LA CIMERA DEL CLIMA DE POLÒNIA

El canvi climàtic arriba al teu plat

L’escalfament global reduirà la quantitat i la qualitat de les collites, i dificultarà encara més el repte d’alimentar la creixent població mundial

Aquest 2018 els agricultors europeus han patit una sequera històrica que ha trastocat el mercat d’aliments global. L’excepcional falta de pluja i les temperatures rècord de l’estiu al nord d’Europa van reduir a la meitat algunes collites a Suècia, al Bàltic i en països del centre i l’est d’Europa. “Els avis ho comparen amb la sequera del 1976. El meu pare no recorda una sequera igual”, deia Iris Bouwers, agricultora holandesa de 25 anys al Guardian. El preu del blat es va disparar a l’agost a Bèlgica, Alemanya, França, el Regne Unit i Polònia per sobre dels 210 euros la tona (al voltant d’un 30% més), però les mesures impulsades per la UE -suspensió d’obligacions “verdes” i activació d’ajudes estatals- han aconseguit contenir la crisi. I és que Europa té (encara) mecanismes per adaptar-se a un clima cada cop més imprevisible. Però quan una sequera així afecta països en procés de desenvolupament, com va passar a l’Àfrica el 2016 amb l’agreujant del Niño, la pèrdua de collites es tradueix en desnutrició, fam i mort.

El canvi climàtic està transformant el sistema d’alimentació mundial. No només amb sequeres i inundacions catastròfiques per a les collites, sinó també per l’impacte gradual, però molt preocupant, de la pujada de temperatures, que està “traslladant els cultius cap als pols i lluny dels tròpics”, com diu Samuel Myers, investigador principal en salut planetària de la Universitat de Harvard. “No hi ha dubte que el canvi climàtic reduirà la quantitat d’aliments que la Terra pot produir en el futur, especialment a les zones pròximes a l’equador”, alerta el científic.

Una altra injustícia climàtica

El planeta perd terra conreable justament a les regions on més està creixent la població i on els estats tenen menys capacitat d’adaptació. “Les projeccions diuen que veurem una reducció d’entre el 15% i el 25% en la producció de blat i blat de moro als tròpics, mentre que a les zones més pròximes als pols augmentarà la productivitat però no compensarà aquesta pèrdua”, explica Myers.

L’últim informe de l’IPCC -grup de científics climàtics de l’ONU- advertia també que amb la pujada de només 1,5 ºC de la temperatura mundial, que es pot produir el 2035 (ara ja ha pujat 1 ºC), es reduirà un 10% la producció mundial de blat de moro. Pujar 2 ºC suposaria una pèrdua del 15% i si arribem a 3 ºC, com ja es preveu que passarà a finals de segle, “es podria traspassar el punt de no retorn de l’ensorrament de les collites de blat de moro en algunes regions”, com ara l’Àfrica.

Al mateix temps, l’ONU adverteix que cal augmentar un 70% la producció agrícola mundial per poder alimentar els 10.000 milions de persones que hi haurà al món l’any 2050. És clar que el canvi climàtic posarà encara més bastons a les rodes per afrontar aquest repte.

El blat i el blat de moro són els productes més vulnerables al canvi climàtic, mentre que l’arròs i la soja no ho són tant. Alguns països, a Europa per exemple, es veuran obligats a canviar el blat per la melca, un cereal molt més resistent al secà, “però les regions del tròpic no tenen alternatives perquè no poden aprendre dels cultius d’altres zones més calentes”, destaca Christoph Müller, investigador de l’Institut Potsdam d’Investigació dels Impactes del Clima.

Caldrà molta recerca per trobar alternatives viables per a les terres seques del futur als tròpics, just allà on la inversió és més escassa. “Els pobres seran els que més patiran, perquè els països rics es poden permetre pagar una mica més pel menjar. És part de la injustícia climàtica: els que més han contribuït al canvi climàtic són els que menys el pateixen”, diu Müller. I és que els canvis en la ubicació de les collites beneficiarà sobretot Rússia, Escandinàvia i el Canadà, tot i que també l’Argentina, que ja és avui un dels principals exportadors mundials de cereals. “Algunes collites estan rebent impuls per la pujada de temperatures als extrems nord i sud del planeta, però els esdeveniments climàtics extrems, com ara grans inundacions, ho poden contrarestar: ens enfrontem a un món incert climàticament i no sabem què pot passar”, matisa Timothy Sulser, de l’Institut Internacional de Recerca de Polítiques Alimentàries (IFPRI).

