TECNOLOGIA

“Cal estar espantats amb Huawei”

Europa qüestiona l’ús que fa de les dades mentre s’estudia l’extradició d’una directiva als Estats Units

JÚLIA MANRESA / NÚRIA FERRAGUTCASAS

La Comissió Europea va entrar ahir a fons en la polèmica que envolta les companyies tecnològiques xineses, com Huawei, mostrant la seva preocupació pel fet que aquestes empreses estiguin sotmeses a la legislació del gegant asiàtic, que permet als serveis d’intel·ligència del país accedir a les dades dels seus usuaris o clients. Així ho va explicar ahir Andrus Ansip, vicepresident de la Comissió Europea per al Mercat Únic Digital, en resposta a la pregunta sobre si la Comissió estava preocupada per l’empresa tecnològica Huawei després que la directora financera, Meng Wanzhou, fos detinguda al Canadà a petició dels Estats Units.

Les sospites que planen sobre Huawei van més enllà dels arguments sobre les suposades vendes de productes que la companyia va fer a països com l’Iran o Cuba. Els Estats Units, i ara també Europa, pateixen pel destí de la informació a la qual té accés la companyia xinesa quan fa inversions o projectes als seus països.

Meng va ser detinguda per la sospita que l’empresa xinesa hauria violat les sancions econòmiques imposades per Washington contra Teheran. La seva detenció agreuja encara més la guerra comercial entre els EUA i la Xina, i ha escampat els nervis als mercats per la possibilitat que s’enrareixi encara més la relació entre els dos països i s’acabi perjudicant el comerç i l’economia de tot el món.

La Comissió Europea no té cap detall sobre la detenció o les suposades operacions que Huawei ha fet amb l’Iran, però no va dubtar ahir a aprofitar el cas per mostrar les seves preocupacions. “No sabem exactament els motius pels quals s’ha detingut aquesta persona al Canadà, però cal estar preocupats per aquestes empreses”, va dir Ansip, que va arribar a afirmar: “Com a persones individuals també hem d’estar espantats”.

Recentment la Unió Europea ha arribat a un acord per controlar més les inversions en sectors estratègics d’empreses procedents de fora del continent. Tot i que no es fixa l’obligació dels estats d’establir mecanismes de control, sí que es promourà que n’hi hagi més i l’obligació de transparència en les inversions estrangeres directes en sectors com l’energia, l’espai i el transport, i també en tecnologia, infraestructures i dades sensibles. S’enfoca precisament als sectors que es consideren claus per a la seguretat.

L’extradició de Meng

La detenció de Meng ha subratllat no sols els recels europeus a les tecnològiques xineses, sinó també els dels Estats Units. A l’altra banda de l’Atlàntic es tem que Pequín obligui aquestes empreses a revelar secrets industrials que posen en perill la seva seguretat. Per això, el govern de Donald Trump ha bloquejat diverses inversions xineses en companyies nord-americanes. Però el dubte és si ho ha fet també per preservar el dominic tecnològic del seu país.

L’actual guerra comercial entre els EUA i la Xina és també una guerra tecnològica. “Perdre el lideratge en la carrera tecnològica global significa menys guanys i la pèrdua de l’avantatge militar”, afirma Noah Smith, analista financer de Bloomberg. Des dels EUA, de fet, es veu com una amenaça el Made in China 2025, un ambiciós pla del president xinès, Xi Jinping, per convertir el seu país en líder mundial en intel·ligència artificial i altres tecnologies avançades.

La detenció al Canadà d’una alt càrrec de la xinesa Huawei revifa la guerra comercial

Des de l’inici de les tensions amb la Xina, Trump s’ha queixat no només del gran dèficit comercial que tenen els EUA amb el gegant asiàtic sinó que també ha acusat Pequín de robar propietat intel·lectual de les empreses nord-americanes. Per això, alguns analistes creuen que el seu govern podria aprofitar la detenció de Meng per aconseguir concessions en les seves negociacions comercials amb els xinesos.

Negociacions complicades

Aquesta estratègia, però, podria ser contraproduent. Els mercats borsaris han registrat pèrdues importants en els últims dies, ja que creuen que una possible extradició de Meng als Estats Units complicarà un acord entre les dues potències econòmiques en matèria de comerç. Trump, per intentar rebaixar les tensions, va assegurar que no tenia coneixement de la detenció, que va ordenar el seu fiscal general.

En la vista preliminar davant d’un tribunal de Vancouver, l’executiva de Huawei va ser acusada d’utilitzar el sistema bancari global per evadir les sancions contra Teheran, i el fiscal va demanar que no es concedís la llibertat provisional sota fiança a Meng per “l’alt risc de fuga”. Els EUA tenen 60 dies per explicar tots els càrrecs contra la ciutadana xinesa i després el Canadà tindrà 30 dies per decidir si tira endavant i entrega Meng als EUA. La directiva de Huawei, però, té dret a apel·lar al Tribunal Suprem del Canadà i, per tant, la decisió final es podria retardar mesos. L’última paraula la tindrà el ministre de Justícia del Canadà. Aquesta situació ha posat en una posició incòmode el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, que intenta forjar una bona relació comercial amb la Xina després que els EUA de Donald Trump li hagin girat l’esquena.

Més continguts de