Publicitat
Publicitat

UNIÓ EUROPEA

El Brexit pot deixar Catalunya sense fons regionals de la UE

Brussel·les anuncia retallades si els estats no s’avenen a fer més aportacions

Catalunya és un contribuent net al pressupost europeu: aporta més diners dels que rep, però la diferència entre els diners que van a parar a Europa i els que després retornen a Catalunya es podria eixamplar a partir del 2021, quan comenci el primer període pressupostari de la Unió Europea sense el Regne Unit. Catalunya, de fet, podria deixar de rebre qualsevol tipus de fons regionals europeus. Brussel·les va avisar ahir que si els governs no augmenten la seva contribució a la caixa comuna després del Brexit, hi haurà retallades importants.

La CE planteja dos escenaris en cas de no poder cobrir el forat pressupostari del Brexit. En el més optimista, Catalunya ja no rebria ni un euro dels fons estructurals, com els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Feder), que serveixen per finançar projectes per afavorir una economia baixa en carboni i per millorar la competitivitat de les pimes del sector agrícola, entre altres.

En l’escenari més pessimista, els fons regionals anirien a parar només als països amb una renda per càpita més baixa. En aquest cas, cap regió espanyola rebria fons regionals. Per a Catalunya, deixar de rebre els fons estructurals seria un cop dur. Per posar un exemple, en el període 2007-2013 a Catalunya se li van assignar 679 milions de fons Feder. De fet, les regions europees i els agricultors seran els principals damnificats per la sortida del Regne Unit del club europeu.

La Comissió Europea va llançar ahir una advertència: amb l’actual aportació a la caixa comuna comunitària (de només l’1% del seu PIB) no n’hi ha prou. El comissari europeu de Pressupostos, Günther Oettinger, va avisar que si els estats no augmenten la seva contribució al pressupost europeu, les retallades se centraran especialment en l’agricultura i en els fons de cohesió i estructurals, que sumen un terç del pressupost de la UE. “S’hauran de prendre decisions díficils”, va sentenciar Oettinger.

La sortida del Regne Unit del club i l’augment del pressupost de temes com la defensa i la lluita antiterrorista suposaran un forat d’entre 13.000 i 15.000 milions, que s’hauran de compensar amb retallades i/o amb un augment de la contribució dels estats membres.

La CE vol que els socis hi dediquin un 1,2% del seu PIB de cara al marc financer pluriennal per al període 2020-2027, un augment de dues dècimes que difícilment els governs acceptaran. En la pròxima cimera, el 23 de febrer, els líders començaran a debatre el nou marc financer i les propostes de Brussel·les.

La CE també preveu tapar el forat del Brexit amb un augment dels anomenats recursos propis. La seva proposta principal -que és molt poc probable que tingui el consens necessari entre els estats per fer-la possible- és impulsar una reforma de l’IVA que faria possible que la caixa comuna europea augmentés entre 15.000 i 20.000 milions a l’any.

La Comissió Europea posa sobre la taula altres idees que també servirien per augmentar el pressupost europeu sense una contribució directa dels estats membres, com ara una reforma de la base comuna de l’impost de societats, la distribució dels beneficis del Banc Central Europeu i mesures per gravar l’economia digital, entre d’altres. En total, Brussel·les calcula que aquestes mesures podrien servir per recaptar fins a 63.000 milions d’euros anuals entre el 2021 i el 2027.

2018 anàlisi

Més continguts de

2018 anàlisi
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT