Rafael Bisquerra: “Els conflictes a la feina tenen molt a veure amb les emocions”

BarcelonaBisquerra és un pioner en matèria d’educació emocional. Quan de les emocions ningú en parlava a la universitat, ell va crear el postgrau d’educació emocional a la UB, un referent. Ara defensa que també arribi a les escoles i les organitzacions.

Quan s’ha de començar a educar un nen en la gestió de les emocions?

Des del mateix moment que neix. La manera de mirar-lo o de respondre a les seves necessitats és educació emocional. El nen, quan neix, és emoció en estat pur, sense cap tipus de repressió ni control, i el que hem de fer al llarg de la vida és aprendre a regular les emocions, entenent que la regulació és un equilibri difícil entre la repressió i el descontrol, i tant una cosa com l’altra poden ser perjudicials.

Els pares som els primers que no hem de reprimir les emocions.

Els pares som el principal model de comportament. Que els pares, davant d’un comportament infantil, ens sentim desbordats per la ràbia i la indignació que ens provoca el nen, és lògic i comprensible, però el problema és que ens posem al seu nivell i, per tant, no eduquem sinó que deseduquem.

I què hem de fer?

En primer lloc, hem d’entendre el valor de la paciència, que és un dels primers aprenentatges que han de fer pares i mestres. Perquè és una competència emocional que, quan els adults l’exercim, ensenyem a les criatures a posar-la en pràctica. Sé que això és fàcil de dir i difícil d’adquirir.

Què diferencia una persona emocionalment sana d’una que no ho és?

Una persona intel·ligent emocionalment és una persona que sap estar i se sap comportar amb maduresa, equilibri, seny i prudència. Són persones que tenen consciència de les pròpies emocions per poder-les regular de manera apropiada. També són conscients del clima emocional que hi ha en el seu entorn i contribueixen a crear climes emocionalment positius.

Hi ha gaires persones així?

No tenim dades estadístiques per mesurar-ho perquè és costós (en temps i diners), però no és que les persones es divideixin entre si ho són o no, sinó que n’hi ha que són més intel·ligents emocionalment i d’altres que ho són menys en un contínuumde zero a deu. Que ho siguin molt, no n’hi ha gaires. Un 50% estarien del 5 en avall, i un altre 50%, del 5 cap a amunt.

Les persones que són més intel·ligents emocionalment, ¿neixen així o s’ho han treballat?

Una interacció de les dues coses. Hi ha persones que tenen una capacitat innata. En certa manera, és un factor de personalitat, però també es pot aprendre, i això per a mi és el més important. Per això l’educació emocional ha d’estar present a les escoles i les organitzacions.

Ho està?

A l’escola és una matèria pendent perquè el professorat no ha rebut formació ni està prou sensibilitzat. La posada en pràctica depèn del seu voluntarisme. Es diu que ho hauria de fer la família, i hi estic d’acord. Però, ¿com volem pretendre que estiguin preparades les famílies si no ho està el professorat? La millor manera d’arribar a les famílies és a través de l’escola, encara que també es podria fer a través de ginecòlegs i pediatres, que també són un sector que cal conscienciar i formar en les competències emocionals.

Posi’m exemples de comportaments intel·ligents emocionalment.

La regulació de la ira és important perquè la ira mal regulada pot derivar en violència. El control de la impulsivitat, la tolerància a la frustració o l’autoestima són exemples de competències emocionals que convé desenvolupar. També saber passar de la impaciència a la paciència, com comentàvem abans.

¿L’educació emocional ens fa una societat millor?

Quan parlem d’emocions pensem que són un fenomen individual, però cada cop interessen més els climes emocionals, els que es creen en determinades situacions. Unes eleccions afecten, per exemple, el clima emocional col·lectiu.

I com afecten les emocions al clima laboral?

Les competències emocionals són molt importants en la vida laboral perquè, en la mesura que una persona té capacitat per crear climes emocionals, està en condicions de crear lideratges positius. El líder és la persona capaç de crear climes emocionals que afavoreixin que les persones assoleixin objectius. El líder ha de ser una persona intel·ligent emocionalment. I els conflictes a la feina tenen molt a veure amb les emocions.

Quins efectes té sobre la salut?

Hi ha una relació entre emoció i salut, perquè una emoció no és una entelèquia, és una resposta fisiològica de l’organisme. Quan experimentem una emoció la sentim físicament perquè és una resposta neurofisiològica que es pot mesurar en termes mèdics, i això, a la llarga, té repercussions sobre la salut. Sabem que hi ha més de quaranta malalties amb algun component psicosomàtic i que estan relacionades amb les emocions, com les úlceres d’estómac o la hipertensió crònica. Després hi ha l’ansietat, l’estrès, el burnout... Fer educació emocional és fer educació per a la salut.

¿I els hospitals tenen en compte la dimensió emocional del pacient?

Les organitzacions sanitàries són un sector prioritari perquè sabem que les persones malaltes, si poden rebre una atenció que respongui a les seves necessitats emocionals, poden gestionar millor la seva malaltia. Molta gent que fa una consulta extra, el que més necessita, en el fons, és atenció emocional, més que una recepta d’un fàrmac. Però falta sensibilitat i temps per formar el personal de la salut perquè pugui entendre millor els seus pacients.

Parlar d’emocions desperta encara escepticisme.

L’estudi de les emocions és un tema científic, el que passa és que hi ha molta gent que no està sensibilitzada i fins i tot se sent incòmoda parlant d’emocions. Fa falta una campanya de sensibilització per parlar de les emocions amb tota naturalitat.