Un 80% de les llars espanyoles estan disposades a buscar productes alternatius als dels EUA

MadridEl caos aranzelari provocat pels Estats Units no ha passat desapercebut per a les llars espanyoles i el seu consum. Un gruix de les famílies estan disposades a modificar els seus hàbits i buscar orígens alternatius al país a l'hora d'adquirir un producte. En concret, entre un 80% i un 90% de les llars estarien disposades a "ajustar les seves decisions de consum" i a arraconar els Estats Units de l'equació, mentre que només un 10% no s'ho plantegen perquè no tindrien alternatives, tal com ha constatat el Banc d'Espanya (BdE) a través d'una enquesta elaborada juntament amb el Banc Central Europeu (BCE) i publicada aquest dimarts, coincidint amb l'actualització de les previsions macroeconòmiques.

El motiu principal pel qual les llars espanyoles decidirien desplaçar el consum de productes procedents dels Estats Units és l'increment de preus (un 43,7% de les llars) que preveuen en cas que els aranzels s'endureixin. A aquest increment el segueix un simple canvi de preferència en l'origen del producte que es compra (38,6%) i només un 8,2% de les llars indiquen "altres motius" sense concretar quins. Alhora, un 9,6% de les llars no preveuen modificar les compres de productes procedents dels Estats Units perquè asseguren que no tenen "alternatives".

A banda del consum de les llars, els aranzels (alguns en vigor i d'altres per concretar) també estan provocant canvis en els fluxos comercials, o com a mínim així ho constata el Banc d'Espanya quan observa les exportacions d'aquests primers mesos de l'any. "[Les exportacions] S'estan comportant de forma anòmala perquè [les empreses] s'estan avançant a les possibles mesures [aranzelàries] que es puguin prendre en un futur", ha afirmat el director general del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, durant la presentació informativa de l'informe aquest dimarts, que també és el seu últim informe després que hagi decidit dimitir. És a dir, aquelles companyies que venen als Estats Units ho estan fent de manera accelerada abans que alguns dels aranzels anunciats per Donald Trump, més enllà dels que ja han entrat en vigor, puguin aprovar-se.

Impacte en l'economia

"Només pel fet d'obrir aquesta caixeta [dels aranzels] les condicions macroeconòmiques són menys favorables", ha reiterat Gavilán. De fet, la guerra comercial de Donald Trump es tracta d'un dels elements que expliquen per què el Banc d'Espanya ha decidit revisar a la baixa el creixement econòmic per a aquest 2025, tal com va anticipar aquest dilluns el governador de l'ens, José Luis Escrivá.

En concret, el caos aranzelari, però també la incertesa d'elements externs com l'evolució dels preus energètics o dels tipus d'interès, suposa un 0,2% de la revisió a la baixa del PIB aquest 2025 (el Banc d'Espanya estima que l'economia espanyola creixerà un 2,4%, és a dir, tres dècimes menys en comparació amb el mes de març).

Al costat dels aranzels s'hi afegeix un menor dinamisme de l'economia el primer trimestre de l'any (també suposa un 0,2% de la revisió a la baixa) en comparació amb el que el Banc d'Espanya havia previst, cosa que s'explica principalment per la normalització del consum privat de les famílies, que va tancar el 2024 pels núvols.

L'única nota favorable de les previsions de creixement publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya, i que suposa un petit impuls del PIB (una dècima), és la despesa pública que es preveu en defensa a través del pla del govern espanyol. En tot cas, es tracta d'una aportació que queda lluny a la prevista pel govern espanyol, que contempla que el programa anunciat suposi una aportació d'entre 0,4 i 0,7 dècimes al PIB.