Les deu localitats amb més desocupats tenen menys de 3.400 habitants

L’atur s’acarnissa amb els municipis que formen la Catalunya buida
Imatge del poble de la Vajol, ubicat a 10 quilòmetres de la Jonquera. / DAVID BORRAT

Els pobles amb pocs habitants, com el de la Vajol (Alt Empordà), és on l’atur és més greu. No és casual que els deu municipis catalans que superen una taxa de desocupats del 20% tinguin menys de 3.400 habitants. De fet, només dos tenen més d’un miler d’habitants: el Montmell (Baix Penedès), amb 1.512 empadronats, que és la segona població de Catalunya amb més aturats (29,6%), i, també al Baix Penedès, Santa Oliva, que amb 3.320 veïns és el desè municipi amb més desocupats (20,5%).

La resta arriben escassament al mig miler d’habitants i, de fet, quatre, comptant la Vajol, no superen ni el centenar: Savallà del Comtat, situat a la Conca de Barberà, que té una taxa d’atur del 26,7%; Gisclareny (Berguedà), amb un 23,5% de desocupats, i Granera, al Moianès, amb un 23% .

La majoria estan situats en el que es coneix com la Catalunya buida, un territori que va perdent habitants (a favor de les grans ciutats) i que, a més, està patint un envelliment de la població. “Garantir una feina és el gran problema que tenim els pobles petits”, reconeix l’alcalde de la Vajol, Joaquim Morilla.

El poble català amb més atur

Serveis limitats

Però quins són els factors que expliquen aquests alts índexs d’atur? Segons el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona Jordi García, la principal causa és la falta de serveis. “Són molt limitats”, assegura. Davant la falta de demanda laboral, en el moment que una família ha de fer quilòmetres per anar a treballar o tenir segons quins serveis, com escola o metge -afegeix el catedràtic-, la gent opta per anar-se’n a viure a una població que estigui més a prop de la feina.

¿Hi ha alguna fórmula per fer reviure aquests municipis? “És molt difícil perquè hauria de sortir una oportunitat empresarial que es converteixi en el seu principal motor econòmic”, explica el professor de la UB. En la majoria d’aquests municipis, afegeix, el problema és que ha desaparegut el motor que tenien. “En molts predominava sobretot l’agricultura i la ramaderia”, indica. Potenciar el vessant turístic és un dels recursos que estan utilitzant algunes d’aquestes poblacions per reinventar-se però això, segons García, té “molts riscos”. “Com que és una activitat de serveis, l’èxit depèn molt de la temporalitat i, per tant, no és un sector que garanteixi feina permanent com en el seu moment feien el sector primari o actualment la indústria”, explica el professor.

Aquesta falta de demanda laboral estable i l’exigència del dia a dia fan aflorar, en part, l’economia submergida. “La gent no pot viure de l’aire, per tant, si aquest tipus de feina garanteix un plat a taula és normal que l’acceptin”. Treballar en negre -afegeix- forma part de l’economia de subsistència. “Això es tradueix tant en ajudar els veïns o en dur a terme activitats no formals”. El catedràtic, però, deixa clar que la pràctica existeix tant als petits pobles com a les ciutats.