Felip no s’aparta de la tradició del rei soldat dels Borbons

MadridEntre la civilització i la tradició secular, Felip de Borbó i Grècia ha optat per aquesta última i ha triat el vestit verd de gala de l’exèrcit de terra amb la banda de capità general per acudir avui a l’acte de proclamació com a cap de l’Estat. Amb això, el nou monarca vol significar més la seva atribució de cap suprem de les forces armades i de militar de carrera amb el grau de tinent coronel i capità de navili.

La polèmica sobre la simbologia no s’ha fet esperar. El portaveu del PNB, un partit aferrat a la tradició, Aitor Esteban, va dir en el debat de la llei successòria que hauria d’anar de paisà. I de la mateixa opinió és Carlos Fuente Lafuente, director de protocol durant molts anys de la Fundació Príncep d’Astúries i responsable del títol oficial de protocol a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universidad Camilo José Cela. “En tractar-se d’un acte civil, hi hauria d’acudir vestit de civil”, va afirmar.

Però la tradició del rei soldat no s’esborra d’un segle a l’altre. A la dinastia borbònica, la proclamació en vestit militar va ser restaurada per Antonio Cánovas en elevar Alfons XII a cap de l’Estat el 1874 i ja és sabut que el seu successor, Alfons XIII, va sostenir el seu poder en els militars i va donar suport al cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera el 1923 “per salvar Espanya dels professionals de la política”. Després de la mort del dictador Franco, el rei successor, Joan Carles I, va repetir l’esquema uniformat.

La segona raó per la qual Felip VI va d’uniforme al temple de la sobirania popular, del qual la Constitució prohibeix formar part als militars si abans no han penjat l’uniforme, obeeix a l’atribució del “comandament suprem de les forces armades” (article 62.h de la Constitució) amb la facultat de “declarar la guerra i fer la pau” (article 63.3). És una competència més simbòlica que efectiva, ja que les lleis de govern del 1983 i de les forces armades del 2006 deixen clar que el comandant en cap és el president de l’executiu, en aquest cas Rajoy, que, a més, només podrà enviar tropes a l’estranger a petició de l’ONU i prèvia decisió del Parlament.

Pla d’estudis militars ‘ad hoc’

Amb tot, un portaveu de la Casa del Rei aporta una tercera raó a tot plegat, quan assenyala que el vestit castrense es deu al fet que és “militar de carrera”. Felip VI va cursar tres anys d’estudis militars a les acadèmies d’oficials a Saragossa (terra), Marín (armada) i San Javier (aire) segons el pla d’estudis Interarmas, que el 1985 van confeccionar per a ell Sabino Fernández Campos, que va dirigir la Casa del Rei, i el seu preceptor i antic ajudant de camp de Joan Carles, el també general José Antonio Alcina del Cuvillo.

A l’Acadèmia de Saragossa va accedir-hi per un decret firmat pel seu pare i el llavors ministre de Defensa, Narcís Serra, l’1 d’agost del 1985. Acabava de fer els estudis del curs d’orientació universitària (COU) al Lockfield Collage, un internat de Toronto, on el seu pare el va enviar per aplacar la seva rebel·lia i apartar-lo de les males companyies, segons explica Alcina al seu llibre Felipe VI. La formación de un Rey. Un llibre que, per cert, no va agradar gens al Palau de la Zarzuela.

Winston pels companys d’armes

A Saragossa, el “cavaller Borbó”, com l’anomenaven els professors -els companys li deien Winston perquè era “el ros més llarg” (fa 1,94) i SAR per les sigles de Sa Altesa Reial-, era un més. Les normes eren senzilles: ordre, jerarquia, disciplina, sacrifici, toc de corneta a les sis, puntualitat, exercici físic, pensar poc i obeir molt. Tot i que s’hi va incorporar al tercer curs, va obtenir una mitjana de notable en el menú específic de formació científica, humanística, tàctica, estratègica, moral i física que li van confeccionar. Aquell any hi van entrar les primeres cinc “senyoretes cadet”. La princesa Elionor seguirà també carrera d’armes.

De Saragossa va passar a Marín (Pontevedra), on el seu instructor, el capità de navili Ramón Touza Prieto afirma: “No puc dir si és el príncep més ben preparat perquè no en conec d’altres, però ho està molt”. Al retorn de la travessia al vaixell escola Juan Sebastián Elcano va culminar la formació a l’Acadèmia de l’Aire, a San Javier (Múrcia). Un company seu, el tinent coronel Javier Vidal, recorda que era “normal, pròxim i afable”. Li agradava volar. Tot i que va acabar la formació militar el 1988, vint anys després va sobrevolar Andalusia pilotant un Eurofighter. I el 30 de gener passat va celebrar el seu 46è aniversari amb els amics de la brigada paracaigudista.