els elevats costos socials i econòmics que té el turisme sobre la ciutat, encara que també és una enorme màquina generadora de riquesa: uns 45.000 milions d’euros anuals i 700.000 llocs de treballs, entre directes i indirectes.

Potser el problema més significatiu del turisme a Londres -més enllà de la massificació els caps de setmana de zones com Candem o Grenwich- és l’accentuació de l’endèmica falta d’habitatge per als residents en un mercat en què l’oferta, ja molt encarida pel pes de la City en una economia tanmateix molt desequilibrada, es veu encara més pressionada a l’alça per l’efecte Airbnb. Com ha documentat l’Institut d’Investigació de Polítiques Públiques (IPPR), la retirada del parc d’habitatge de pisos o cases disponibles que després es destinen al lloguer temporal de curta estada, més rendible, en dispara l’escassetat.

A la capital britànica hi ha 2.100 hotels, amb quasi 150.000 habitacions, a les quals cal sumar les 21.469 registrades per Airbnb, la plataforma digital que més en té. No hi ha en vigor cap moratòria hotelera. Promulgar-la depèn de les autoritats locals del Gran Londres, 33 en total, una per districte. El que sí que inclou la regulació sobre turisme, però, és la prohibició que els pisos, cases o habitacions en oferta a Airbnb o altres empreses similars es lloguin més de 90 dies a l’any, justament per evitar-ne la retirada del mercat de llarg termini. La mateixa plataforma ha admès, però, que el 2016 el 23% dels seus arrendataris, 4.938, van incomplir la norma; la llei l’accepta tothom, però no hi ha efectius per perseguir el frau. Airbnb s’ha compromès a retirar de la web aquelles ofertes que superin el límit marcat.

D’altra banda, la setmana passada es va presentar un informe tècnic de la GLA que considerava, entre altres opcions, la possibilitat d’introduir una taxa del 5% per habitació i nit per fer front a les despeses que els gairebé 19 milions de visitants anuals ocasionen sobre els serveis públics de la ciutat, com ara la neteja, el transport o les emergències. L’alcalde, el laborista Sadiq Khan, s’hi ha manifestat a favor però els hotelers de seguida han alçat la veu en contra. El fet que una mesura com aquesta requereixi la introducció d’una llei sancionada pel Parlament la fa, ara per ara, improbable.

Més continguts de