FINANCES

‘Els Albertos’ reapareixen al Senegal

Els dos financers controlen un banc relacionat amb una controvertida exploració petroliera al país

Aquesta és una història de família, amics i negocis. Alberto Cortina i Alberto Alcocer són dos homes amb un gran patrimoni i una bona família. Els Albertos, com són coneguts, són nets d’Alberto de Alcocer y Ribacoba, alcalde de Madrid durant les dictadures de Primo de Rivera, primer, i Franco, després. Des dels 90 han alternat les aparicions entre les revistes del cor i els diaris econòmics. Ara són propietaris del Banc de Dakar: en posseeixen un 78% d’accions a través de la seva empresa -amb seu a Luxemburg- BDK. Quin interès pot tenir per a dos dels homes més rics d’Espanya un banc al Senegal? Per entendre-ho cal introduir dos actors més.

Frank Timis és un empresari romanès especialitzat en el mercat de matèries primeres al continent africà, i per entrar al Senegal necessitava contactes. Timis -que, com Cortina i Alcocer, surt als papers de Panamà - va trobar la solució a la Xina, on vivia l’ambaixador del Senegal al país oriental, Aliou Sall. Resulta que és el germà de l’actual president, Macky Sall, al poder des del 2012, quan va guanyar les eleccions. El resultat dels contactes entre Timis i Sall va ser fructífer: es va crear una empresa amb seu a les illes Caiman, PetroTim Senegal, i Aliou Sall va convertir-se en l’administrador. I els fets es van precipitar: PetroTim Senegal va signar un contracte de recerca petroliera amb l’estat senegalès el 17 de gener del 2012. PetroTim Senegal va néixer formalment dos dies després. Així, una empresa que no existia i sense cap tipus d’experiència en el món dels hidrocarburs aconseguia un contracte per explotar dos blocs de la costa senegalesa. El president Macky Sall, després d’entrar al govern, va segellar el contracte el 26 de setembre d’aquell mateix any.

Un banc amb una missió

Saiba Bayo, politòleg que viu entre Barcelona i el Senegal, explica que quan els senegalesos van començar a familiaritzar-se amb el tema es va crear l’empresa Timis Corporation, propietat de Frank Timis. L’any 2014 Timis Corporation va adquirir el 90% de les accions de PetroTim i va voler vendre-les per obtenir-ne beneficis. És aleshores quan neix el projecte del Banc de Dakar. Per fer-lo realitat, l’home clau va ser Aliou Sall: “Al Senegal només si tens relacions amb l’estat pots crear un banc en tan poc temps”, explica Bayo. El banc tenia una utilitat clara: Timis Corporation ven el 60% de les seves accions a la texana Kosmos Energy i ja té els permisos per a l’exploració de petroli. “Però aleshores calen finançadors, i entren els espanyols del Banc de Dakar”, diu Bayo, que rebla: “Aquestes operacions val més fer-les des del teu propi banc, d’aquesta manera ningú pot tenir accés als documents”. El politòleg afirma amb contundència que el Banc de Dakar es va crear ad hoc per finançar el projecte petrolier.

Timis compra els drets de PetroTim el 3 de juliol i els ven el 19 d’agost per 400 milions de dòlars, i el projecte continua amb els seus nous socis. El director general del Banc de Dakar, Vasco Duarte Silva, en una entrevista a Jeune Afrique, va negar que Sall fos accionista del banc, però va reconèixer la importància que havia tingut en els primers passos del negoci.

Un funcionari d’Hisenda va decidir protestar: Ousmane Sonko, amb una dècada d’experiència al govern, va publicar el llibre Petrole et gaz au Senegal l’any 2017, que documenta els detalls del cas PetroTim. La reacció del govern va ser immediata: va perdre la feina acusat d’haver revelat informació confidencial.

El negoci bancari a la zona del franc CFA té unes característiques molt especials. El CFA és la moneda del Senegal i 13 països africans més, té paritat fixa amb l’euro i permet que, de facto, la política econòmica de la zona es decideixi a París. Quan sectors estratègics com l’energètic estan en mans estrangeres, es dona un fenomen que denuncien al llibre L’arme invisible de la Françafrique l’economista Ndongo Samba Sylla i la periodista Fanny Pigeaud: el sistema de lliure circulació fa de mecanisme de drenatge de recursos de l’Àfrica cap a la resta del món.

Cop per a la Hisenda del país

El Banc de Dakar té ara altres noms il·lustres, com el banquer Alfredo Sáenz o el fundador de Metges Sense Fronteres, Bernard Kouchner. Aliou Sall, apartat oficialment dels negocis, és alcalde de Guédiawaye. Sonko explica al seu llibre que l’operació de compravenda de drets d’exploració petroliera ha tingut impacte per al país: la Hisenda senegalesa ha deixat de recaptar un mínim de 180 milions de dòlars.

Un dels efectes d’aquesta història no queda gaire lluny i el podem veure passejant per la Rambla de Barcelona: la majoria de manters són senegalesos.

Més continguts de