CONSUM RESPONSABLE

El retorn del consumisme

Els patrons de consum d’abans de la crisi reneixen, segons els experts, i el Nadal en serà la prova, amb l’ingredient afegit del boom del comerç electrònic

"No desitjar és no estar mancat de res”. Aquesta reflexió, que va formular l’antròpoleg nord-americà Marshall Sahlins l’any 1972 a Economia de l’Edat de Pedra, resumeix la idea que tots els desitjos i necessitats que mouen la humanitat no existeixen com a tals sinó que s’originen ideològicament. Aquestes necessitats no vitals, i eminentment materials, són les que van generar la crisi econòmica de l’any 2008, amb conseqüències nefastes. Els experts en economia afirmen que la crisi ja està superada, segons demostren les xifres, malgrat que encara no sigui tangible a peu de carrer.

Aquesta bona notícia apareix intrínsecament vinculada a la qüestió de fons: ¿la societat ha après dels errors comesos i modificarà els seus patrons de consum o no? Els experts, de moment, no hi confien. El Nadal serà la primera prova de foc.

Comprar la felicitat

“Tot i que les coses mai es repeteixen de manera idèntica i que pot ser que modifiquem petits hàbits, l’esperit consumista que impera en la societat ens durà pel mateix camí”, admet el sociòleg Francesc Núñez, que considera que la societat que ens envolta, “consumista i plena de consumidors”, fa impossible el canvi i la supressió de l’“esperit consumista”. “Consumir constantment és l’única promesa de felicitat que existeix, perquè tots ens pensem que la felicitat es compra -afegeix-. Per això, ens aboquem a gastar”.

La compra, però, patirà modificacions. “Malgrat que l’entorn impulsi a comprar com abans, el jovent no tindrà la mateixa capacitat que els seus pares perquè la situació salarial no es recuperarà”, comenta Hugo Valenzuela, professor d’antropologia econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També explica que el desig de tenir-ho tot no segueix anant acompanyat de l’ètica de l’esforç. “Els nostres avis sabien quant costava comprar un cotxe i ho valoraven, però avui no perquè ho tenim tot”, apunta.

No poder comprar-ho tot genera un sentiment de frustració -expliquen els dos experts- sense que tingui raó de ser. Neus Soler, professora d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), corrobora que “el mercat fa que tots vulguem comprar-nos un nou mòbil encara que no el necessitem”. “La societat pensa més quant gastar en cada objecte no per un canvi de mentalitat sinó perquè no es tenen els diners”, creu Soler. Aquest canvi, segons el sociòleg Francesc Núñez, és típic dels períodes postcrisi: “La despesa retinguda desapareix tan bon punt la gent creu que se n’està sortint, i llavors reprèn les mateixes maneres d’actuar”. L’exhauriment l’estiu passat del pla PIVE -que subvencionava la compra de cotxes nous- referma aquesta consideració.

El sociòleg també reconeix que el consum s’entén com “la via per aconseguir la llibertat”. “La pobresa i la riquesa es mesuren així: el ric és aquell que pot escollir la vida que vol dur. Per això molesten els pobres, perquè no tenen poder adquisitiu per accedir al món del consum”, insisteix. Malgrat això, no nega que existeixi la solidaritat, “que neix en les persones i no en el sistema”, subratlla.

Tot el que desitgis, a un clic

Internet té un paper clau en aquesta espiral consumista. Els experts coincideixen que la facilitat amb què es pot comprar a la xarxa -24 hores al dia, 365 dies a l’any- ha agreujat la situació global i, particularment, la de les persones addictes a les compres, una patologia que no ha deixat d’anar a l’alça.

Segons la doctora Susana Jiménez, responsable de la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge, un 7% de la població espanyola és compradora compulsiva, una xifra que s’eleva fins al 30% entre el jovent. El comprador compulsiu respon a un perfil psicològic “i té una conducta recurrent, impulsiva i incontrolable, per fugir d’un estat emocional negatiu”, explica Jiménez. La doctora defensa que cal una legislació que reguli aquests aspectes i els tipus de publicitat que existeixen, massa invasors. La professora Soler subscriu l’opinió: “La publicitat no comunica, influeix”. De fet, Victòria Gómez, vicepresidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, considera que la tecnologia desconnecta els joves del món perquè no la utilitzen per informar-se.

Enmig d’aquesta realitat, l’educació és el fonament d’on pot néixer el canvi. Gómez sosté que “el consumisme és una qüestió d’educació familiar”, que s’inculca a casa i que es reforça a les escoles quan difonen la consciència ciutadana. Tot i això, l’experta reconeix que és una lluita constant i difícil. “Als nens ja se’ls està bombardejant per totes les vies amb la pròxima campanya, la de Nadal”, posa com a exemple la pedagoga, que avisa: “S’hauria d’evitar l’agressivitat de les campanyes que provoquen que els més petits demanin objectes sense necessitar-los”.

Els entesos rebutgen culpabilitzar els pares sense tenir en compte un factor extern determinant: el poder del màrqueting. Soler denuncia que les marques “no practiquen la responsabilitat social”, que implicaria eliminar la pressió que exerceixen sobre la societat. I, en part per això, les persones cauen en les trampes del sistema. Una vegada i una altra.

Més continguts de

El + vist

El + comentat