La tecnologia que vol destronar els bitllets
Gegants digitals i empreses d’aquí s’afanyen per obtenir la llicència d’entitat de pagaments
BarcelonaSi abans pagar en un comerç anava inevitablement lligat a l’acte de treure la cartera de la butxaca, ara el telèfon mòbil -i altres dispositius més sofisticats- aspira a convertir-se en la nova cartera. Fa temps que els gegants de la tecnologia han vist clar que els pagaments digitals són un negoci que no volen deixar només en mans dels bancs. No n’hi ha cap que ho hagi deixat escapar: Amazon, Facebook, Google i Apple s’han encarregat en els últims anys d’aconseguir les autoritzacions com a entitat de pagaments pertinents perquè les transaccions de diners també passin per les seves plataformes. La seva aposta és clara: el cash potser no desapareixerà mai del tot, però el pastís dels pagaments electrònics creixerà i en volen una part.
L’última en fer el pas ha sigut Google, que fa pocs dies va aconseguir aquesta llicència a Irlanda, de manera que ja pot operar a tota la UE. Malgrat que encara siguin minoritaris, els pagaments amb el mòbil guanyen adeptes. Sistemes com Apple Pay ja tenen prop de 252 milions d’usuaris al món, encara que els analistes calculen que només representa una tercera part dels iPhones actius. El seu competidor coreà i principal fabricant de mòbils del món, Samsung, va al darrere, però, en canvi, els seus usuaris fan més transaccions amb l’aplicació. Totes s’emmirallen en la febre del que està passant a la Xina, el país per excel·lència dels pagaments mòbils. Malgrat que AliPay -de la plataforma de comerç Alibaba- cada cop té més pes, al país asiàtic va ser l’aplicació de missatgeria WeChat la que va començar a popularitzar les transaccions digitals. Això també explica que Facebook no només intenti que els usuaris paguin a través de la xarxa social, sinó en alguns països ja ha habilitat aquesta funció per enviar diners entre usuaris de WhatsApp.
L’argument de defensa d’aquestes carteres digitals és que permeten moltes més opcions -i més eficients- que l’efectiu o fins i tot les targetes. L’usuari té més control sobre les despeses, pot enviar diners sense comissions a altres persones o dividir el compte en un restaurant entre els comensals.
La tecnologia de radiofreqüència també ha permès que la funció de pagament es pugui integrar a qualsevol wearable, des de rellotges fins a polseres (una opció que ja han integrat alguns festivals de música). No obstant, la lenta penetració d’aquests dispositius ha provocat que el sector encara no els vegi tant futur com als smartphones a l’hora de desbancar el metàl·lic.
El futur sense efectiu que imagina el sector tecnològic, però, ja ni tan sols passa per fer servir el mòbil. El següent pas per pagar sense bitllets ni monedes són els sensors. Amazon ja ho està testant amb els seus supermercats sense cues Amazon Go. Aquest sistema reconeix els moviments del client dins la botiga, sap quins objectes posa i treu de la cistella i el deixa sortir per la porta sense ni tan sols mostrar la targeta, ja que la compra es cobra directament al seu compte d’Amazon. El gegant ha llançat diversos globus sonda sobre les seves intencions amb aquest model i s’ha rumorejat una primera expansió amb 3.000 supermercats. En paral·lel, la companyia de Jeff Bezos també comença a fer incursions en el sector bancari, començant amb petits crèdits per a pimes però amb la vista posada en mercats més grans.
Els nous bancs
A banda de les grans tecnològiques, l’altra cara d’aquest moviment són un grapat de start-ups que cada cop inquieten més la gran banca. Els neobancs -amb l’alemanya N26 i la britànica Revolut al capdavant- han creat el seu negoci al voltant de clients cada cop més digitals que prefereixen obrir una apli que no pas acostar-se a l’oficina bancària. El primer ja supera el milió d’usuaris i el segon, els dos milions. Tots dos han arribat a Espanya i N26 té dues oficines a Barcelona. No obstant, no cal anar tan lluny per trobar altres exemples. A Catalunya també hi han nascut projectes empresarials encaminats a la societat sense cash, com BNC10 (un neobanc barceloní similar a Revolut i N26) o Goin (que permet arrodonir els pagaments electrònics i destinar els diners sobrants a estalvi). Malgrat els problemes de gestió i la sortida dels tres fundadors, l’aplicació Verse és un altre exemple: l’empresa connecta el compte bancari de l’usuari amb una carteravirtual per dividir les despeses d’un viatge o un esdeveniment entre diverses persones.
El negoci va a l’alça i suposarà una batalla interessant entre els bancs tradicionals i els nous actors, petits i grans, que els volen fer la competència.
