Barcelona és el port amb més ‘dèficit fiscal’ de l’Estat

Té el saldo negatiu més gran amb el fons interportuari

El dèficit fiscal no és un mal exclusiu del Govern. Alguns organismes que depenen de l’Estat pateixen una cosa similar. És el cas dels ports de Barcelona i de Tarragona, que aporten més que no pas reben de Ports de l’Estat, l’organisme que gestiona els ports d’interès general de tot Espanya. De fet, el Port de Barcelona és el que té un saldo més negatiu del que s’anomena Fons de Compensació.

De fet, el comitè per al Fons de Compensació Interportuari, que és l’instrument amb què es fa la redistribució de recursos, ha aprovat destinar l’any vinent 37,8 milions d’euros entre les diferents autoritats portuàries. Per dotar aquest fons cada autoritat portuària aportarà el 4% del seu benefici d’explotació, que és el mínim legal establert menys en el cas dels ports de les illes Balears i les Canàries, i Ceuta i Melilla.

Barcelona és el port que més aporta a aquest fons, amb gairebé 4,3 milions d’euros, i és el quart que menys diners rep, 329.000 euros. Això dóna un saldo negatiu de 3,9 milions d’euros, el més elevat de tots els ports de l’Estat. Altres ports que també tenen un saldo negatiu són el de València, amb tres milions d’euros; Algesires, amb 2,4 milions; Bilbao i Cartagena, amb poc més d’un milió cadascun; Tarragona, amb 906.000 euros, i Màlaga, amb 125.000 euros. Per contra, els ports que surten més beneficiats d’aquest fons són els canaris, amb un saldo positiu de 6,8 milions en el cas de Santa Cruz de Tenerife i de 6,3 milions en el cas de Las Palmas. El següent més afavorit és Melilla, amb 2,4 milions, i Ceuta, amb 1,8 milions.

Aquest fons és un sistema de redistribució de recursos entre les 28 autoritats portuàries de l’Estat, al marge del polèmic fons d’accessibilitat, destinat a invertir en accessos viaris i ferroviaris i que ja va provocar un xoc entre els governs estatal i català fins que la ministra Ana Pastor i el conseller Santi Vila van arribar a un acord l’estiu de l’any passat. El govern espanyol volia inicialment -tot i que després no es va concretar- que els ports aportessin el 50% dels seus beneficis a un fons comú per finançar obres.

Tarragona i Madrid

Aquesta mateixa setmana se celebrarà a Madrid una jornada impulsada pel Port de Barcelona en el marc del projecte Clyma, que vol promoure la connexió entre Madrid i Lió. Es tracta d’una iniciativa més dins de la política de l’autoritat portuària de potenciar la seva presència estratègica al centre de la Península. L’autoritat portuària ha apostat pel port sec d’Azuqueca de Henares, i amb els seus socis -el port barceloní en té el 36%- volen invertir 40 milions en una terminal intermodal a Yunquera de Henares.

A més, el Port de Tarragona va avançar les previsions de tancament del 2015. Amb 33,1 milions de tones -un 4,3% més- es consolida com a quart port de l’Estat, gràcies al creixement del 15,41% en tràfic de mercaderies petroquímiques, que suposen quasi dues terceres parts dels seus volums. Les previsions per al 2016 són superar els 35 milions, amb un increment de 5,7%.