El dia que l’exili va passar per la Catalunya Nord

Barcelona27 d’octubre al vespre. A la Catalunya Nord es comencen a moure fils per acollir alguns consellers del Govern i membres de la mesa del Parlament. Fa poques hores que el Parlament ha declarat la independència i ara l’executiu valora els passos a fer. Després d’una última trobada entre el Govern i els líders independentistes al Palau de la Generalitat, envoltats de centenars de persones eufòriques que omplen la plaça Sant Jaume, l’objectiu és ara reunir-se amb tranquil·litat fora de Catalunya -hi ha el temor de possibles detencions- i valorar quins han de ser els pròxims passos.

I una vegada més, l’independentisme va trobar la complicitat de la Catalunya Nord. Si feia poc més d’un mes, un magatzem ubicat en aquest indret havia emmagatzemat les urnes de l’1-O abans que fossin distribuïdes, aquest cop, aquestes terres nord-catalanes van servir per acollir part del Govern i de la mesa de la cambra catalana en un dels caps de setmana més difícils de la tardor passada. “Estàvem preparats per si havien de venir”, expliquen algunes veus que van preparar l’operatiu per allotjar els consellers el cap de setmana després de la DUI. Un cop acabat el ple del 27 d’octubre, part del Govern creua la frontera aquell mateix divendres a la nit i altres ho fan dissabte al matí. Els carrers de la Catalunya Nord es lleven sense cap notícia que són allà per reunir-se fora del focus mediàtic. La discreció és absoluta. Tant, que tots els dirigents independentistes passen desapercebuts pels veïns, ningú recorda haver-los vist durant aquell cap de setmana.

Decidir lluny de Barcelona

Els consellers es reuneixen durant tot el dia en una casa prop de Prada. Allà, hi plana una pregunta: què fer a partir d’ara? El Govern ha acordat no aplicar els 41 decrets necessaris per implementar la República i el govern espanyol ha cessat tot l’executiu català, ha aplicat el 155 i el sistema judicial comença a gestar la querella per rebel·lió contra tots els consellers. La incertesa sobre el passos que cal fer és massa gran. Tots els reunits comencen a plantejar-se els escenaris que s’obren a a partir d’ara, a l’espera de rebre instruccions.

Els líders independentistes han pujat fins a la Catalunya Nord amb comptagotes. En total, dissabte són nou persones, entre consellers i membres de la mesa del Parlament. Durant la trobada, no hi és Carles Puigdemont. El president està reunit a Vilaür amb l’estat major del Procés, on trasllada als citats que és partidari que els consellers continuïn amb la seva agenda pública -com va fer ell aquell mateix dissabte, passejant-se per Girona amb la seva dona-. Però l’opció de l’exili comença a posar-se sobre la taula. Aquesta alternativa arriba a les orelles dels consellers que havien travessat la frontera i no agrada a alguns dels presents. Raül Romeva és un dels que s’hi oposa. Creu que el missatge d’un govern empresonat és molt potent a nivell internacional i no veu clar que Bèlgica -el destí que es planteja per exiliar-se- els doni asil polític. Al rebre aquestes notícies, Josep Rull decideix tornar a Catalunya aquell mateix dissabte.

Predisposició a allotjar-los

Malgrat tot, la majoria es queden a la Catalunya Nord. Dissabte, ja de nit, alguns dels reunits busquen un altre lloc per poder dormir perquè a la casa on eren no hi havia prou capacitat. “Dies abans ens van preguntar si estàvem disposats a allotjar-los on calgués i vam dir que sí”, relaten des de l’allotjament que va acollir els líders independentistes aquella nit de dissabte. La casualitat va fer, però, que quan van decidir recórrer a la Catalunya Nord per refugiar-s’hi durant aquell cap de setmana, un dels responsables de l’allotjament no hi fos. “Érem de vacances”, explica. Com la casa que va acollir-los el dia abans, el nom de l’allotjament volen mantenir-lo en l’anonimat per si aquest espai s’ha de tornar a utilitzar en un futur.

Fins diumenge, a la Catalunya Nord la discreció va continuar sent total, fins al punt que, tot i que en l’allotjament on van dormir la nit de dissabte no hi van fer cap àpat, ningú del poble recorda haver-los vist pels bars o restaurants de la zona. Alguns dels que havien travessat la frontera, ho havien fet sense telèfon mòbil, per no deixar rastre. I els que se’l van endur, van deixar els aparells aïllats i apagats durant bona part del cap de setmana. Diumenge, el moviment dins el lloc que els havia acollit la nit abans va ser constant. Aquell dia alguns consellers encara es van quedar prop de la frontera francesa abans de tornar a Catalunya. D’altres, ja no la van travessar: van emprendre la via de l’exili lluny de França.

Si fa més de 70 anys, la Catalunya Nord va ser el lloc d’acollida de milers de refugiats republicans que començaven un llarg exili lluny del règim franquista, aquesta vegada, només en va ser el bressol. El bressol on es va gestar el camí cap a Bèlgica d’alguns consellers. Cap d’ells ha tornat a posar els peus a la Catalunya Nord. De fet, els que van marxar de Barcelona aquell 27 d’octubre, encara no han tornat a terres catalanes: són els exiliats que viuen actualment a Bèlgica o Escòcia -mesos després, l’exili català també va arribar a Suïssa-. Mentrestant, l’indret de la Catalunya Nord que va acollir una de les últimes reunions de part de l’executiu català, no n’ha tornat a veure el rastre.