Brussel·les avisa Espanya que no es relaxi: el deute i l'atur són massa elevats i cal repensar les pensions

La Comissió proposa que l'Estat surti del procediment de dèficit excessiu però manté els avisos

Pedro Sánchez ja pot apuntar-se la fita d'haver sigut el president del govern espanyol quan la Comissió Europea va decidir aixecar el procediment per dèficit excessiu de les finances espanyoles. Però els dubtes sobre l'economia espanyola no s'han esvaït, ni de bon tros. La Comissió ha confirmat la proposta que Espanya surti de l'expedient per dèficit excessiu, és a dir del braç corrector, però recorda a l'Estat que té moltes assignatures pendents, sobretot el deute públic, i que manté el control dins el mecanisme preventiu. La Comissió Europea ha publicat aquest dimecres el seu últim informe semestral sobre l'economia espanyola i sobre l'últim pla d'estabilitat que l'executiu espanyol va presentar a principis de maig. Un pla d'estabilitat que Brussel·les no s'acaba de creure, sobretot per la part dels ingressos, com ja havia passat el novembre passat. 

Amb la sortida d'Espanya del procés de dèficit, es tanca "el cicle" del braç corrector per dèficit excessiu, com ha recordat el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, que ha felicitat Espanya per "la feina feta" malgrat que no ha trigat a recordar que "queden problemes, especialment en relació amb l'atur". El mateix comissari ha recordat que el 2011 hi havia 24 estats de la UE sota aquest procediment corrector i, per això, creu que és la "fi d'un llarg i dolorós camí" per a la zona euro. 

Entre els avisos de la Comissió Europea, la majoria són els habituals, Brussel·les situa Espanya en el paquet de països que han de "reforçar" el seu marc pressupostari, però també en el d'aquells que tenen una excessiva temporalitat laboral i massa atur. A més, també recorda que té un elevat abandonament escolar i un elevat deute (encara frega el 100% del PIB). A més, Espanya també és un dels països als quals es recomana reforçar i millorar els sistemes de cobertura social, inclosos uns ingressos mínims. També recorda que el percentatge de població en risc d'exclusió social i pobresa és encara massa elevat. Dintre d'aquest paquet hi ha països com Portugal, Romania i Bulgària. 

"Malgrat el creixement continuat del PIB, el deute del govern en proporció al PIB es manté elevat. La taxa d'atur ha continuat a la baixa, però es manté molt elevat i l'elevada segmentació del mercat laboral entre temporals i indefinits impedeix que la productivitat del mercat de treball creixi més ràpid", diu la Comissió Europea, que també destaca que des del 2015 el "context polític" ha limitat el progrés de la implementació de les recomanacions. Brussel·les creu que Espanya ha d'aprofitar el creixement de l'economia per millorar la seva productivitat. 

El futur del sistema de pensions

L'altre gran dubte de Brussel·les és el sistema públic de pensions. La Comissió Europea havia rebut amb bons ulls les reformes del 2011 i el 2013 que desvinculaven les pensions de la inflació i introduïen que es coneix com a factor de sostenibilitat. Però Rajoy ja va revertir una part d'aquestes reformes, i una de les promeses de Sánchez és mantenir-les vinculades amb l'IPC. En aquest sentit, Brussel·les creu que cal "compensar" aquestes mesures per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, una de les claus del dèficit estructural de l'Estat, segons ha avisat diverses vegades l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. De fet, la mateixa Comissió Europea ja fa temps que avisa que Espanya no està fent esforç "estructural" per reduir aquest desviament, perquè s'aprofita dels vents de cua. En aquest sentit, ara que l'Estat ha passat del braç corrector al preventiu, és posarà molt més el focus en el deute i el dèficit estructural. 

Dubtes sobre la recaptació d'impostos

L'informe de Brussel·les es basa en un pla d'estabilitat, però, que no està fonamentat en cap projecte de pressupostos generals de l'Estat perquè Pedro Sánchez encara ha de formar un nou govern, però si manté les seves promeses electorals i el que va enviar a Brussel·les, els nous comptes públics pretenen posar en marxa la taxa a les transaccions financeres –coneguda com a  taxa Tobin– i la taxa a les empreses digitals, la taxa Google, tot i que per ara són impostos que no s’han pogut acordar a nivell europeu. Sánchez va prometre a Brussel·les que amb aquestes polítiques fiscals (també augment de l'IRPF en les rendes altes) la recaptació del 2020 augmentaria en uns 5.655 milions d’euros. Malgrat la bona relació que manté l'actual Comissió Europea amb la ministra d'Economia, Nadia Calviño, exsecretària general de pressupostos de la Comissió, Brussel·les no acaba de creure's aquestes previsions. 

La Comissió apunta que "les incerteses sobre el rendiment i les possibilitats de moltes mesures són grans". Entre aquestes mesures hi ha l'impuls de la taxa digital, la de transaccions financeres o l'augment impositiu al dièsel. Espanya, doncs, ha sortit del procediment de dèficit excessiu però Brussel·les no vol permetre que es relaxi i ja avisa que continuen sent necessaris els anomenats "ajustos" per valor d'uns 7.800 milions d'euros, un 0,65% del PIB.

Espanya surt, Itàlia recau

Però en la decisió d'aquest semestre, mentre es confirma que Espanya aconsegueix sortir del procediment corrector, es proposa que Itàlia torni a entrar-hi, després de tancar el 2018 amb un deute del 132% del seu PIB i que les intencions dels seus polítics siguin rebaixar els impostos i, fins i tot, tornar a augmentar el dèficit per sobre del 3%. La paciència de la Comissió Europea s'ha esgotat després que la setmana passada s'enviessin avisos diversos al govern de Roma. Finalment, la Comissió ha fet aquest dimecres el primer pas en l'obertura d'un procés sancionador a Itàlia. Com en el cas d'Espanya, aquesta decisió ha de ser ratificada pels ministres de finances i, Moscovici, ja ha recalcat que "la seva porta es manté oberta" per dialogar amb el govern italià, que encara és a temps de "reconsiderar" la seva trajectòria fiscal. 

Més continguts de