Al centre i a la platja, cervesa un 300% més cara
Els locals situats a les zones més visitades reben uns 2 euros de benefici net per la beguda
BarcelonaUn bar al barri d’Horta, a Barcelona. Canya de cervesa a 1,80 euros. Una terrassa a plaça Universitat. Aquí en costa més de 3. A certs llocs de la rambla de Catalunya, més aviat s’acosta als 4. I un bar regentat per xinesos que fa cantonada amb el carrer Balmes la manté a 1,90. El preu de la cervesa és d’una volatilitat ben misteriosa en funció de l’establiment. Misteriosa, sobretot, perquè a la majoria de locals de la ciutat se serveixen gairebé les mateixes marques: Estrella Damm, Moritz, Estrella Galicia, Mahou, San Miguel i Heineken.
Una de les xifres més protegides, de fet, és el preu pel qual una cervesera ven el seu producte. Les grans companyies no ho diuen, argüint que el preu depèn de molts factors: dels litres que el bar gasti al mes o a l’any o, per exemple, de si l’establiment compra només la marca principal o agafa també versions sense gluten o artesanes. “Com més cerveses d’una sola marca es tinguin i amb més exclusivitat es vengui, més part del pastís s’endurà la cervesera”, expliquen fonts del sector. I més avantatges aconseguirà el local, en definitiva, a l’hora de comprar-la.
Marges d’un i dos euros
Entre el ventall de factors també hi ha el barri, o el fet que es vengui en el bar d’un particular o d’una cadena. I el marge per als bars pot arribar a ser molt ampli. Per exemple, a un establiment concret de Virrei Amat la mitjana (ampolla de 0,33 centilitres) d’Estrella Damm li costa 0,92 cèntims. La ven a 1,90 euros, així que el marge és d’un euro aproximadament. Un bar del Poble Espanyol que la ven a 3 euros -en aquest cas la marca és Estrella Galicia- la compra a 0,95 cèntims. El preu aquí es multiplica per tres i, per tant, el marge és de 2 euros. Un càmping a la Costa Brava que aconsegueix la mitjana Damm per 0,69 cèntims gràcies a descomptes basats en els criteris anteriorment explicats la ven a 2,20 euros. Un euro i mig de marge. “No és el mateix que amb el cafè o amb el te, que és on hi ha els marges més grans, però no està gens malament”, expliquen des del sector.
“A zones turístiques de Barcelona es poden trobar preus que són entre un 30% i un 200% més cars de mitjana que a altres llocs de la ciutat”, assenyala Raimon Mirosa, professor de màrqueting especialitzat en alimentació i consum a Esade. “I hi ha zones on aquesta diferència arriba al 300% i 350%”.
Mel Solé, professora de màrqueting del departament d’empresa de la UB, explica que “el cost del metre quadrat és infinitament més alt a plaça Catalunya o als voltants, perquè hi ha una afluència de públic molt més àmplia” i que “aquest cost s’ha de repercutir en el producte”.
Mirosa no hi coincideix del tot: “És evident que quan t’acostes a un local on hi ha un trànsit important el preu es dispara”, diu, però “difícilment es podrà cobrir l’increment del preu del sòl apujant un 300% el preu de la cervesa”. El que és crític, afegeix, és quanta gent entri al local.
Per a ell, que la cervesa estigui tan encarida a segons quins llocs s’ha d’atribuir a tres factors: la marca Barcelona, el turisme i la importància de la cervesa dins de l’oferta del bar: “Barcelona és un destí molt desitjat i el turista sap que quan vingui a la ciutat pagarà un plus per consumir a la nostra hostaleria”. I a això, afegeix, cal sumar-hi que la sensibilitat al preu quan es viatja és molt menor. El bar sap que el turista està disposat a pagar.
Tots dos experts coincideixen que també són factors determinants l’estratègia de posicionament de marca del local, l’experiència que es vol que el client tingui o la proposta gastronòmica. Això explicaria que en un mateix carrer de l’Eixample barceloní, diu Mel Solé, un restaurant tingui la cervesa a un preu que atregui un “públic objectiu més glamurós” i un altre, a un que capti la gent que treballa pels voltants.
L’exemple paradigmàtic, per Mirosa, és la Rambla: és un dels eixos turístics més potents i el preu del litre de cervesa allà pot ser de 10 o 12 euros. En canvi, al passeig de Gràcia, igualment turístic però amb menor trànsit de gent, el mateix litre pot costar entre 20 i 25 euros. Conclusió: “El tipus d’oferta gastronòmica de la Rambla no té res a veure amb el del passeig de Gràcia”.
