LA DIPLOMÀCIA DE L’ESPORT

Les dues corees escenifiquen els Jocs de la Pau desfilant juntes

La cerimònia busca la imatge d’unitat per destensar la península que representa la Guerra Freda
Les dues corees escenifiquen els Jocs de la Pau desfilant juntes

Temperatures fredes i ànims elevats a la cerimònia d’obertura de la vint-i-tresena edició dels Jocs Olímpics d’Hivern. Els atletes de les dues Corees van entrar junts a l’estadi, a 80 quilòmetres de distància de la frontera més militaritzada del món i últim símbol de la Guerra Freda, com a imatge d’esperança d’avançar en el relaxament de la tensió que viuen els dos països, un enfrontament geopolític que ha tornat a despertar els temors per un conflicte nuclear. Els organitzadors de l’esdeveniment esportiu s’han felicitat perquè són els Jocs d’Hivern amb més estats participants: 92. Per sobre de tot, destacaven les delegacions de Corea del Nord i del Sud, que van desfilar sota una mateixa bandera.

Mentre que els Jocs Olímpics recents han intentat deixar la política a una banda, el pes estratègic dels Jocs de Pyeongchang no es poden passar per alt. Kim Yo-jong, la germana petita de Kim Jong-un, líder de Corea del Nord, estava asseguda a la cerimònia molt a prop del vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, que va dirigir la delegació nord-americana i es va fer acompanyar del pare d’Otto Warmbier, l’estudiant nord-americà que va ser empresonat a Corea del Nord i que va ser alliberat en estat de coma i va morir una setmana després a casa seva, a Ohio, el juny del 2017. A principis d’aquesta setmana, els Estats Units van anunciar més sancions contra Pyongyang per contrarestar la seva ofensiva mediàtica abans dels Jocs, i és que Kim Jong-un havia organitzat una desfilada militar amb exhibició de míssils just abans de la inauguració.

La política va tenir un altre capítol amb la participació d’atletes russos, sota bandera olímpica, ja que Rússia no pot participar com a tal arran del pla per utilitzar el dopatge descobert els últims anys, així com la participació per primer cop d’una delegació nigeriana en una competició d’hivern, amb un equip de bobsleigh femení. Per si tot això no fos prou, un brot d’un norovirus altament contagiós va afectar personal de seguretat i altres treballadors olímpics.

En el preludi de la cerimònia d’obertura, Corea del Nord va acaparar el focus mediàtic anunciant la seva intenció d’enviar una delegació de 22 atletes i un seguici d’artistes i dignataris polítics als Jocs. Una de les visites més esperades ha sigut la d’una de les estrelles nord-coreanes més famoses, la cantant pop Hyon Song-wol, així com d’un grup d’animadores amb vestits vermells, que han obert el debat de si la participació de Pyongyang als Jocs violaria les sancions internacionals imposades contra el règim com a represàlia pel seu programa d’armes nuclears.

La visita del vicepresident nord-americà -amb una agenda que inclou la trobada amb desertors nord-coreans- ha posat a prova la relació entre dos vells aliats, ja que Pence va suggerir que Corea del Sud havia de trencar els vincles amb el Nord quan acabin els Jocs. Pence, finalment, no va assistir al sopar oficial i va evitar la fotografia amb la delegació nord-coreana. Tanmateix, el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, sembla veure els Jocs com un element central del seu esforç per comprometre’s de manera proactiva amb Corea del Nord i persuadir Kim Jong-un per iniciar negociacions per redefinir el seu programa de míssils nuclears i balístics. “Molts van considerar que era utòpic viure uns Jocs Olímpics en pau, amb la participació de Corea del Nord i l’equip únic de les dues Corees”, va afirmar aquesta setmana Moon Jae-in en un acte al Comitè Olímpic Internacional.

La cerimònia d’ahir, dirigida pel polifacètic artista sud-coreà Song Seung-whan, va intentar projectar una visió d’unificació i pau a la península coreana. “Com a punt de partida, Corea és l’únic país dividit del món”, va dir, i va admetre que l’assistència dels atletes del Nord ha sigut una sorpresa. Tot i que els atletes de les dues Corees marxaven sota una bandera única de color blanc amb el perfil de la península, un grup de ballarins tradicionals i percussionistes van fer la forma del taegeuk, el símbol sud-coreà. Un gest d’orgull del Sud en uns Jocs en què una dotzena de jugadores d’hoquei sobre gel del Nord juguen amb les jugadores del Sud, en un gest d’unitat, en un sol equip. “En lloc de fer cas als atletes excel·lents que venen de tot el món, ens estem centrant en aquestes dones només perquè juguen juntes, és trist”, va destacar Elisa Lee, excampiona del món de tenis taula i parlamentària de Corea del Sud.

Punt d’inflexió

Aquesta no ha sigut la primera vegada que els atletes coreans desfilen junts. Ho van fer el 2000 a Sydney, el 2004 a Atenes i el 2006 a Torí. No obstant, el valor és que ho fan des d’una localitat on es veu Corea del Nord. Als Jocs de Seül del 1988, els nord-coreans van quedar fora de la competició com a càstig per l’atac terrorista en què dos espies del Nord van fer explotar un avió de Corea del Sud deu mesos abans que comencessin. Aquells Jocs van ser un punt d’inflexió, ja que Pyongyang es va allunyar definitivament del Sud, tot i que van ser un èxit mundial, ja que van tenir la participació més important després de la Guerra Freda i dels boicots de Los Angeles i Moscou. Un any després queia el Mur de Berlín i la Unió Soviètica es desmembrava. “En certa manera, la Guerra Freda simbòlicament va acabar amb els Jocs de Seül”, va dir Lee O. Young, director creatiu de la cerimònia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT