Brussel·les reclama a la Generalitat que suprimeixi l’impost a les grans superfícies

BarcelonaLes grans superfícies comercials establertes a Catalunya paguen un impost del qual està exempt el petit i mitjà comerç. Brussel·les va demanar ahir la supressió o modificació d’aquesta taxa, perquè considera que és il·legal. Segons l’executiu comunitari, l’impost pot suposar una ajuda d’estat a les botigues. Si el govern català i els executius de les cinc comunitats més que apliquen una taxa similar -Navarra, l’Aragó, Astúries, la Rioja i les Canàries- no retiren l’impost, la Comissió Europea amenaça d’obrir un expedient sancionador a Espanya.

L’executiu comunitari va analitzar la normativa fiscal catalana i de les altres comunitats afectades arran d’una denúncia de l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (Anged). La patronal denunciava que l’exempció de l’impost per al comerç minorista era un avantatge injust, sobretot per a les botigues gestionades per grans cadenes. Catalunya, a més, aplica un dels impostos més elevats per a les grans superfícies, que arriba als 17 euros per metre quadrat. En comparació, per exemple, la taxa és de 2,4 euros per metre quadrat en algunes zones de les illes Canàries.

La justificació per crear aquest impost va ser que servia per compensar l’impacte mediambiental i de planificació urbana que suposen les grans superfícies. Després del seu examen, però, Brussel·les conclou que aquest argument no se sosté. Concretament, critica que no hi ha cap estudi ni dada “que demostri que les botigues petites i les especialitzades tenen menys impacte” que les grans superfícies. Per tant, es considera una ajuda d’estat il·legal en benefici dels comerços petits i mitjans, i fins i tot dels grans centres comercials integrats per botigues.

Els botiguers catalans van criticar ahir la decisió de la Comissió Europea. El secretari general de la Confederació del Comerç, Miquel Àngel Fraile, va argumentar que no es pot comparar la mobilitat i la contaminació mediambiental que genera un hipermercat d’una gran cadena de més de 2.500 metres quadrats que, per exemple, un centre de jardineria o un conjunt de petits comerços de la mateixa mida en total, informa Europa Press.

Els perjudicats

Si Brussel·les compleix la seva amenaça, el gran perjudicat seria el comerç minorista. La Comissió Europea obligaria la Generalitat a “recuperar” les ajudes públiques als petits comerços. És a dir, que els botiguers haurien de pagar l’impost que la Generalitat no els ha cobrat durant anys i que sí que pagaven les grans superfícies. Davant les conseqüències negatives que tindria la mesura per al petit comerç, Brussel·les es va mostrar disposat a negociar amb el govern espanyol i va assegurar que ja està mantenint un “diàleg constructiu” amb l’Estat per solucionar el problema.

“Quan la Comissió rep una denúncia està obligada a investigar”, va dir el portaveu de Competència de l’executiu comunitari, Ricardo Cardoso. El mateix portaveu va explicar que si es modifica l’impost i el denunciant es dóna per satisfet i retira la denúncia, Brussel·les no anirà més enllà. Per tant, perquè la CE s’oblidi del tema caldria que les sis autonomies que apliquen l’impost l’eliminin o el modifiquin.

De moment, la Comissió no ha obert cap expedient i s’ha limitat a enviar una carta al govern espanyol deixant clar que considera il·legal la taxa. “Després de l’anàlisi preliminar i sobre la base de la informació actualment disponible, ens plantegem considerar l’exempció concedida als petits comerços minoristes i a determinats establiments especialitzats com a ajuda estatal incompatible”, diu l’escrit.

La Generalitat, però, no té cap intenció de suprimir l’impost. “Catalunya seguirà aplicant la taxa com fins ara”, van assenyalar ahir a Efe fonts del departament d’Empresa i Ocupació. “L’escrit de la CE és un requeriment informatiu que ja ha sigut respost per la direcció general de Comerç i no té cap conseqüència legal”. Tanmateix, Brussel·les pot obrir un expedient a Espanya si el govern català ignora l’advertència. El cas podria acabar davant la justícia europea, que haurà de dirimir si l’impost és compatible amb la legislació europea.

L’impost a les grans superfícies ja va ser polèmic a l’Estat. El Tribunal Constitucional el va suspendre per analitzar la seva legalitat però va concloure que era constitucional i el 2012 -dotze anys després que fos aprovat- en va aixecar la suspensió. De fet, la Generalitat va recaptar el 2013 un total de 57 milions en concepte d’aquesta taxa, una quantitat superior al que seria normal perquè es va cobrar l’impost acumulat durant els 12 anys de suspensió. En el primer semestre del 2014, el Govern va recaptar 3,5 milions d’euros.

La decisió és un nou sotrac a la fiscalitat catalana. No és el primer cop que es qüestiona la legalitat d’un impost català, sigui des de Brussel·les o des de Madrid. El cèntim sanitari que gravava els carburants ja va ser suspès per la justícia europea, mentre que l’euro per recepta o l’impost als dipòsits estan suspesos pel Tribunal Constitucional.