"Busca't amics o nòvia, però aprèn alemany!"

Barcelona"En aquella època era el pare qui decidia què havia de fer i on havia de treballar i, gràcies a uns amics alemanys que tenia a Barcelona, va veure l'oportunitat d'enviar-me a Alemanya", explica Enric Rotllan, de 69 anys. Ell forma part de l'anterior gran onada migratòria, la dels anys 60 i 70. La que van reflectir pel·lícules com Vente a Alemania, Pepe . Els joves d'avui no són Alfredo Landa, però sí que tornen a mirar cap al nord d'Europa per buscar-se la vida.

L'Enric tenia 25 anys quan va arribar a Alemanya. Es va instal·lar en un poblet a tretze quilòmetres de Frankfurt. Era mecànic especialitzat en maquinària de fàbriques d'adobats. "Com que era un treballador especialitzat, van pensar que era un gran avantatge contractar-me, perquè no m'havien d'ensenyar", recorda. Va treballar durant 35 anys a la mateixa empresa, en què va entrar fent pràctiques i va anar ascendint fins a arribar a cap de la secció tècnica d'exteriors.

A Alemanya a l'Enric se li va obrir el món: "Hi vaig trobar un ambient molt diferent del d'Espanya, m'agradava la gent, em trobava a gust i m'hi vaig quedar". Es va casar amb una alemanya, la Regina, i van tenir un fill, el Cristian. L'emigració de llavors no és com la d'ara. "La majoria d'espanyols que venien als anys 60 ho feien amb un contracte a la butxaca, i molts obtenien feines poc qualificades. Avui els joves estan més preparats i tenen estudis". Amb la saviesa que dóna l'experiència, s'atreveix a donar alguns consells als nous emigrants: "Sobretot, aprendre alemany. És imprescindible parlar-lo per integrar-se. Si no, estàs perdut. Intenta buscar-te amics o una nòvia alemanya per aprendre l'idioma".

L'Enric recorda els centres espanyols on es reunien els emigrants i que servien per curar les ferides de la nostàlgia. No obstant, recomana no tancar-se. "Tenir contacte amb espanyols sí, però evitar crear guetos. Integrar-se és molt important. Conèixer l'idioma, la història, els costums...", aconsella. Avui el seu entorn i els seus amics són alemanys, i la seva néta també ho és. A Barcelona, que visita sovint, només li queden els germans. "Sense adonar-me'n, m'han passat 45 anys a Alemanya. M'agrada, l'estimo i estic envoltat d'amics alemanys. Sóc un d'ells. No penso tornar perquè aquí la meva vida és aquí".