Sindicats i partits: junts però no barrejats

BarcelonaLes formacions d'esquerres van córrer a donar suport a la vaga general de demà quan la van anunciar CCOO i UGT, amb l'esperança que l'aturada els ajudi a aconseguir que el debat social tregui el cap en la campanya. Era previsible, per tant, que no triguessin a sorgir veus crítiques des de la dreta amb una vaga que consideren "política" i que es vinculés la protesta amb les necessitats de les esquerres.

El PSOE i UGT han evolucionat de bracet des del seu naixement, a finals del segle XIX, i fins als anys 80 el sindicat s'encarregava del programa electoral en matèria laboral dels socialistes. La politització que el PCE i el PSUC van fer de CCOO durant la Transició tampoc no va ser gens dissimulada. Des de llavors, però, ha plogut molt. "Les vagues generals contra el PSOE demostren un clar trencament dels vincles que hi havia en els inicis de la democràcia", explica Mariona Ferrer, professora de ciència política de la UPF.

Assenyala que la poca afiliació a Catalunya fa més dependents de l'Estat els sindicats, però que "la política socioeconòmica" del PSOE quan ha governat ha trencat l'idil·li. A això hi vincula el procés de canvi productiu actual i ja d'abans de la crisi, que ha fet variar el panorama polític i sindical. Així, per una banda, veu "més heterogeneïtat" en les protestes obreres en detriment de CCOO i UGT i "més pes de la CGT, la Intersindical-CSC i sindicats sectorials com la USTEC", cosa que trencaria el monopoli dels grans sindicats en la representativitat obrera.

D'altra banda, tot i que les elits sindicals segueixin majoritàriament afiliades al partit afí, els afiliats a les centrals "pressionen perquè els vincles no siguin tan evidents" ara que la independència sindical es veu com un valor creixent.

CiU: Sindicat propi fallit i intents d'aproximació a la UGT

La federació va impulsar en els seus orígens un Sindicat de Quadres de Catalunya que, durant la primera meitat dels 80, va intentar fer confluir cap a la creació d'un sindicat català potent. Un cop frustrada l'operació, CiU es va quedar sense aliances més enllà d'algun tempteig amb la USO. Ja a l'oposició es va acostar a la UGT i va establir-hi bones relacions fins al punt que ha situat al Parlament i a la direcció de CDC Neus Munté, membre de la cúpula del sindicat fins al 2010. Quan CiU va tornar al Govern, la relació es va tornar agra pel rebuig frontal de CCOO i UGT a les retallades de Mas.

PSC: El dret a decidir i el concert econòmic allunyen els sindicats

La vinculació PSC-UGT era evident fins fa poc. Eren els referents mutus i gran part de la direcció socialista està afiliada al sindicat. L'actual portaveu, Jaume Collboni, de fet, prové de la cúpula d'UGT, que el 2006 va demanar el vot per José Montilla. Tot i això, el sindicat va defensar en el debat del pacte fiscal el concert (cosa que va enutjar Pere Navarro i va aïllar el PSC). Ara ha assumit el dret a decidir.

PP: Sense sindicats afins excepte entre alguns funcionaris

El PP no només no té sindicats de referència, sinó que també és el que més rebuig i protestes provoca entre aquestes organitzacions. Com a molt, manté certa relació -sobretot a nivell estatal- amb el sindicat de funcionaris CSIF, que no secunda la vaga de demà.

ICV-EUiA: CCOO com a referència clara amb projecte nacional compartit

Els dirigents d'ICV-EUiA, i els del PSUC abans, saben que la via sindical passa per CCOO, però sense relacions orgàniques. Fins i tot l'exsecretari general Joan Coscubiela és portaveu ecosocialista a Madrid. No han aparegut divergències en l'àmbit nacional, ja que, com els ecosocialistes, CCOO ha defensat el concert econòmic solidari i el dret a decidir. La coincidència, però, no és sempre total: ICV va rebutjar la Constitució europea i l'ajornament de la jubilació als 67 anys, que el sindicat va defensar. La coalició, a més, ha diversificat igualment relacions cap a UGT.

ERC: Diversificació a les bases sense una referència clara

A diferència del PNB i l'esquerra abertzale a Euskadi i que el BNG a Galícia, ERC no s'ha implicat mai decididament a construir un sindicalisme nacional propi. Ara se satisfà amb què CCOO i UGT defensin el dret a decidir i no rebutgin la independència, però els dirigents i militants estan dispersos entre aquests sindicats, la Intersindical-CSC o la USTEC.