DÈFICIT

Brussel·les demana a Rajoy més marge per a les comunitats

Ampliar l'objectiu de dèficit permetria a Catalunya rebaixar la retallada de 4.000 milions prevista

Catalunya ha trobat un soci inesperat en la seva batalla per aconseguir uns objectius de dèficit més assumibles. La Comissió Europa qüestiona que l'Estat estableixi per a les comunitats condicions "gairebé impossibles de complir", sobretot tenint en compte que Brussel·les ha ampliat els límits de dèficit per a Espanya i que aquest temps extra no s'ha repartit entre les diferents administracions. Per al 2013 Catalunya ja ha anunciat que no tindrà més remei que fer una macroretallada de 4.000 milions d'euros si no es modifiquen els objectius de dèficit, cosa que fins ara l'Estat s'ha negat a fer.

En una entrevista a l'ARA, Amadeu Altafaj, el número dos del gabinet d'Olli Rehn, el comissari d'Economia de la Comissió Europea,va reclamar que el govern central comparteixi amb les comunitats les pròrrogues concedides per Brussel·les a l'Estat. "Quan hi ha un temps addicional, té sentit que d'això se'n beneficiïn el conjunt de les administracions", va afirmar l'alt càrrec de la CE. Brussel·les estableix els límits de dèficit per als països membres, però cada estat s'encarrega de repartir com vol l'esforç entre els diferents nivells d'administració. "És evident que quan [des de la CE] demanem un esforç de sanejament dels comptes ho fem a un estat, però això després es divideix, sobretot en un país on hi ha una descentralització tan gran en la gestió pressupostària com és Espanya", va afegir Altafaj.

Durant l'últim any Brussel·les ha ampliat en dues ocasions els límits de dèficit a Espanya. Primer ho va fer al març (quan va elevar el llistó del 4,4% al 5,3%) i després al juliol (en elevar-lo del 5,3% al 6,3%). Tot i així, l'Estat es va negar a compartir aquestes pròrrogues amb les comunitats, cosa que va provocar la ira del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. "Ens renyen, ens tracten com súbdits, és l' ordeno y mando ", va dir al juliol el conseller després de reunir-se amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una frase que ha passat a la història. El conseller es va indignar en saber que Montoro no només no ampliava l'objectiu per al 2012, sinó que enduria encara més el del 2013 (en rebaixar-lo de l'1,1% al 0,7%). Tot això malgrat que Brussel·les també havia eixamplat els objectius de l'any vinent. "O [l'Estat] fa els mateixos esforços [que les comunitats] o això s'enfonsa", va sentenciar Mas-Colell. A Catalunya li ha estat difícil fer lobi amb les altres comunitats autònomes per pressionar el govern espanyol, ja que la majoria estan governades pel Partit Popular, el mateix partit que ocupa la Moncloa.

La posició que ara ha adoptat Brussel·les reforça l'estratègia de la Generalitat, que, en vista del poc cas que li ha fet el govern de Madrid, pròximament volia acudir a la Comissió Europea a la recerca de comprensió. Fins i tot el líder del PSC, Pere Navarro, va afirmar dissabte a l'ARA que estava disposat a anar a Brussel·les de la mà de CiU i ERC per exigir una relaxació dels objectius de dèficit.

Els partits catalans volen suavitzar la duríssima retallada que li tocarà fer a la Generalitat si les coses no canvien. Segons els càlculs de la Generalitat, la retallada rondarà els 4.000 milions d'euros, una xifra que suposa el mateix que ha retallat la Generalitat el 2011 i el 2012 de manera conjunta. "No tindria cap sentit que la pressió sobre un nivell determinat de l'administració fos tan elevada que fos gairebé impossible de complir", va afegir Amadeu Altafaj durant l'entrevista. Segons Altafaj, això acabaria sent perjudicial per al mateix Estat.

De totes maneres, l'alt funcionari europeu va admetre que com que li correspon al govern espanyol decidir com distribueix els objectius de dèficit entre els diferents nivells administratius, la Comissió Europea "no hi pot interferir". "Nosaltres no podem ser àrbitre entre l'Estat i les diferents comunitats autònomes, però insistim molt que l'esforç ha de ser realista, sostenible. De la mateixa manera que es demana un repartiment de l'esforç entre el govern central, la Seguretat Social, les comunitats autònomes i les corporacions locals quan hi ha un espai, un temps addicional, té sentit que d'això se'n beneficiïn el conjunt de les administracions".

Canvi de discurs?

Des de fa un temps es percep que Brussel·les ja no branda amb tant entusiasme les polítiques d'austeritat, i encara que no ha abandonat aquest discurs l'ha matisat i ha començat a insistir cada cop més en la necessitat de generar creixement econòmic.

La Comissió Europea cada cop és més flexible a l'hora de donar pròrrogues per complir el dèficit als països que ho necessiten. El Fons Monetari Internacional va publicar al novembre un informe molt autocrític en el qual admetia que s'havia equivocat i que les retallades tenen un impacte negatiu més elevat del que creia inicialment en el creixement. Tot i així, Altafaj va insistir que "a la llarga no recuperar el control sobre el deute passa factura en termes de creixement" i va lamentar que Brussel·les s'hagi guanyat crítiques per "dogmàtica" i "rígida".

En preguntar-li per si en l'inici de la crisi la Comissió va voler anar massa ràpid en la reducció del dèficit, va respondre: "No hi va haver pressa, hi va haver alarma: estàvem en una situació en què economies de la zona euro podien arribar a una situació de fallida i s'havia de prendre molt seriosament el tema del deute públic".

De totes maneres, sembla que a la Comissió Europea no li desagrada començar-se a guanyar una imatge més amable. "Si en aquests moments hi ha la sensació que estem parant més atenció a la recuperació econòmica, a la capacitat de creixement, ja ens està bé, perquè serà una confirmació que no som dogmàtics", va concloure.

Més continguts de