COMPTES PÚBLICS

210.000 M€, cost anual de la política econòmica antipandèmia

El govern espanyol envia a Brussel·les una previsió d’ingressos rècord el 2021 de 33.000 M€ més

Fins al vespre les dues formacions del govern espanyol, PSOE i Unides Podem, no van tancar el pla pressupostari per al 2021 que estaven obligats a presentar ahir, com a molt tard, a Brussel·les. El text recull les línies mestres d’uns futurs pressupostos generals de l’Estat “expansius”, com han estat defensant des de la Moncloa les últimes setmanes, i amb un objectiu clar: “reduir el dèficit”. Per aquest motiu, el govern espanyol ha traslladat a Brussel·les algunes de les mesures fiscals que pretén aprovar i que, juntament amb la nova llei contra el frau fiscal, estima que serveixin per recaptar 6.847 milions d’euros el 2021. El text que l’executiu de Sánchez ha enviat a Brussel·les recull un futur increment de l’IVA de les begudes ensucrades i edulcorades del 10% al 21%. També el reforç de la “fiscalitat verda” amb un nou impost sobre els envasos plàstics, així com la recaptació a través d’impostos ja aprovats com les taxes Google i Tobin amb les que preveu recaptar fins a 1.800 milions. En total, les noves reformes fiscals hauran de permetre augmentar els ingressos en 33.447 milions més el pròxim any, fins als 493.836 milions d'euros, una xifra rècord

Tanmateix, el govern no preveu grans canvis si es té en compte que les matèries que tindran més pes dins els pressupostos seran les polítiques d’ocupació, que significaran un 30% del pressupost, com va avançar la ministra de Treball, Yolanda Díaz. A més a més, encara hi ha serrells oberts al voltant de la recaptació que el govern ha preferit no definir davant Europa. De fet, l’executiu reconeix que espera un increment dels ingressos públics fruit de la millora de l’economia i, en un segon pla, per les mesures fiscals que aprovarà el pròxim anys. Si bé el text apunta a un augment dels impostos directes com el IRPF, amb un impacte de 2.548 milions d'euros, no especifica de quina forma ho farà i només anuncia que "reforçarà la progressivitat del sistema". “Cal fer ajustos de mínims que permetin una recaptació per finançar la sanitat, l’educació, les polítiques socials i la política d’habitatge”, defensava la ministra María Jesús Montero fa uns dies.

“Es parteix d’una situació d’emergència”. D’aquesta manera el govern espanyol introdueix la quantitat de diners que l’Estat acabarà destinant a mesures econòmiques fins ara aprovades per afrontar la pandèmia: un total de 210.910 milions el 2020. A més a més, el text també inclou la revalorització de les pensions públiques, que es mantindrà en el 0,9% el 2021, en la mateixa línia que l’aplicada aquest 2020. Aquest augment correspon a la previsió que fa l’executiu del deflactor del PIB, l’índex més pròxim a l’IPC, al qual el govern de Sánchez vol lligar les pensions. La proposta, però, encara s’ha d’aprovar en el marc de la comissió del Pacte de Toledo. “Han de garantir el poder adquisitiu”, defensa el pla pressupostari enviat a Brussel·les.

Les presses estan instal·lades al ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. El responsable de la cartera, José Luis Escrivá, fa setmanes que anuncia un “pacte imminent”, no tant per tenir damunt la taula noves recomanacions com per enviar la proposta a Europa. Com va explicar Escrivá al Congrés, la reforma de les pensions vol ser una de les que s’enviïn com a “reforma estructural” que Brussel·les exigeix a Espanya per rebre els fons antipandèmia. S’espera que el Pacte de Toledo acordi els pròxims dies la vintena de recomanacions -no vinculants- que han de servir de guia per a la nova reforma de les pensions. Entre les més destacades, el traspàs d’algunes de les despeses “impròpies” que ara assumeix la Seguretat Social i que es derivarien a l’Estat. Segons ha pogut saber l’ARA, l’última proposta que hi ha damunt la taula és traspassar-les en els pròxims anys, amb el 2025 com a data límit per finalitzar el procés.

Sostre de despesa rècord

Espanya també ha enviat a Brussel·les el quadre macroeconòmic, amb la caiguda del PIB de l’11,2% per a aquest 2020 i un rebrot del 7,2% de cara al 2021. També les taxes de referència de dèficit -ja que no hi ha objectius després de la suspensió de les regles fiscals fins al 2022- que situen el dèficit de l’Estat en un 11,3% a finals d’any, així com el sostre de despesa, el més alt de la història, de fins a 196.097 milions d’euros.

Amb tot, els pressupostos generals de l’Estat se sustentaran per un límit de despesa, és a dir, la quantitat de diners que poden gastar les administracions públiques, que serà un 53,7% superior a l’aprovat al febrer i que inclou les transferències extraordinàries a les comunitats autònomes, 13.486 milions, així com a la Seguretat Social, 18.396 milions, a més dels 27.000 milions d’euros del fons europeu que espera rebre l’any que ve. Està previst que el president espanyol, Pedro Sánchez, i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, presentin els pressupostos a finals de mes, de manera que seran votats al Congrés a principis de gener.