Balanç de la crisi: ni un lloc de treball nou per als menors de 35 anys
La creació d’ocupació dels últims dos anys passa de llarg dels joves, que arrosseguen un atur crític
BarcelonaEls treballadors joves han resultat els grans marginats de la creació d’ocupació que experimenta Catalunya des de fa quasi dos anys. La sortida de la crisi no existeix encara per als que es mouen en la franja d’edat entre els 16 i els 34 anys, que no s’han beneficiat dels 176.000 llocs de treball que han nascut des del primer trimestre del 2013. “La nova ocupació no ha anat a la franja d’edat més jove i això és un aspecte preocupant dins la tònica de la recuperació del mercat”, reconeixia aquesta setmana l’economista Josep Oliver, que és catedràtic de la UAB i responsable de l’índex laboral que Manpower elabora semestralment. “El principal problema actual a Catalunya és no ser capaços d’incorporar aquesta generació, ja sigui amb qualificació o sense”, alerta el president executiu de Manpower, Raúl Grijalba. La situació a Espanya és igualment dramàtica: ni un del nou milió de llocs de treball recuperats (dels 3,8 milions perduts) ha anat a parar als joves.
En termes nets, la població ocupada que ha crescut en aquest període a Catalunya és la que està per sobre dels 35 anys. Per què? Una possible causa és la incertesa que encara plana sobre la tan pregonada recuperació. “Pot ser que les empreses hagin preferit, per prudència, apostar per empleats amb més experiència i hagin retingut la inversió en els casos que requereixen formar algú més novell”, reconeix Oliver. També hi ha un factor demogràfic: n’hi ha una part que s’han fet grans, segons el catedràtic. Un dels resultats de la llarga crisi és, doncs, un mercat laboral més envellit: la mitjana d’edat dels treballadors de la indústria catalana ha passat dels 38 anys del 2007 als 43 anys actuals.
Un blanc per a la temporalitat
El president executiu de Manpower, Raúl Grijalba, sosté que incentivar la contractació juvenil ha de ser el focus prioritari a curt termini. “Som en un cercle viciós en què l’empresa vol algú que en dues setmanes estigui a plena productivitat i això deixa fora els joves que necessiten més rodatge”, lamenta. Però, de moment, el col·lectiu carrega amb unes condicions de precarietat superiors a la mitjana: més atur i més contractes temporals.
Quasi un de cada dos joves menors de 25 anys treballa amb un contracte eventual. La taxa de temporalitat és el doble que la mitjana de la població. En el tercer trimestre d’aquest any -el tram de més creació d’ocupació gràcies als serveis i el turisme-, els joves només van trobar dues fonts d’ocupació: les feines temporals i el treball autònom. La contractació indefinida va reduir-se en la franja d’edat dels menors de 25 anys, segons l’INE.
Pel que fa a l’atur, Catalunya i el global d’Espanya presenten els quadres més crítics a Europa. La taxa d’atur catalana és del 40% en la franja d’edat de 16 a 24 anys (vegeu el gràfic), duplica la de la població general i també és el doble que la mitjana d’atur juvenil a la UE. I entre els menors de 30 anys tampoc és gaire millor i frega el 30%.
Pel camí, durant aquests anys, el col·lectiu dels menors de 35 anys també ha sigut protagonista de la pèrdua de població activa. Una part han marxat a l’estranger per trobar una oportunitat laboral i d’altres han allargat els estudis o, desanimats, s’han retirat del mercat laboral. En l’últim any, la pèrdua de població activa de menors de 30 anys supera les 19.000 persones a Catalunya.
La formació és essencial
La qualificació dels joves ha sigut, en part, un escut davant de la crisi i ho seguirà sent en el futur. L’atur entre els universitaris menors de 35 anys a Espanya està en el 20%, deu punts per sota que la mitjana d’aquesta franja d’edat, segons un informe del BBVA d’aquest any. La desocupació escala fins a cotes del 47% en els que només tenen els estudis obligatoris.
La formació ja és ara un factor crucial per tenir més oportunitats de tenir una feina. Tot i no arribar encara a les franges d’edat joves, els llocs de treball que s’estan creant a Catalunya els últims trimestres són de perfils de qualificació mitjana i alta mentre que els de baixa qualificació segueixen caient, segons l’índex de Manpower.
Però també entre els més formats calen abordar canvis, segons sosté el professor Oliver. “Diuen que som davant la generació més formada que hi ha hagut mai a Espanya, però tinc dubtes que aquesta formació s’ajusti a les necessitats que demana el mercat laboral”, afirma. Calen, per exemple, més perfils tècnics i tecnològics, que escassegen, segons detecta Manpower. Justament els perfils on s’ha notat menys la crisi.
