Balanç de la crisi: els sous més baixos són un 10% inferiors

La resta de salaris estan igual o millor que fa una dècada

L’OCDE no és l’únic organisme europeu que ha alertat que la recuperació econòmica a Espanya no va acompanyada d’una pujada de sous. Segons dades presentades recentment per l’Airef, l’organisme que supervisa les finances públiques espanyoles, els salaris més baixos del 2016 a Espanya encara estaven més d’un 10% per sota que una dècada enrere. De fet, l’esclat de la crisi va fer que aquests sous comencessin a caure en picat a partir del 2010 fins que el 2014 van tocar fons amb una baixada de més d’un 20%.

Segons Sergi Jiménez, professor d’economia de la UPF, aquesta caiguda respon al fet que són treballs de molta rotació i precaris que acostumen a ser primeres feines per als més joves o per a les persones grans que s’han quedat a l’atur i es tornen a incorporar al món laboral. “Són salaris molt dèbils que tenen molt marge de millora”, manté aquest expert.

Viure en un traster de Bluespace: la cara més dura de la precarietat

A aquest factor s’hi ha d’afegir l’augment de les subcontractacions. Molts dels empleats que abans de la crisi treballaven directament per a una empresa ara ho fa per a una subcontractada. Això està provocant que el salari es deprimeixi, perquè l’empresa intermediària també es queda una part dels beneficis, segons Jiménez. Un exemple d’aquesta subcontractació són les dones que netegen les habitacions dels hotels, conegudes com a kellys. Jiménez també destaca que durant la primera part de la crisi aquesta baixada dels sous més precaris va afectar sobretot els homes, però en la segona part els dos sexes s’han igualat.

Els sous que pràcticament ja s’han recuperat són els mitjans-baixos, mentre que els sous alts i mitjans-alts estan per sobre dels del 2006. Per a l’economista de la UPF, en general la gent que ha aconseguit mantenir la feina durant la crisi a les empreses privades no han patit un descens dels sous. “A la majoria els ha crescut un 2% anual”, sosté.

Els joves perden un 18% de sou

Les dades de l’Idescat sobre el salari brut anual mitjà que cobren els menors de 25 anys donen la raó a l’Airef. Aquesta franja de població és l’única que ha perdut poder econòmic en l’última dècada: el 2006 cobraven 12.809 euros de mitjana, mentre que el 2016 només arribaven als 10.810 euros, fet que representa un descens d’un 18%.

En canvi, en les altres franges d’edats els salaris han pujat, tot i que de manera desigual. Els que més han augmentat han sigut els dels treballadors de 35 a 44 anys, que el 2006 cobraven 22.948 euros bruts i el 2016, 25.256 (+9%). Els segueixen els de 45 a 54 anys, amb un ascens del 8%, i els de més de 55 anys, amb una pujada del 6,3%. Finalment, els d’entre 25 i 34 anys només se’ls ha incrementat un 3,9%. En total a Catalunya l’augment entre el 2006 i el 2016 va ser d’un 13,2%, inferior al d’Espanya, que va ser del 13,5%.

Més continguts de