Els rostres d'un despropòsit tolerat

Uns 300.000 espanyols han quedat atrapats en la teranyina de les participacions preferents. Hi ha estalviadors de tot tipus, però destaca un perfil. El d'una persona gran, amb poc -o nul- coneixement de finances i amb confiança en l'entitat i en les persones que hi treballen. Aquesta confiança va ser, en molts casos, el que va atrapar moltes persones en un producte financer que no entenien i que ni sospitaven que acabaria sent una presó per a bona part dels seus estalvis.

Moltes persones grans van comprar preferents perquè no sabien què eren o, simplement, perquè no se'ls va explicar o no se'ls va explicar bé. Alguns es pensaven que els diners estaven garantits, d'altres que les podrien vendre quan volguessin, i molts que guanyarien molts diners. Quan han volgut recuperar els estalvis s'han trobat que havien d'acceptar pèrdues que sovint superaven la meitat dels diners dipositats o que, simplement, era una mena de corralito i no podien treure els diners.

El que li va passar a Ramon Mallafré és un cas clar d'abús de confiança i d'engany en el producte. A l'oficina de tota la vida li van fer creure que posaven els seus diners "en un fons a renda fixa" i que els podria treure quan volgués. L'Encarnació, de Girona, va firmar la compra de les preferents el 2011 i, un any més tard, el 2012 un jutge va ordenar que fos tutelada perquè patia Alzheimer. En el cas de Domingo Rozalén, com en el de les caixes que es van integrar a Bankia, l'engany va ser doble: primer, per la venda de les preferents i, després, pel bescanvi per accions de Bankia, "una estafa" segons el Domingo, ja que el seu preu ha baixat més d'un 90% en els últims mesos.

Ramon Mallafré

"Em van dir que els estalvis me'ls invertien en renda fixa"

Com en tants altres casos del gran escàndol de les preferents, Ramon Mallafré va ser víctima d'un abús de confiança. Aquest mecànic jubilat de 67 anys de les Gunyoles (al municipi de la Secuita, al Tarragonès) va veure com l'oficina bancària "de tota la vida" li convertia gairebé tots els estalvis en participacions preferents sense que en fos conscient. "Sempre havia estat client seu i abans ho havia estat el meu pare, feia molts anys que em deixava assessorar: me'n refiava", es lamenta el Ramon. Però l'any 2005, la confiança que tenia dipositada en aquesta oficina del Banco Santander de Valls li va jugar una mala passada. És un cas atípic en la plaga de les participacions preferents. Al Ramon no el van temptar, com en molts altres casos, amb rendiments llaminers. Senzillament no el van informar d'on anaven a parar els diners. "Em van fer creure que els posaven en un fons amb renda fixa, sense donar-me'n detalls, i que podria retirar-los quan volgués", recorda.

I tot això malgrat que el Ramon sempre havia tingut clar, i així ho havia advertit a l'entitat, que "no volia riscos". "Mai he volgut tenir els diners exposats, no he invertit mai a la borsa, ni tan sols jugo a la loteria...", explica. Però el banc va anar a la seva i va convertir una part molt significativa dels seus estalvis en participacions preferents vinculades a Unión Fenosa. El Ramon prefereix reservar-se la xifra exacta, tot i que parla de "desenes de milers d'euros", que ja s'han devaluat al voltant d'un 60%.

El pastís, però, va trigar a destapar-se. No va ser fins al 2008 -tres anys després d'haver adquirit involuntàriament aquest producte d'alt risc- quan el Ramon va tenir el primer indici que passava alguna cosa estranya: "Vaig anar a retirar una part dels estalvis, però em van dir que no estaven disponibles, que esperés uns mesos. En van passar tres, sis... però no em donaven informació, no m'aclarien res". El 2010, ja assessorat per un advocat, el Ramon s'assabenta, per primer cop, que els diners no estaven en un dipòsit a termini fix sinó en unes participacions preferents. "T'adones que t'han enganyat, sents ràbia, impotència, indefensió; de sobte veus que t'ho han pres tot i passes moments de molta angoixa", explica el Ramon.

De reclamació en reclamació

Des de llavors la seva vida s'ha convertit en una desgastadora odissea de reclamacions, de moment infructuoses, davant diverses instàncies del Banco Santander. "Em contesten que no tinc raó, que jo sabia el que firmava. Però no ho sabia, no m'ho van explicar". Una desinformació basada en irregularitats documentals, com el fet que no li donessin còpia del contracte de l'operació fins que la va demanar l'any 2010, cinc anys després d'haver-se consumat. "Això sí, quan el vaig llegir de seguida em vaig adonar que el banc es treia de sobre tota la responsabilitat amb clàusules en què s'assegura que m'ho han explicat tot i que sóc conscient dels riscos", explica el Ramon, que també denuncia que no li van passar el test MiFID, un protocol bancari per garantir que les persones que s'involucren en alguna inversió estan prou qualificades per entendre el que estan fent.

Tot i que ja hi ha hagut diverses sentències que donen la raó a les víctimes de les preferents, el Ramon Mallafré és escèptic a l'hora de portar el seu cas per la via judicial pels costos elevats, la lentitud dels procediments i l'envergadura de l'enemic: "Per molt que tu expliquis la veritat, és molt difícil que te'n surtis, perquè el banc té molts més mitjans". Per tot plegat, les expectatives del Ramon de recuperar els seus diners són baixes: "Signaria ara mateix recuperar el 50% dels meus estalvis, però no tinc gaires esperances de veure'n res", conclou el Ramon.

