Publicitat
Publicitat

El Banc d'Espanya recomana a Hisenda que deixi llibertat a les comunitats per finançar-se sense el FLA

Linde avisa que amb els nous pressupostos Espanya deixarà de reduir dèficit estructural

"Les comunitats autònomes haurien de tornar a accedir als mercats de capitals com a via fonamental de finançament dels seus equilibris pressupostaris". Així de clar ha estat el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, sobre la llibertat de les autonomies de finançar-se a través dels mercats externs i no només a través del FLA com passa actualment. Linde, que ha estat el primer compareixent a la comissió que analitza el nou projecte de pressupostos, ha deixat clar que és hora de deixar el FLA i altres fons de l'Estat com a "recursos d'emergència per a circumstàncies excepcionals". 

Així, Linde es posiciona al costat de diverses comunitats com les Balears o Andalusia, que ja han demanat formalment poder tornar a finançar-se als mercats. Fonts d'Hisenda deien fa unes setmanes que ja s'està negociant com fer-ho però recordaven que primer de tot cal trobar la manera de reestructurar l'elevat endeutament que moltes autonomies han contret amb l'Estat a través justament d'aquests crèdits extraordinaris (Catalunya és la comunitat que n'acumula més). 

Catalunya rebrà 2.415 milions del FLA el segon trimestre

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ja ha deixat clar diverses vegades que no es tracta de condonar el deute, sinó de "reestructurar-lo", modificant, per exemple, els terminis i "perpetuar-lo". 

Els riscos d'incomplir el dèficit

Vigilar els ingressos

Malgrat que no ho ha dit explícitament en el seu discurs, ha traspuat en tot moment el to d'advertiment cap als gestors econòmics del govern espanyol. El Banc d'Espanya avisa que els nous pressupostos eleven considerablement la despesa pública (en pensions, per exemple, passarà del 40,5% al 40,9% del PIB) i recorda que Espanya ha de continuar reduint el dèficit perquè encara està sota el procediment de dèficit excessiu de Brussel·les. Linde també ha recordat que els nous pressupostos preveuen un creixement de la inversió pública del 15% i un augment de la despesa salarial en funcionaris del 5,4%. També preveuen un increment de la recaptació del 6% que, segons el Banc d'Espanya, s'hauria de vigilar (perquè històricament no s'han complert els objectius) per si cal redirigir-los en cas que s'incompleixi el dèficit, ja que el considera "una mica optimista". 

El Banc d'Espanya ja havia dit anteriorment que els increments dels sous dels funcionaris o de les pensions més baixes pot posar en risc el compliment del dèficit si no es preveuen mesures o retallades addicionals en altres partides. 

En aquest cas, Linde ha estat contundent: el 2018 no hi haurà "avanços en la reducció del dèficit estructural de les administracions públiques espanyoles". 

El problema de les pensions

La despesa pública en pensions, sanitat i cures s'elevarà al 21% del PIB el 2050

Però el tema de les pensions és l'estrella d'aquests pressupostos i el Banc d'Espanya ha continuat mostrant la seva preocupació. Segons els càlculs d'aquesta institució, l'impacte de l'envelliment sobre la despesa pública a llarg termini suposarà un "repte de primer odre" per a la sosteibilitat de les finances públiques. Considera que la despesa pública provocada per les pensions, sanitat i cures de llarga durada pot passar a superar el 21% del PIB el 2050. Per això ha demanat que s'abordin reformes estructurals que busquin noves vies d'ingressos per a la Seguretat Social (via impostos per exemple). "Sense increments addicionals dels ingressos, l'ajustament es produirà principalment a través d'una disminució de la taxa de substitució de les pensions públiques", ha avisat Linde. 

L'impacte de Catalunya

"És veritat que les coses han anat millor del què preveiem"

Una de les preguntes que han fet els diputats a Linde diverses vegades ha estat sobre l'impacte econòmic de la situació política a Catalunya. El governador del Banc d'Espanya ha negat que s'exageressin les possibles conseqüències. Sí que ha admès, però, que la situació ha estat menys negativa: "És veritat que les coses han anat millor del què preveiem en aquell moment i l'impacte és molt petit, però el podem calcular ara", ha afirmat el governador. 

Més continguts de