“El que veurem segur és que el món desenvolupat haurà de proveir cada cop més d’aliments el món en procés de desenvolupament”, diu Sulser. El nord de l’Àfrica, el Pròxim Orient, l’Àfrica subsahariana, el corredor sec de l’Amèrica Llatina i el sud de l’Àsia, que ja són avui importadors d’aliments, seran els més afectats. “Les projeccions de l’IFPRI també preveuen un augment de preus [dels aliments bàsics] a causa del canvi climàtic”, diu Sulser, i això, de nou, afectarà negativament els països pobres importadors. Sulser no preveu un canvi de dinàmiques: els exportadors continuaran sent exportadors i els importadors hauran d’importar més. L’única excepció podria ser el Sud-est Asiàtic, que avui és exportador d’aliments i pot arribar a ser una de les regions que perdran més collites.

Menys quantitat i qualitat

“És evident que tenim un sistema de producció d’aliments global que s’ha adaptat durant desenes de milers d’anys a un clima estable que ara estem canviant al ritme més accelerat de la història de les espècies. I això tindrà un impacte en la quantitat i la qualitat del menjar que produïm”, afirma Myers. I és que un estudi recent liderat per ell mateix ha descobert que les altes concentracions de CO 2 a l’atmosfera redueixen els nutrients dels aliments. En concret, amb el CO2 que hi haurà a l’atmosfera el 2050, les collites de blat, arròs, civada i patates tindran entre un 7% i un 15% menys de proteïnes, cosa que col·locarà 200 milions de persones més en risc de caure sota el llindar de deficiència de proteïnes. Amb el mateix CO 2, els nivells de zinc i ferro també baixen fins a un 11% als cereals i els llegums. “Potser no sembla gaire, però al món ja hi ha molta gent amb un dèficit d’aquests nutrients”, afirma. La davallada de zinc i ferro posaria en risc 150 milions de persones més.

Amb unes collites més pobres i de menys qualitat perilla l’objectiu de produir aliments suficients per a una població global en expansió. I a l’equació s’hi afegeix encara un obstacle més: la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El sector agrícola genera el 24% de les emissions mundials, que en bona part és metà que emet la ramaderia i els gasos de la producció de fertilitzants, a més de la part que ve de la desforestació per crear terres de cultiu. “La manera més fàcil de reduir les emissions de l’agricultura és consumir menys carn: sobretot de remugants, que són la font d’emissions més gran del sector”, assegura Müller.

“Som al mig d’aquest enorme repte en què hem de produir més aliments i més nutritius per a 11.000 milions de persones, però sense contaminar més l’atmosfera i sense prendre més terra als boscos, perquè ja hem posat el planeta i la biodiversitat al límit -diu Myers-.Un moment desafiant que requerirà molta innovació i reecerca”.

Proposta a la COP24: reduir un 40% el consum de carn el 2050

Aquesta setmana, a la cimera de l’ONU a Polònia, la COP24, s’ha presentat un estudi del World Resources Institute (WRI) que preveu que la demanda d’aliments creixi un 50% el 2050. Sobretot la de carn, que pujarà un 70%. Això generaria un augment de les emissions de l’agricultura que no permetria assolir els compromisos de l’Acord de París. La solució? El WRI diu que n’hi hauria prou que els 2.000 milions de persones que avui tenen excés de proteïna animal en la seva alimentació en reduïssin un 40% el consum d’ara al 2050. També diu que cal fer créixer la producció agrícola intensificant els conreus actuals, però sense ocupar més terra. Per fer-ho possible, els països pobres necessitaran una part dels 100.000 milions d’euros anuals que l’Acord de París preveu que els rics aportin a partir del 2020. Però encara és un dels punts calents de la negociació d’aquests dies a Polònia, que ha d’acabar aprovant el reglament d’aplicació de l’acord. Els estats en desenvolupament volen que els desenvolupats posin xifres concretes damunt la taula, però aquests últims es resisteixen a comprometre els seus pressupostos futurs. Serà un dels temes que no es resoldran fins a l’últim minut. I caldrà veure de quina manera es tanca.

“Si vols salvar el planeta, menja menys carn”

Més continguts de

El + vist

El + comentat