El govern espanyol crea un nou ERTO: les claus de la pròrroga
La patronal s'hi suma a última hora i dona suport al text final amb els sindicats
MadridDesprés d’un acord in extremis i amb el vistiplau de la patronal en temps de descompte, el consell de ministres va aprovar ahir la segona pròrroga dels expedients de regulació temporal d’ocupació fins al 31 de gener del 2021. La CEOE, que aquest dilluns a la nit s’aixecava de la taula de negociació amb un no per resposta, va acabar donant llum verda per unanimitat al document, just abans del consell de ministres, al costat dels sindicats.
Tres tipus d’ERTO
Tots els expedients es prorrogaran fins al 31 de gener
Les empreses més afectades per la pandèmia es podran acollir a un “ERTO per força major”. Aquests ERTO seran distribuïts per sectors a partir de la classificació estatal d’activitats econòmiques (CNAE) de l’INE. Concretament seran 42 sectors, entre els quals hi ha els taxis, el transport aeri i marítim i les sales de teatre, així com altres activitats del sector turístic com les agències de viatges o els operadors turístics.
El govern espanyol també ha prorrogat els anomenats “ERTO de rebrot”, tot i que els ha dividit en dos. Per una banda hi ha els “ERTO per impediment d’activitat”per a tots aquells negocis que es vegin afectats per possibles restriccions sanitàries i, per tant, obligats a tancar o a limitar l’activitat normal, com ara l’oci nocturn. Per l’altra, els “ERTO limitats i vinculats a la caiguda de la demanda”, que flexibilitzen l’acollida de les empreses a expedients de regulació temporal que no es poden acollir a un ERTO de força major. Aquesta tercera via vol donar sortida a qualsevol sector, però especialment els del comerç i l’hostaleria, com demanava la patronal.
Exoneracions
En algunes empreses podran arribar a ser del 100%
Les exoneracions dels ERTO per força major es mantenen. Les empreses de menys de 50 treballadors veuran exonerat un 85% de les cotitzacions a la Seguretat Social, i les companyies de més de 50 treballadors, un 75%. D’altra banda, totes les empreses que s’acullin a un ERTO de rebrot i que tinguin menys de 50 treballadors podran gaudir d’exoneracions del 100% a l’octubre, del 90% al novembre, del 70% al desembre i, finalment, del 60% al gener. Les empreses de més de 50 treballadors, en canvi, quedaran exemptes de pagar un 90% les cotitzacions a la Seguretat Social al primer mes, un 80% al següent i, finalment, un 60% i 50% al desembre i al gener, respectivament.
Prestacions
Els treballadors fixos discontinus disposaran d’una ajuda
Els empleats que faci sis mesos que estan en un ERTO continuaran cobrant el 70% de la base reguladora. Inicialment, la normativa preveia que passat el mig any la prestació es reduïa un 50%. Al seu torn, la normativa també permetrà als treballadors fixos discontinus afectats per la temporada turística i els empleats a temps parcial acollir-se a una prestació extraordinària.
Comptador a zero
No es descomptarà atur fins a l’1 de gener del 2022
La nova pròrroga dels ERTO també inclou mantenir el comptador a zero de l’atur tot el 2021. Això vol dir que als treballadors inclosos en un expedient temporal no se’ls restaran dies de la prestació per desocupació que acumulen.
Protecció als treballadors
La normativa recull incentivar la formació en cas d’estar en ERTO
La nova pròrroga inclou les clàusules de salvaguarda i, per tant, totes aquelles empreses que gaudeixin d’exoneracions tindran l’obligació de mantenir els llocs de treball durant sis mesos més a partir de l’1 d’octubre. La normativa també manté la prohibició d’acomiadar un treballador mentre estigui afectat per un ERTO; en cas que es fes seria considerat acomiadament improcedent.
“No hi ha més seguretat jurídica que un acord consensuat”. D’aquesta manera la ministra de Treball, Yolanda Díaz, volia remarcar que totes les empreses i treballadors estaran protegits els pròxims mesos. Ahir la ministra tornava a sortir brandant la fotografia del “diàleg social”. El cert és que la ministra (Unides Podem) ha anat encadenant acords des que va acceptar la cartera de Treball: des de l’augment de l’SMI a 950 euros fins a les diferents pròrrogues dels ERTO o la llei del teletreball, tot amb la firma dels sindicats majoritaris i la patronal.