Domingo Rozalén

"Primer ens enganyen i amb el bescanvi per accions ens estafen"

Domingo Rozalén López és un dels 187.000 subscriptors de preferents de Bankia que han vist com els seus diners s'esvaeixen amb el bescanvi per accions. Com la immensa majoria dels afectats, aquest jubilat resident a Paterna s'ha convertit, contra la seva voluntat, en accionista d'un banc que ha necessitat més de 24.000 milions d'euros per sanejar-se.

El Domingo sap que la nova condició d'inversor vol dir "perdre tots els estalvis". "Sé que les accions que em donin són paper mullat, no valen res", explica. La caiguda en picat del valor de les accions ha generat pèrdues de milers d'euros a aquest extreballador de 70 anys. L'escassa formació financera no li permet comprendre per què els gairebé 60.000 euros dipositats al banc acabaran valent poc més d'un centenar d'euros que no sap ni si recuperarà.

El relat demostra que la falta d'informació i la confiança van ser dos factors determinants en la venda de les preferents. "Ens van enganyar", afirma el Domingo. Encara que quan va signar el contracte ell va pensar que estava subscrivint el termini fix que havia sol·licitat, la realitat és que el banc li va vendre un producte financer d'alt risc. L'empleat de l'oficina on va formalitzar el contracte li va dir que no tindria cap problema per retirar els seus diners fins que el març del 2012 li van impedir treure'ls del banc si no acceptava perdre un 25% del valor total. "Em van dir que ho deixés, que en un any ho podria recuperar", apunta.

Ara ha passat un any i la realitat és que no ha pogut recuperar els seus estalvis. Tot el contrari, els ha perdut a canvi d'uns milers d'accions valorades en un cèntim cadascuna. "Les preferents van ser un engany, però el bescanvi per accions és una estafa", sentencia. La seva desconfiança en el sistema i els bancs li fan presagiar que no podrà recuperar els seus estalvis. "Dono per perduts els diners si no és que la justícia s'acaba posant de part nostra", afegeix el Domingo.

Aquest afectat confia a la via judicial totes les seves opcions de recuperar els diners que el seu "banc de confiança" li ha arrabassat i que amb tant d'esforç van guanyar ell i la seva dona, Purificación Moral. "Cal lluitar pels nostres diners, però també perquè els banquers que ens han enganyat paguin", assenyala. Potser la seva formació sindical li fa creure que la mobilització és l'única manera d'"aconseguir que es faci justícia". Lamenta, però, que hi hagi gent a qui la "por i la vergonya" no els permeti unir-se a altres afectats que han decidit portar el cas als tribunals. Ell, per la seva banda, ha subscrit com a soci i membre actiu d'Adicae les demandes civil i penal que aquesta associació ha redactat.

Josep Maria Solé

"Tutelem dues dones amb demència enganxades amb preferents"

Josep Maria Solé és advocat i gerent de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, que actualment porta 548 adults, tots per decisió judicial perquè o no tenen família o la seva família "no vol o no pot fer-se càrrec de la persona, o no convé que ho faci". Dos dels casos que porten són dues dones titulars de participacions preferents de Catalunya Banc.

L'Encarnació, de 81 anys, té Alzheimer, i quan va començar a veure que no es podia valer per ella mateixa va decidir ingressar en una residència de Girona. Va firmar les preferents a principis del 2011 i a finals del 2012 un jutge va ordenar que la Fundació la tutelés perquè la demència ja estava en un estat molt avançat i no tenia familiars que se'n poguessin fer càrrec. "Puc imaginar-me com estava quan les va signar, però no ho sé del cert perquè jo conec el seu estat a partir de la sentència del jutge", deixa clar Solé.

El 22 de març, just el dia que el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) va anunciar que els titulars d'aquestes preferents patirien una retallada del 61% del valor dels seus dipòsits inicials, la Fundació va sol·licitar per escrit a l'entitat bancària el retorn del 100% del capital de les de l'Encarnació, en total 15.000 euros. Per aconseguir-ho, la Fundació va mantenir un primer contacte amb el banc i, després, va sol·licitar l'arbitratge. "Catalunya Banc m'ha assegurat aquesta setmana que com que el procés per retornar els diners ja s'havia iniciat mantindrà el pacte i arribarem a la restitució íntegra del capital", explica. "Jo m'ho vull creure", afegeix el gerent de la Fundació. La data de l'arbitratge triga uns mesos a fixar-se, però un cop es marca, l'entitat es posa en contacte amb la Fundació i negocia el retorn dels diners per evitar posar-se davant d'un jutge. "Són casos en què és molt raonable demostrar que el client va firmar el contracte sense ple coneixement", admet Solé. Tot i així, el gerent de la Fundació creu que el treballador del banc estava convençut que oferia als seus clients un bon producte i amb una rendibilitat alta. "Fins que no es va bloquejar la venda de preferents era una bona inversió. Jo mateix no hi veia risc", afegeix.

L'altra tutelada que està enganxada amb participacions preferents també pateix una demència, té una vuitantena d'anys i viu en una residència de Girona. En aquest cas les preferents les va signar el 2008 per un dipòsit de 12.000 euros. La Fundació ja va sol·licitar el seu retorn fa mesos i ara està a l'espera que arribi l'arbitratge. "Els afectats presenten sempre perfils similars", explica Solé.

En total, des de la Fundació s'han tramitat sis casos de persones tutelades amb preferents de diversos bancs. Els diners s'han retornat en tres ocasions. "Crec que amb Catalunya Banc també ho aconseguirem", explica. L'últim cas està costant més perquè la quantitat és força elevada. Són 44.000 euros d'un home d'edat avançada que va firmar preferents amb Unnim.