Torna la guerra dels toros

Barcelona.La guerra dels toros torna a estar servida i ahir, al Congrés, va viure la primera batalla. Sobre l'arena, defensors acèrrims de la tauromàquia, com el president de la comissió de cultura, Juan Manuel Albendea (PP), que va apel·lar a la defensa de la llibertat i la igualtat -"Anar o no als toros és decisió de cada ciutadà"- i al valor cultural dels espectacles taurins per defensar l'admissió a tràmit de la iniciativa legislativa popular (ILP) que insta a convertir-los en Bé d'Interès Cultural. A l'altre bàndol, la defensa a ultrança dels grups catalans de la decisió presa pel Parlament de Catalunya l'estiu del 2010: l'adéu als toros.

CiU i ERC es van atrinxerar en la defensa de les competències de la Generalitat i van ironitzar sobre el fet que des del govern espanyol s'aplanés el camí a la protecció taurina mentre es posaven totes les traves possibles a la solució de problemes tan sagnants com els desnonaments. Un escenari que va acabar fent un gir, ja que, després de tota la pressió exercida pels defensors de la ILP de la dació en pagament, el PP va donar el seu sí a totes dues propostes. La inciativa taurina va ser admesa a tràmit amb els vots favorables de PP, UPN i UPyD i l'abstenció del PSOE. L'ombra dels toros torna a planar sobre Catalunya.

Aquesta ILP arribava ahir al Congrés de la mà de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya i després d'un procés de recollida de signatures -fins a 590.000- ple de polèmiques, que està, de fet, impugnat davant del Tribunal Suprem. En la seva exposició de motius, la ILP defensa els toros com a "símbol de la identitat col·lectiva", com el "denominador comú" de totes les cultures de l'Estat. Per això en l'articulat -que ara se sotmetrà a debat- exigeix la protecció dels espectacles taurins en el conjunt del territori. I afegeix que, amb l'aprovació del nou text, quedaran derogades totes les disposicions, de rang igual o inferior, que s'hi oposin. Albendea donava per fet la setmana passada que els toros, un cop fets tots els tràmits legals necessaris, podrien tornar a Catalunya per la Mercè.

El camí, però, no serà tan pla. La Generalitat no admet la disputa a la decisió presa del Parlament i es reforça en la seva prohibició. Com apunta el catedràtic de dret constitucional de la UB Joan Vintró, la relació entre la norma catalana i l'estatal -en el cas que prosperi- no seria de jerarquia diferent, sinó de competència. De manera que una no derogaria l'altra. En cas de conflicte, seran els tribunals els que decidiran si s'agafen a la llei catalana o a l'estatal a l'hora de fixar si es concedeix o no el permís a una corrida. En última instància, la pilota quedarà a la teulada del Tribunal Constitucional, que té pendent de resoldre el recurs presentat pel PP contra la decisió catalana de posar punt final a la tradició taurina.

"Un atropellament", segons ERC

Vist l'escenari, el debat d'ahir al Congrés va sobrepassar de molt la contraposició de la defensa dels drets dels animals i del caràcter cultural dels espectacles. "Més enllà del debat toros sí, toros no, el que es busca és anul·lar la decisió del Parlament", va etzibar la diputada de CiU Montserrat Surroca. I va afegir que el govern espanyol pretén revocar la prohibició amb "competències que no corresponen a l'Estat", en relació a la polèmica sobre en quins casos el govern central i no les comunitats autònomes està facultat per declarar Béns d'Interès Cultural.

Des d'ERC, Alfred Bosch va titllar la decisió d'"atropellament" i va assegurar que aquest pas dóna un argument més als catalans per anar cap a un país on persones i animals visquin tranquils". Grups com Esquerra Plural es van mostrar preocupats que l'objectiu final de la decisió sigui incrementar la injecció de diners públics als espectacles taurins per fer front a la pèrdua de públic.