INICI DE CURS

Una tardor marcada per l’exhumació de Franco i el conflicte patrimonial

El trasllat de les despulles del dictador és el primer pas d’un procés de reparació històrica llarg i amb moltes incògnites

SÍLVIA MARIMON / ANTONI RIBAS TUR

El trasllat de les despulles del dictador és el primer pas d’un procés de reparació històrica llarg i amb moltes incògnites. Mentrestant, el litigi de Catalunya i l’Aragó per l’art sacre comença una nova temporada als tribunals després que el canvi al govern central hagi apaivagat els ànims.

L’EXHUMACIÓ DE FRANCO

EL CAMÍ DE LA REPARACIÓ

Han passat 43 anys des que Franco va ser enterrat al Valle de los Caídos, un símbol que enalteix el feixisme i que no han pogut o no han volgut tocar diferents governs socialistes i populars. I quan, finalment, mitjançant un decret llei, el govern espanyol ha fet el pas d’exhumar el cos del dictador, aquest 24 d’agost, la reacció dels seus nets ha sigut virulenta. No ho pensen posar gens fàcil i ja han anunciat mesures penals i civils. Si l’exhumació es du a terme, malgrat tots els obstacles, el govern espanyol ja ha anunciat que serà de manera discreta. Després quedarà molta altra feina. ¿On es traslladaran les despulles de Franco? I, sobretot, què es farà amb el monument, visible a més de 20 quilòmetres de distància, tot un símbol d’un règim megalòman i opressiu? ¿I amb les restes de 33.847 persones, víctimes dels dos bàndols? ¿Serà possible identificar-les, exhumar-les i tornar les restes a les famílies que les reclamen?

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que el Valle de los Caídos no pot ser un lloc que s’hagi de ressignificar ni un lloc de reconciliació. Segons Sánchez, ha de ser “un lloc de descans, un cementiri civil per a les víctimes del franquisme”. Però encara no s’han concretat els detalls de com un mausoleu que enalteix el feixisme es pot convertir en un cementiri per a totes les víctimes. Hi ha moltes altres qüestions irresoltes, com la demanda d’ERC d’anul·lar els judicis franquistes -era la condició per votar a favor de l’exhumació del dictador.

Aquesta és una demanda antiga. El govern de Zapatero ja es va comprometre el 2004 a restituir la “dignitat i l’honor” del president afusellat Lluís Companys, però des d’aleshores no s’ha fet res.

BIENNAL DE PENSAMENT

LES CIUTATS I ELS REPTES

La transformació de les ciutats i com poden contribuir a trobar solucions per als reptes globals del futur seran els eixos centrals de la primera edició de la Biennal de Pensament organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i que comptarà amb la participació de filòsofs, sociòlegs i músics com Judith Butler, Richard Sennett, Xavier Antich, Simona Levi, César Rendueles, Alfred Brendel, Georges Didi-Huberman, Evgeny Morozov i Renata Ávila. El gruix principal d’activitats se celebrarà entre el 15 i el 21 d’octubre arreu de la ciutat i l’esperit de la Biennal també es farà notar en altres activitats que es faran a Barcelona fins al desembre.

Precisament una de les institucions que participa en la Biennal, el CCCB, serà notícia amb l’arribada de Judit Carrera com a directora, després de guanyar el concurs convocat. En el terreny dels relleus, també es coneixerà el nou responsable de l’Auditori i, després de la dimissió de Lluís Pasqual, el Teatre Lliure haurà d’avançar el concurs que tenia previst convocar d’aquí dos anys.

CAS SIXENA

ELS EFECTES DEL NOU GOVERN ESPANYOL

L’arribada de José Guirao al ministeri de Cultura sembla que ha calmat les aigües del cas Sixena, després que el seu predecessor, Íñigo Méndez de Vigo, el convertís en la rèplica de l’aplicació de l’article 155 en el camp del patrimoni. La batalla judicial continua. Tot i que Guirao va afirmar que prefereix que hi hagi una sentència ferma en el litigi pels murals de la sala capitular i no pensar en un trasllat provisional, les autoritats aragoneses segueixen reclamant a l’Audiència d’Osca que posi una data per al trasllat. Aquesta tardor també pot donar notícies l’eventual resolució dels recursos que va interposar la part catalana tant per les obres del Museu de Lleida que van ser traslladades a l’Aragó el desembre de l’any passat com pels murals. També es podria veure com evoluciona la denúncia del bisbat de Barbastre al de Lleida per aconseguir el retorn de 111 peces de parròquies aragoneses conservades al Museu de Lleida. El govern de l’Aragó va demanar poder participar en aquesta reclamació.

AGENDA

Festival de Cinema de Sitges. Del 4 al 14 d’octubre.

La pel·lícula Suspiria, de Luca Guadagnino, inaugurarà la 51a edició del festival.

‘Àngels a Amèrica’. Teatre Lliure, a partir del 25 d’octubre.

Primera versió catalana de les dues parts de l’obra de Tony Kushner sobre l’era Reagan.

‘L’omissió de la família Coleman’, de Tolcachir. Teatre Romea, a partir del 26 d’octubre.

El dramaturg i director argentí Claudio Tolcachir dirigeix la versió amb actors catalans d’un dels grans èxits argentins.

‘Mount Olympus’, de Jan Fabre. Teatre Lliure, 15 de juny.

Una performance de 24 hores basada en la cara més fosca de les tragèdies clàssiques.

‘L’enigma di Lea’. Liceu. 9, 10, 12 i 13 de febrer.

Estrena mundial de l’òpera de Benet Casablancas amb llibret de Rafael Argullol i posada en escena de Carme Portaceli que cantarà Allison Cook.

Brad Mehldau i l’OBC. L’Auditori. 9 de novembre.

Una col·laboració especial entre el pianista de jazz Brad Mehldau i l’orquestra simfònica.

Bartolomé Bermejo. Museu del Prado, a partir del 9 d’octubre.

Retrospectiva d’un dels grans pintors del segle XV hispànic. El MNAC l’acollirà el 2019.

Pablo Picasso. Museu Picasso de París, a partir del 4 de setembre.

Una selecció de les obres mestres de l’artista de diferents èpoques.

Jaume Plensa. Macba, a partir del 30 de novembre.

La primera exposició de l’artista en un museu barceloní després de dues dècades.

El + vist

El + comentat