Montserrat Obiols: "Va ser com retrocedir 50 anys"
La filla del pintor Josep Obiols explica les vivències de la seva família el gener del 2014
Montserrat Obiols tenia 13 anys el gener del 1939. Filla del pintor Josep Obiols, va estar a punt d'exiliar-se. A última hora van decidir quedar-se. Va estudiar per ser bibliotecària.
Com recorda aquell 26 de gener?
Érem a casa, perquè havien tancat l'Institut-Escola de Sarrià. Un dia abans havíem anat amb la meva mare a un local a buscar menjar. Passàvem molta gana. Anàvem a peu perquè no hi havia transport públic. La Diagonal estava deserta.
Va veure com entraven les tropes?
No, no vam sortir de casa. Ens estàvem quiets i el meu pare estripava molts papers. Tenia por de les represàlies. Pocs dies abans ens van avisar que la conselleria de Cultura ens podia portar fins a França. Nosaltres vam començar a preparar la roba. Quan estàvem a mig fer les maletes, les meves tres germanes i jo vam començar a dir que no ens en volíem anar de casa. I el meu pare ens va fer cas. Ens vam quedar.
I què va passar després?
Van tancar l'Institut-Escola. Al meu pare el van depurar. Ell era professor de dibuix i es va quedar sense feina. Li van enviar alguns missatges que el convidaven a retirar-se de la vida pública. Mai va tornar a exposar.
Com ho van viure?
Molt malament. Ens tocava anar a l'Institut Maragall. Era horrible. M'escapava de classe i donava voltes per l'Eixample, perquè no podia resistir-ho. Ho feien tot en castellà i jo mai a la vida havia anat a una escola castellana. Després ens feien cantar Cara al sol i insultaven tot el dia: a algunes nenes els deien que eren dolentes i roges. Els professors que hi havia devien ser els més afectes al règim. Pocs dies després, amb professors procedents de l'Institut-Escola, es va crear l'escola Isabel de Villena i vam anar cap allà.
Va continuar estudiant?
Vaig anar a l'Escola de Bibliotecàries. El professorat que hi havia hi devia ser per amiguisme amb el règim. N'hi havia que no tenien ni títol. Va ser com retrocedir 50 anys.
A casa tenien por?
Suposo que sí. Els primers dies em van enviar a Can Jorba a comprar una bandera espanyola. Els pares van pensar que millor tenir-ne una a casa, per si feien un registre.
