Una oportunitat per minimitzar els residus

La nova directiva europea talla les ales al plàstic d’un sol ús i força el reciclatge

La notícia que la Xina deixava d’acceptar els residus plàstics de més baixa qualitat a partir del gener del 2018 ha sigut l’empenta definitiva per desencadenar moviments inèdits a Europa que delaten que la gestió dels plàstics és un problema que no pot esperar. El tall en sec de l’exportació de bales d’aquest material -sobretot bosses de plàstic o film i una sèrie de barreges que resulten difícilment o directament impossibles de reaprofitar- aboca els recicladors a buscar noves destinacions on desembarcar-lo o bé a desfer-se’n en abocadors o incineradors dels països on s’originen.

En paral·lel, la UE ha premut l’accelerador i ha traçat una estratègia que passa per forçar una reducció del consum -fins ara indiscriminat- d’utensilis de plàstic d’un sol ús (recipients de menjar de cadenes de menjar ràpid o les tapes del gots de cafè) i encara ha anat més enllà, anunciant que una bateria de deu productes més quedaran vetats als estats membres. Les palles per beure i els plats i coberts de plàstic no compostable tenen data de caducitat així que s’aprovi l’anomenat paquet d’economia circular que el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, s’ha proposat deixar com a llegat del seu mandat, que acaba la primavera de l’any que ve. A partir d’aleshores, els estats tindran dos anys per fer la transposició.

Més enllà dels detalls, la directiva europea és la resposta a una realitat, defensa la Fundació Rezero. “Ni cap país ni el planeta poden assumir residus plàstics sense límit”, sosté la directora, Rosa Garcia. Subratlla que la motivació que esgrimeix la directiva és la necessitat de frenar la contaminació que amenaça seriosament els oceans. El 80% dels residus que arriben al mar no ho fan des del continent europeu, però gràcies a les exportacions asiàtiques els residus de tot el món -i també els de la UE- viatgen i contribueixen a la contaminació dels mars de tot el planeta.

Tot plegat, defensa la responsable de Rezero, confirma que “el model de reciclatge està obsolet i que els sistemes de gestió poden canviar i es poden modernitzar per ser més efectius, però no donaran resposta a llarg termini perquè la solució ha de passar per reduir en origen, atacar la generació”.

Responsabilitat dels productors

La substitució d’elements plàstics per versions fetes de plàstic compostable o fibres vegetals pot ser una solució a curt termini en alguns casos. Espanya, per exemple, ha anunciat que prohibirà la venda de bosses si no són compostables a partir del 2021, seguint l’estela -tot i que més lentament- del que ja han començat a fer molts països arreu del món.

La reciclabilitat del plàstic serà, cada cop més, un requisit per posar-lo al mercat. Es fixaran quotes de material reciclat que han d’incorporar els nous productes, i la UE també ha anunciat que, així com els fabricants d’envasos paguen en funció del residu que generen, aquesta responsabilitat s’estendrà a més productors -els embalatges dels aliments, els recipients de menjar per emportar o les tovalloletes humides-. A llarg termini, els objectius de la UE forçaran els estats a generar menys residus. El 2030 no es podrà enviar als abocadors més d’un 10% dels residus totals que es generin en un país.

Més continguts de

El + vist

El + comentat