Una alternativa per reduir les emissions de la indústria

Barcelona“Hem de passar de la petroquímica a la hidroquímica”, detalla l’enginyer Joan Puertas. Aquest és el gran repte de l’hidrogen. El seu ús com a font d’electricitat, però, no és tan clar. “Si el fem servir [l’hidrogen] per tornar a fer electricitat, és molt ineficient”, diu aquest expert. A parer seu, el paper de l’hidrogen serà bàsicament per a usos industrials i per al transport pesant, com vaixells, trens, camions i autobusos.

Per als usos domèstics, però, l’hidrogen té poc futur, segons els experts. “És més fàcil electrificar que hidrogenar”, indica des del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya Albert Mitjà.

Així, la indústria química, que ara utilitza gas natural per obtenir hidrogen –i, per tant, ha vist com se'n disparaven els costos–, així com la indústria dels fertilitzants i altres instal·lacions que en els seus processos necessiten altes temperatures, com és el cas de les cimenteres, les indústries del metall i de l’acer, o les de la ceràmica, són les que més se’n poden beneficiar.

La ministra Teresa Ribera refermava a l’ARA la seva aposta per l’hidrogen verd. “Ens facilitarà la descarbonització de processos industrials que, si no, continuarien necessitant el gas natural”, explicava. I feina un apunt clar sobre la transició energètica i el paper que ha de jugar l’hidrogen verd: “Crec que és ingenu pensar que una societat moderna pot satisfer les seves necessitats energètiques només a través de les cobertes de les teulades”.

Sobre l’ús industrial de l’hidrogen, la ministra deixa clar que, amb els preus actuals del gas natural, “ja té molt més sentit produir hidrogen”. Per això, aposta per construir tot l'esquelet de la xarxa de transport d’hidrogen “i assegurar que la península Ibèrica no queda despenjada de la resta d’Europa”. Un element per al qual el denominat BarMar –l’hidroducte que ha d’unir per mar Barcelona amb Marsella–, i que tindrà un cost mínim de 2.500 milions d’euros, és clau. “Barcelona té ja terminals de gas natural liquat, està preparada i té les instal·lacions per ser el punt d’arribada de l’hidrogen que es produeixi a Espanya i el punt de sortida cap a la resta del continent”, assegura Ribera.

Usos actuals

L’hidrogen té actualment molts usos, però com que s’obté bàsicament del gas natural provoca moltes emissions. El 44% del consum mundial d’hidrogen (40 milions de tones anuals) s’utilitza en les refineries de petroli.

Aproximadament uns 34 milions de tones anuals d’hidrogen s’usen per fabricar fertilitzants. Aquesta és una de les principals causes per les quals l’agricultura és una de les principals fonts d’emissió, pel gas natural que s’ha fet servir per fer hidrogen per a fertilitzants. Un 12% de la producció anual d’hidrogen (11 milions de tones) va destinat a la producció de metanol, que es fa servir tant en la producció de combustibles com per part de la indústria química per sintetitzar plàstics, pintures, resines i altres productes. Per això l’hidrogen es considera clau per descarbonitzar la indústria petroquímica si es pot obtenir amb renovables.

En el sector del transport també pot jugar un paper l’hidrogen verd, assenyala Marcos Rupérez, d’OBS Business School. “És una opció molt viable perquè pesa menys que les bateries de liti”, assenyala, i li veu un futur especialment per al transport de mercaderies a llarga distància en trens, vaixells i avions, així com per fabricar biocombustibles.