La repressió de l’Estat converteix el groc en un símbol del Procés

BarcelonaQuin símbol té el Procés? Qualsevol revolució que es vulgui definir així té un símbol. Pot ser un líder, com Fidel Castro o Nelson Mandela. O un objecte, com els clavells de Portugal o els paraigües de Hong Kong. O un color, com el vermell del comunisme, el lila del feminisme, el taronja ucrainès o el verd iranià. El Procés ha tingut líders i dos presidents de la Generalitat implicats -Artur Mas i Carles Puigdemont-, però cap ha assolit la categoria de símbol. També hi ha hagut objectes icònics, com l’urna, de cartró el 9-N i de plàstic l’1-O, l’objecte cobejat per assolir un referèndum. I ara, per obra i gràcia de la Junta Electoral Central, té un color: el groc. La prohibició del llaç d’aquest color -per demanar la llibertat dels presos polítics- en meses electorals, interventors, i edificis públics ha fet que el símbol hagi agafat volada. Si, com està estudiant l’ens regulador de les eleccions, s’acaba prohibint el llaç també entre els votants, el groc serà el color de moda entre els independentistes el dia dels comicis. El Procés sempre ha tingut predilecció pel groc: és un dels colors de la senyera, al costat del vermell, colonitzat per Espanya i la seva selecció de futbol, la roja. Als logos d’ERC i la CUP hi predomina el groc. També al de l’ANC. El groc va protagonitzar la Via Catalana, la V baixa i la majoria de mobilitzacions sobiranistes. En el món del teatre és símbol de la mala sort, a la premsa del sensacionalisme, al ciclisme de lideratge; en la política catalana, el groc és sinònim de llibertat.

Els arguments de la Junta

Per què està limitat el color groc en campanya? Aquesta setmana la Junta Electoral Central ha prohibit als membres de les meses i als interventors i apoderats portar llaços grocs; ha obligat l’Ajuntament de Barcelona a despenjar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics; als departaments d’Agricultura, Vicepresidència i Economia a treure els llaços i símbols en contra de l’article 155 que penjaven dels seus edificis, i a treure el color groc que el consistori barceloní havia posat a les fonts de la ciutat. La Junta Electoral ho justifica com una manera de garantir la neutralitat que ha de tenir qualsevol administració pública, tenint en compte que la reclamació de la llibertat dels presos polítics no representa tots els partits que es presenten a les eleccions del 21-D. De fet, el principi de neutralitat també el defensen els experts consultats per l’ARA, que donen aquest argument com a raonable.

La JEC va argumentar la prohibició dels llaços grocs perquè considera que els membres de les meses electorals, els interventors i els apoderats “han de mantenir una posició de completa neutralitat política a l’interior dels col·legis electorals” i, per tant, afegeixen que “no poden portar samarretes o emblemes de formacions polítiques o que incorporin símbols de caràcter partidista, com el llaç groc”. De moment, la JEC no s’ha pronunciat sobre els votants, però els seus integrants s’estan plantejant estendre la prohibició a tothom que entri en un col·legi electoral el 21-D.

Un exmembre de la Junta Electoral Central consultat per l’ARA, que prefereix no dir el seu nom, explica que hauria de prevaler “la llibertat d’expressió” en el cas dels votants, tot i que admet que hi ha determinats símbols, com les pancartes, que estan prohibits dins dels col·legis electorals perquè podrien provocar “desordres públics”. De tota manera, el catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Girona Joan Manel Trayter, que també va formar part de l’organisme electoral, explica que determinats símbols que en principi estan admesos es podrien arribar a prohibir si hi ha una instrucció clara d’alguna formació política perquè la ciutadania els exhibeixi.

De fet, quan hi ha accions ciutadanes que podrien alterar la jornada electoral, la JEC té la potestat de prohibir-les. És el que van al·legar, per exemple, quan van vetar les manifestacions del 15-M que s’havien convocat durant la jornada de reflexió de les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2015. En aquell cas, la JEC va justificar la seva decisió perquè les mobilitzacions tenien com a finalitat “la promoció i la difusió de diferents consignes polítiques” i això tenia una “incidència directa en el procés electoral en curs”. En canvi, la JEC es va inhibir en la manifestació ultra que hi va haver ahir davant la seu de la CUP.

En un context polític -i des de fa setmanes també electoral- molt tens, les prohibicions que ha anat fent la JEC i les que pot fer en els dies que queden encara fins al 21-D, podrien tenir un efecte crida que se li podria girar en contra. Així ho explica el politòleg Ismael Peña, que creu que tot plegat reforçarà que la ciutadania faci servir “samarretes” o qualsevol símbol que sigui de color groc per mostrar el seu rebuig a les mesures preses per la JEC. “Serà contraproduent segur”, afirma Peña. De fet, el politòleg considera que el fet de prohibir els llaços grocs fins i tot significaria “donar la raó a qui diu que són presos polítics”. “Seria posar portes al camp”, afegeix la politòloga Berta Barbet, que critica que es continuïn regulant “problemes socials amb lleis”, cosa que assegura que “no sempre és útil”.

La JEC acabarà de definir els pròxims dies què prohibeix el 21-D, i encara que veti els llaços, li serà difícil reglamentar contra un color. La repressió de l’Estat va dels grans fets, com els presos polítics o la violència de l’1-O, als detalls, com els colors. I això ha convertit el groc en el nou símbol del Procés.