Tot el que piuli podrà ser usat en contra seva (o no)

BarcelonaUn dels terrenys on s’està jugant el partit entre expansors i repressors de la llibertat d’expressió són les xarxes socials. L’expansió d’internet en l’última dècada ha facilitat el vell somni de convertir tothom qui ho desitgi en emissor, sense necessitat de grans inversions o coneixements tècnics. Però això ha generat dos efectes nous. Primer, l’alteració que suposa tenir un canal potencialment massiu des del qual es pot operar amb un elevat grau d’anonimat. De l’altre, el desplaçament de la capacitat de censurar des d’uns governs omnipotents -però malgrat tot fiscalitzables- fins a unes empreses opaques que invoquen uns insondables algoritmes quan se’ls demana el perquè d’una decisió.

Això genera una tensió immediata, entre la necessitat de protegir la privacitat i la responsabilitat d’aquestes xarxes a l’hora de garantir que no són aprofitades per cometre delictes relacionats amb el traspàs dels límits de la llibertat d’expressió. Per a Víctor Domingo, president de l’Asociación de Internautas, “la privacitat s’ha de preservar a tota costa, sempre que no hi hagi un mandat judicial, esclar”. Malgrat això, des d’aquesta entitat, es fa “una crida a la responsabilitat perquè siguin utilitzades de manera respectuosa amb els altres”.

I aquí és on sorgeix l’altre debat. Quan aquest respecte falla i es comet un possible abús verbal contra algú altre, no queda clar que només hi hagi una vara de mesurar.

Un exemple a Catalunya molt il·lustratiu és el de l’entitat Drets.cat, que ha portat a judici més de 200 tuits que considerava catalanòfobs.

Només en una ocasió hi hagut una sentència condemnatòria. Es va conèixer fa dues setmanes i afectava el missatge “Poca merda veig a Twitter per haver-se estavellat un avió ple de catalans”, comentant l’accident de Germanwings. L’internauta en qüestió va acceptar una pena de vuit mesos de presó (que no haurà de complir sota la condició de no tornar a delinquir, seguir un curs de drets humans i retirar els missatges del seu perfil).

“El que sorprèn és que la fiscalia no hagi actuat mai d’ofici en els centenars de tuits que hem detectat a Drets.cat -explica Maria Vila, una de les advocades de l’associació-. En canvi, quan es va fer mofa de la presidenta de la Diputació de Castella i Lleó, només van trigar hores a actuar contra els que els havien penjat. Hi ha una doble vara de mesurar”.

En aquest sentit, a la web de Drets.cat hi ha penjats dos tuits que inclouen amenaces de mort a Oriol Junqueras, amb un comptador que cronometra el temps en què triga la fiscalia en moure’s d’ofici. De moment, 41 dies.

“Personalment, tinc dubtes sobre quines coses s’haurien de perseguir judicialment, més enllà de les amenaces de mort, que és evident que són constitutives de delicte. Ara bé, el que no pot ser és que hi hagi una llei que s’apliqui de manera diferent segons qui és l’autor dels tuits o el destinatari d’un comentari”, conclou Vila, reflexionant sobre l’anomenada llei mordassa, en gestació. Domingo també en recela: “Les xarxes són un excel·lent mitjà que ens permet una comunicació molt intensa amb els altres. El govern ha de ser-ne conscient i tenir cura d’aquest bé preuat”.